algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

Cartes dels lectors

Lofra, si us plau
Ja ho han dit d'altres, que per cert en saben molt més que jo. Punxant per internet ja trobareu informació amb els ets i els uts filològics. El problema pareix esser que els filòlegs amb canongia no s'acaben de decidir, o no poden convèncer els col·legues que caldria escriure "Lofra" i no "l'Ofre" com hem vist sempre.

Efectivament, estem parlant del puig-puig de Mallorca. No és tan alt com el puig Major ni tan esculpit com el Galatzó, però és molt garrit, el que més s'assembla a un con perfecte i sens dubte dels més coneguts i estimats, ben segur per esser la fita màxima de l'excursió del Barranc. Per això, la majoria de vegades no s'hi arriba, però se'n parla molt. I doncs es mereix escriure'l bé: Lofra.

Hi ha d'altres casos semblants, "Sarracó" o "Saranjassa", per exemple, són variacions sobre un nom àrab: l'article és fals. Però tornem al nostre estimat puig.

No s'ha trobat alternativa a l'origen àrab "al-hofra", que vol dir "la fondalada", exacte: els puigs, per defecte, tenen el nom de la possessió on pertanyen i, efectivament, la possessió Lofra és al bell mig d'un circ muntanyenc, al fons. Aleshores, tractant-se d'un nom àrab (per a nosaltres opac, críptic i únic), l'article en català mai no hi ha tingut cap funció, tant, que *ofre, senzillament, no existeix. És més, caldria entrenar-se especialment per a poder pronunciar *ofre sense el fals article i encara perdríem el temps, perquè ningú no ens entendria. Aleshores no hi pot haver "l'Ofre" si no hi ha *ofre, és a dir: "l'Ofre" tampoc no existeix.

Ens quedaria doncs aferrar-nos a la tradició secular equivocada, tampoc no són hores d'exhumar la "h" a "Espanya", però el nostre cas és un bunyol triple i absurd: l'article no existeix, el presumpte nom tampoc, i doncs què hi fa l'apòstrof enmig? Nosa. Amb quina lletra s'alfabetitza? I de tot plegat surt una grafia que pareix un burot.
Així doncs, tenim la grafia més lletja per a un dels puigs més bells: Lofra.
PERE LLOFRIU. Palma.

Les institucions poc fan pel català
La veritat, abans de fer aquesta queixa al diari ho vaig fer al Consell d'Eivissa per telèfon. Des de fa ja un mes, TV3 no es veu a diversos indrets d'Eivissa i jo per desgràcia em trob a un d'aquests. La veritat, trob de molta més qualitat els programes de TV3 que els que fan per IB3 i algun canal fatxa. A més, TV3 és la millor ferramenta per normalitzar la llengua catalana. Ara bé, un es pot queixar i no s'arregla de cap manera. Quan vaig parlar amb l'encarregat d'Indústria del Consell, li vaig dir que no sabia si algú de per on visc li passava el mateix amb TV3. Avui puc dir que sí, que un eivissenc bastant conegut cantant de moltes cançons de la nostra terrra i membre de l'IEC li passa el mateix que jo amb TV3, o sigui, que a la Platja d'en Bossa no podem veure totes les cadenes en la nostra llengua, i llavors les institucions eivissenques tenen la barra de dir que TV3 es veu a tota l'illa.
JOSEP BONET ROIG. Palma.

Diferent tracte
La reacció davant la mort de Bin Laden ha estat unànime. Tots els polítics i governants de tots els països s'han alegrat de la notícia: a la fi, després d'anys de perseguir l'esmentat objectiu, ha estat eliminat el major responsable dels majors actes terroristes dels darrers temps. També el nostre govern i els nostres ministres han opinat amb joia sobre la desaparició d'aquest personatge. Llavors em costa entendre que en aquest país, tenint terroristes empresonats i responsables de moltes morts, un bon dia els redueixen la pena i els alliberen sense més ni manco. No dic que els matin, estic en contra de la pena de mort, però no entenc per què s'alegren quan en capturen i en maten a un, i amb altres són benignes i misericordiosos. És que les víctimes causades per un valen més que les atribuïdes a altres? En tots els casos, el delicte és el mateix. Per què s'han d'alliberar etarres que són tan assassins com ho va ser Bin Laden? Sens dubte, hi ha d'haver alguna cosa a canvi que porti aquestes injustícies.
LOURDES CAMPS CARMONA. Barcelona.

Els nins de Santa Eugènia tenen dret
Els nins de Santa Eugènia, com sol·liciten les institucions, tenen dret a ser inscrits en el futur institut de Santa Maria i anar a classe l'any que ve amb els santamariers, tant per proximitat (a 6 km i 10 min. en bicicleta) com per raons històriques i culturals (Santa Eugènia fou durant segles l'únic poblat de Santa Maria). Compartim el medi físic, la història, la cultura de la vinya, els ametlerars, els cognoms, els topònims, les llegendes, els costums i les tradicions (vi, llet d'ametla). En un ensenyament arrelat al medi pròxim i significatiu com l'actual, no dubtam seria un gran bagatge cultural per als nostres al·lots. També ens seria beneficiós per a l'economia i comoditat de les famílies i pels mateixos santamariers, ja que es reforçaria el futur de l'institut amb l'aportació dels taujans i potser d'altres pobles propers. Als taujans sempre ens han inscrit al Pla sense raons ni justificacions geogràfiques ni culturals adients. Per això, els nostres al·lots sempre s'han sentit estranys i allunyats a Sineu. No dubtam que al futur institut de Santa Maria el rendiment escolar augmentaria. Des del nostre punt de vista, tenen dret a anar-hi i la decisió no ha de dependre dels antamariers ni ha d'estar polititzada. La decisió s'ha de prendre (i ja des del principi) pensant en benefici dels nins i les persones afectades.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys

Allò que és difícil de pair és que tothom o quasi tothom de sa classe política s'haja alegrat des linxament (llei de Linch, d'origen clarament nordamericà) d'en Ben Laden en lloc de dur-lo davant un tribunal i prèvia sol·licitud d'extradició, ja que era al Pakistan. No són es etarres que han de ser tractats com en Ben Laden sinó en Ben Laden com es etarres

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris