cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
17°

Cartes dels lectors

El bou presumit
La veritat és que el bou d'Algaida dóna per a molt. Ens trobam davant un presumpte atemptat patrimonial comès pels grafiters de dues possibles tendències: uns, d'amagat; d'altres, cara ben alta. El delicte comès es podria compensar fent plantar als delinqüents un gran ca de bou i un seductor, potent i conqueridor colom (no Cristòfol, que també) gavatxut mallorquí per devers ca n'Osborne (a veure quant duraria). El més divertit, però, és observar els dos models de bou proposats pels grafiters vocacionals (o pagats, vés a saber): el de colorins i senyals (testicles) o el negre testicular, perquè són tota una paròdia de les pròximes eleccions.

Fins aquí podem riure, però i els que som de color rosa, multicolors o negres amb senyals i pitons o no, i panxa blanca i amb distintes mides i varietat de senyals i banyes o pitons (rieu, rieu...), per quin decidir-nos? Pels bous de Costitx - Mont Tuïris? Pels bambis d'un país multicolor?, pels negres esfereïdors tacats sovint de sang? Posats a triar, ens afegim a la broma del Sr. Antich i proposam llevar les banyes i els senyals al bou algaidí i pintar-lo de blanc i negre. Després, per acabar-lo de fer vaqueta, li afegiríem un gran braguer amb unes bones mamelles simbolitzant la madre patria, a veure si ens tornen els milions d'euros que ens colonitzen cada any. Segur que no ho farem. Aquest és el problema d'aquesta illa, on molts l'únic bou que coneixem i votam darrerament és el de llautó mal daurat que tot d'una es rovella i torna negre. I ben negre. I pudent.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

••• No podria estar més d'acord amb l'acció que es dugué a terme el 30 d'abril, amb la inestimable presència dels dignes representants del PP i la col·laboració de les benvolgudes forces de l'ordre.

Això de pintar de negre el bou d'Osborne i deixar-hi davall la bandera de l'arc de Sant Martí reflecteix exactament la realitat d'Espanya.

Hi ha orientacions sexuals "inconfessables i immorals" (de colors...) que s'han d'amagar darrere una màscara de patriotisme mal entès (de color negre funest...). Tot això ho reflecteixen els organitzadors d'aquest agradable esdeveniment quan parlen en el comunicat que "Espanya tiene cojones"... Efectivament, s'han de tenir "cojones" per no assumir la identitat sexual, per afirmar que la "fiesta nacional" (no és el ball de bot, no... sinó un acte abominable en què es maltracta i tortura un animal fins a la seva mort) és un bé d'interès cultural.

S'han de tenir "cojones" per entrar al sembrat sense informar-ne degudament el propietari, ni demanar-li el permís corresponent, ni dir-li tota la veritat: que hi aniria tota una guarda (tant de bo hagués estat de bous...) de personatges posseïts per l'"orgullo nacional"...

Qui pagarà al propietari la mitja quarterada de farratge feta malbé? El senyor Fageda? El senyor Huguet? Tal vegada passin la factura al carrer Génova de Madrid... Tot això és un fidel reflex del "yo soy español, español...", representat per la histèria patriòtica col·lectiva i la paralització de tot Espanya (i també dels Països Catalans) quan la selecció de futbol va guanyar el Mundial; per la tortura als animals i persones; per la injustícia en la no-recuperació de la memòria històrica; per la discriminació sexual i lingüística; pels "cojones" d'un país que no és capaç d'acceptar les diferències socials, culturals i sexuals; per la incapacitat de ser un estat laic de veritat... serà per por?
La veritat: a mi m'agrada més tenir collons... i el bou, de colors...!!
TOMÀS SUREDA RIERA.

Carta blanca
Malgrat que no en tenim informació fidedigna, no m'ha estranyat que l'Exèrcit nord-americà hagi mort Bin Laden. No debades, els Estats Units accepten la pena de mort a molts dels seus estats i, a més, amb el 50% de la despesa armamentística mundial, senten que poden fer el que vulguin al món perquè són el "més fort de la classe". Però el que sí que m'ha disgustat és que molts governs hagin felicitat Obama per haver executat un home sense cap judici i, a més, en un país que no és el seu. Encara no sabem exactament el que ha passat, però els estats han reaccionat a la informació que el Pentàgon havia donat: que no havien intentat detenir Bin Laden, sinó que l'ordre era matar-lo, que no n'havien demanat permís i que ni tan sols no havien informat el Govern del Pakistan del que pretenien fer. Els països que no tenen pena de mort no poden felicitar-se de l'execució d'una persona, per molt dolenta que puguem veure-la, i menys si és extrajudicialment.

De la mateixa manera, estats sobirans tampoc no haurien d'acceptar la possibilitat que un exèrcit entri en un país aliè a matar ningú. Aquesta manera de procedir recorda episodis nefastos com quan Pinochet va fer assassinar Orlando Letelier i com també ha operat sovint el Mossad. Aquests governs han felicitat Obama perquè deuen ser temorosos del poder dels Estats Units, o perquè Washington és el seu aliat i no els importa aplicar un criteri diferent, o perquè no es permeten ser crítics atesa la magnitud de l'atemptat del WTC, igual que no s'atreveixen a criticar Israel perquè no saben separar el terrible Holocaust que patiren els jueus de les actuals barbaritats d'Israel contra els palestins. No podem acceptar la complaença del nostre Govern amb la manera d'actuar d'EUA, perquè volem viure en un món amb justícia i amb estats que respectin els drets humans.
JORDI ORIOLA I FOLCH. Barcelona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris