nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

cartes dels lectors

Aniversari
Recordem que el mes d'abril del 1961, el president Kennedy ordenà el desembarcament de les seves tropes a la platja Girón (badia de Cochinos); l'autora del pla era la CIA. Kennedy mai no amagà la idea d'enderrocar Fidel Castro, perquè considerava un perill per al seu país i per a la resta d'Amèrica Llatina la instauració d'un règim comunista a Cuba. La immensa majoria dels invasors eren mercenaris anticastristes que foren entrenats i finançats per la CIA. Aquesta acció invasora només durà 72 hores. El nombre de capturats per l'Exèrcit cubà difereix segons les fonts, però sobrepassava els 1.200. Lògicament, foren jutjats i condemnats. Però què va fer el Govern cubà una vegada jutjats i condemnats? Doncs els bescanvià, diu la història, per 53 milions de dòlars en forma d'aliments, medicaments i tractors.
El 2011 celebram el 50è aniversari de la victòria a la platja Girón i també s'hi afegeix l'aniversari de la proclamnació del caràcter socialista de la Revolució Cubana. La meva més sincera enhorabona per resistir aquests 50 anys d'agressions, de bloqueig econòmic, de lleis com la Helms-Burton (que té com a objectiu posar fi al règim de Castro, de canviar-lo), etc., etc., etc., que afortunadament l'únic efecte que han tingut ha estat que el poble de Cuba es reafirmi amb més força que mai que el socialisme és l'única via possible per a l'emancipació dels pobles.
L'expresident dels Estats Units James Carter, en la seva recent visita a l'Havana i després de mantenir reunions amb Fidel Castro, Raúl Castro, el president de l'Assemblea Nacional i amb alguns opositors, ha dit en una entrevista que espera i desitja que s'aixequi el bloqueig econòmic que és una opressió per al poble cubà i que considera que les relacions entre els EUA i Cuba han de canviar. Així mateix, manifesta que els cinc cubans tancats en presons dels EUA puguin ser alliberats després de 12 anys reclosos. El més rellevant d'aquesta entrevista és quan diu que "Fidel Castro és el meu amic personal" i que plegats faran tot allò possible perquè es produeixein canvis econòmics a Cuba. En el seu comiat, indicà que espera tornar a l'illa amb tota la família i espera no torbar-se gaire a realitzar aquest viatge.
GERARDO MOYÀ NOGUERA. Palma.

A Xisco Clapés, per l' Escola de Disseny
Tens raó, Xisco, en el que dius. Tota la informació sobre oferta pública ha d'estar indicada en els llocs pertinents. Suposam que hi està. Per això mateix ens estranyà tant de secretisme. Alguna cosa sabíem, tampoc som tan innocents, però una cosa és la radiocarrer i l'altra, la realitat. No sabíem tampoc qui era aquest que dius pintabrutes. Li posarem aquest nom figurat per simbolitzar el típic intrús de la nostra professió (mestre) que s'apunta pertot i l'apleguen a dit, sense tenir ni títols ni formació, i encara ho retreuen per la cara als que hem estudiat anys i anys. I això potser passa des de Disseny, com tu ho denuncies, com per la UIB (on ocorre més, per cert). Si haguéssim sabut que hi havia un joier pintor implicat, potser hauríem cercat un altre exemple. Però bé, a vegades, sense voler-ho i tot, surten bubotes. És ben necessari que tots aquests indrets, possible refugi de ditats, surtin a la llum en benefici de tants de bons professionals que no tenen feina. No hi ha dret que hàgim d'aguantar aquestes meravelles "superguais" que denuncies. I s'estranyen llavors que no tinguin alumnes. La primera passa d'un bon centre d'ensenyament és una bona selecció del personal. Si no es fa, quina garantia tenen els alumnes? On són el seus drets? És normal que se'n vagin a aprendre la professió amb els millors mestres. És més, ells haurien de ser els primers a exigir un bon i just procés de selecció. I l'Administració i els sindicats, què en diuen de tot això?
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Els mestres de la gestió
No deixa de sorprendre'm la capacitat de molts de membres de partits polítics de veure les coses des d'un prisma totalment favorable als interessos de la seva formació. En certa manera, puc entendre que hi ha d'haver una determinada dosi de partidisme per tal de justificar algunes posicions dels diferents partits, però el candidat popular al Parlament de les Illes Balears va deixar-me realment astorat la setmana passada.
Segons ell, la gestió del Govern de Jaume Matas en la legislatura anterior va ser per sentir-se'n orgullós. Doncs bé, és mal d'entendre que un govern que ha deixat gairebé el mateix nombre d'imputats que de membres de l'Executiu sigui un govern per sentir-se'n orgullós; un govern que organitzava torneigs de 17 milions d'euros des de l'Ibatur al Pula Golf, lloc on després molts membres del partit s'allotjaven gratuïtament; casualitats de la vida, que diria aquell. Un altre punt en el qual no s'entén això de la bona gestió és en la construcció del Palma Arena, aquest velòdrom que va passar dels 40 milions d'euros pressupostats (quasi res) als 100 milions (una petita variació). Però el pitjor de tot això és que, a més, la pista de ciclisme no va ser homologada pels defectes que presentava!
Un altre cas per sentir-se orgullós és el del director general de Territori del Govern Matas, que és a la presó pel cas Andratx. També recordarem el cas Scala, aquell en què una exmembre del Govern guardava doblers dins un pot de Cola-Cao... i així podríem continuar, tristament.
Amb tot, ara entenc les dificultats per definir la nostra llengua que pateix el senyor Bauzá, ja que puc constatar que fins i tot la seva definició de sentir-se orgullós és diferent de la de bona part dels ciutadans de les nostres illes.
JOAN AMON BOSCH.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris