algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
21°

Cartes dels lectors

Recordeu-m'ho tot d'en Nemesio Suárez
Els darrers dies, se succeeixen actes d'acomiadament a qui ha estat l'autoritat d'AENA a Mallorca: Nemesio Suárez. Ben segur que el president Antich no va recriminar-li res, durant la seva recepció amb ell; potser perquè acostumam a edulcorar els adéus. Però enganar la memòria no sempre és el més correcte, i ARCA vol fer un exercici de refresc per retre homenatge, no al senyor Nemesio Suárez, sinó al patrimoni que ell va ordenar destruir. El fins ara director de l'aeroport de l'Illa no va atendre cap prec ni cap argumentació per salvar unes cases de principi del s. XIX, les cases de Son Mosson que havien quedat dins el recinte aeroportuari. Les cases varen ser habitades fins fa pocs anys, i mai no havien suposat cap perill per a la navegació aèria quan els avenços tècnics eren ínfims. Ara, encara ho suposaven menys.

Però Nemesio Suárez era l'autoritat i el poder, i li era més còmode arrasar que escoltar alternatives. El director fins i tot ens va negar que visitéssim les edificacions per poder estudiar-les i fer-ne un reportatge. Nosaltres tan sols érem i som amants de les pedres, del passat i de la nostra història. Ell ho va destruir. Des d'ARCA, ho recordam. Diuen que ningú no mor mentre resti al pensament de qualcú altre. Intentarem que les cases de Son Mosson, que vèiem tan belles damunt el turonet sobre l'autopista, es mantinguin en la nostra memòria fotogràfica igual que recordarem el rastre trist del director de l'aeroport de Son Sant Joan.
PERE OLLERS VIVES. President d'ARCA.

Contes surten llengües parlen
A Mallorca, som més d'un milió d'habitants. I la meitat no són nascuts aquí. La seva llengua materna no es, doncs, el mallorquí. Dels altres, n'hi ha quasi la meitat que són fills de persones no nascudes aquí, ni ho és tampoc la seva llengua materna. Només una tercera part de mallorquins tenen com a llengua materna la pròpia d'aquesta terra. Si l'altre tant per cent la coneix, és gràcies a l'escola. Evidentment, si la poguessin defugir ni la sabrien, ja que poden parlar-nos tranquil·lament amb les altres per tot. La promesa electoral del senyor Bauzá du a l'extinció del mallorquí, ja que, entre els nouvinguts en aquests darrers 60 anys i els seus fills, ens superen clarament. No és en gran part culpa nostra. Realment, parlar en mallorquí és quasi un miracle. Vivim en un estat que té, en aquest i en molts d'altres aspectes, ciutadans de primera categoria i de segona. Ens seria més pràctic parlar tots el mateix? I és clar, que sí: en llatí , anglès, xinès, movilxat... però és que tanmateix cada rodolet acabaria parlant el seu, com sempre passa, perquè les persones són persones, i no màquines, i les paraules giren prest a cada lloc, com particulars torres de Babel. Aquesta és la nostra vertadera riquesa. Per això som vius i no extingits: per- què tots som ben diferents. Molts de mallorquins parlem gairebé tres o quatre llengües, i quatre cap quadrats ens diuen que som tancats! Tranquil, senyor Bauzá: encara que no li agradi, i que no agradi a molts d'altres, com ara n'Asterix, som mals de rosegar. Ni vostè ni milers de folls i imperialistes romans com vostè acabaran amb nosaltres.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Una pregunta a Aina Calvo
Aquesta setmana s'anuncià, des de la Cadena Ser, que la batlessa de Palma, Aina Calvo, respondria a les preguntes dels oients en el programa Hoy por Hoy de dia 28/04/11. Ens convidaren a participar-hi mitjançant missatges telefònics i correus electrònics.
Essent com sóc oient habitual d'aquesta cadena, i ciutadana de Palma, vaig disposar-me a enviar la meva pregunta, que transcric a continuació:
"No creu que, com a batlessa de Palma, ha deixat de costat els interessos, les necessitats i les preocupacions de veïnats afectats de les distintes barriades per la via connectora? En la premsa i als plens de l'Ajuntament, s'ha omplert la boca de dir i demanar que es minimitzi l'impacte d'aquesta via de gran capacitat; en realitat, el que hauria d'haver fet, per no decebre els qui la votàrem el 2007, es demanar que aturassin el projecte, perquè:
-Amb ell s'incompleix una promesa electoral de 2007.
-Està fet sense tramitació d'impacte ambiental ni estudi de mobilitat.
-Afecta moltes barriades de Palma i no ha estat consensuat amb l'Ajuntament de Ciutat.
-Han sorgit moltes veus crítiques de col·lectius d'entesos, com la plataforma d'enginyers i la d'arquitectes.
L''excusa que si ve el PP serà pitjor no em serveix. S'hauria d'haver posicionat més fermament i més clarament. Tampoc no em serveix d'excusa que hagi de mirar per tots, ni que hi hagi un problema de trànsit a les entrades a Ciutat, ja que aquest projecte segueix sense tenir en compte aquestes entrades.
La meva pregunta no va sortir en obert; i com que no m'ha respost, l'envio ara al diari -també ho he fet a info@ainacalvo.com, a veure si a través de diferents mitjans aconsegueixo una resposta.
PILAR SIERRA RULLAN. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris