algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Cartes dels lectors

Llubí = Son Ramis. Val la pena celebrar-ne el centenari?
Cada any es fan unes festes en un indret de Llubí, prou conegut, com és Son Ramis.
Enguany, els polítics que manen i comanden Llubí, aprofitant l'avinentesa d'un document de la Junta Municipal del Cens de la Població amb data de 02/09/1910, volen commemorar el "centenari de Son Ramis com a poble".
Son Ramis sempre ha tingut personalitat i senyes d'identitat pròpies. Aquest centenari no treu cap a res. Els rumiolers no tenim res per celebrar; en tot cas seria Llubí, que hauria d'estar contenta d'haver incorporat un indret com Son Ramis "en el cens de població". Aquesta festa del centenari, en tot cas, hauria de tenir l'objectiu de retre un homenatge a Son Ramis i a la seva gent.

Al programa d'actes d'aquesta festa no hi ha ni la més mínima escomesa per als rumiolers de part del batle-president de l'Ajuntament de Llubí, Tomàs Campaner. Deu ser que les persones de Son Ramis, amb motiu d'aquest centenari, no mereixem la mateixa consideració que els altres llubiners. Als programes de Sant Feliu (patró de Llubí) sí que hi sortí a la foto del senyor batle, mentre saludava els llubiners. Als programes de Son Ramis no hi ha hagut lloc ni per a una petita escomesa.

Tot val, a l'hora de fer festa, fins i tot la salutació del regidor de Cultura, Joan Ramis Perelló, qui, en lloc d'ajudar a fer festa, fa rialles. La salutació em sembla una befa als rumiolers, sobretot perquè vol fer creure que els actes programats són una cosa important, un ou de dos vermells. Però les paraules són una cosa i els fets una altra.

Diu el regidor de Cultura, a la salutació:
1.- Una "festa especial", "hem tirat un poc la casa per la finestra" (imagino que no es deu referir a l'aportació que hi fa l'ajuntament, que l'organitza i la patrocina).
2.- Que Son Ramis, "aquest indret, brilli com es mereix durant uns dies". I la resta de l'any, a romandre oblidats?
A més a més, a Son Ramis només s'hi faran tres actes:
Dia 3. a) Sopar a la fresca, que serà de copagament. b) Nit jove (renou i beure a balquena: molèsties per als residents).
Dia 5. c) Ofici solemne (és evident que l'església no és a Son Ramis, i això deu costar una fortuna: anar al cel no té preu). d) Homenatge a les persones grans (paguen la Caixa i Sa Nostra). e) Mostra de glosat, fi de festa amb coca i gelat (el cost, una animalada).
Dia 4. La nit de ball de bot, a càrrec de taparers en festa. I l'agrupació de Ball Stara Zagora (Bulgària). Qui ho paga, això? Els mateixos que ballen? Potser sí. Això sí, aquest acte es farà a la plaça de la Carretera.
Crec que no és motiu de festa que Son Ramis passàs a ser (Llubí = Son Ramis), ja que Son Ramis no va guanyar-hi res de res i va aportar-hi molt.
Son Ramis i, sobretot, els rumiolers, feren, feim i farem Llubí més gran... a canvi de res.
ANTONI PERELLÓ OLIVER. Llubí

Elegirem els ...putats?
Emputat, en mallorquí, és un adjectiu bastant dur que actualment es troba en desús i que es podria assimilar amb puta (no prostituta), maleït i traidor; i amb ben enfadat, si més no, un poc de tot. Així, si es diu que els emputats diputats imputats pel jutge han de dimitir dels càrrecs, es vol dir que tots els diputats imputats són o estan emputats. Es podria dir també que s'ha emputat ben emputat (que està molt enfadat) perquè, com que està imputat (o perquè ja l'han empurat), no es pot presentar per ser elegit. O, ja que hi som, que ja era emputat de per si, però ara que està imputat fins al capdamunt encara hi està més perquè té por que l'empurin i, en no poder ser diputat, es quedi així sense paracaigudes.

En aquests topants, on tenim molts polítics imputats, estem de sort perquè encara podem fer aquests innocents i respectuosos jocs de paraules sense que en perilli la nostra integritat física ni moral. Desgraciadament, tampoc no observem que perilli la gran massa de vots que mantén tota aquesta putació, ja que, com deia Joan Miró, els mallorquins són beneits. És possible. De mallorquins putes, d'emputats, d'empurats, d'imputats i de llepaculs interessats en tenim alguns. La quantitat d'interessats masoquistes beneits, més o manco emputats, la sabrem l'any que ve.
BERNAT MOREY COLOMAR. Santa Eugènia.

Què ens conta, senyor Sancho?
Després de llegir la carta publicada en aquest diari dijous amb el títol Les reflexions de Fidel, no sé quina és la seva intenció, senyor Sancho: parla vosté seriosament o vol fer-nos riure? Perquè, dir que les "reflexions" del dictador "hauran contribuït a la pau", tot just ho poden dir els cínics o els ignorants. Escriure que "d'aquí a 30 anys la humanitat retrà honors a qui se'ls mereix" és una de les estupideses més grans que s'hagin pogut escriure sobre Fidel.

Diu que escriu des de l'Havana. No m'ho puc creure, de debò. Jo conec aquesta ciutat i la gent que hi viu, i li puc assegurar que la immensa majoria la deixaria enrere per venir a viure en qualsevol barri de Palma. I ja no cal parlar de la gent que viu als pobles de Cuba!

No sé com ha pogut escriure aquestes bestieses, que suposo que la premsa ha publicat per allò de la llibertat d'expressió... o per fer riure una estona el lector. I no li dic on té la gràcia, senyor Sancho.
ENRIQUE SASTRE. Palma.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Palou, fa mes de 10 anys
Ànim senyor Sancho. Quan els adversaris ideològics l'acusen a un de cínic, ignorant, estúpid (o de dir estupideses) i bèstia (o de dir bestieses) sense argumentar res, bon senyal. El senyor Sastre li posa totes aquestes delicadeses per discutir-li no sabem què. I tot seguit afirma que coneix la gent que viu a l'Havana (TOTA?????) i que la majoria s'estimaria més viure aquí que allà. Bé, acceptem-ho, si ell ho diu. Però amb on ha de comparar Cuba és amb Colòmbia, Hondures, Haití, on el sistema de dictadura econòmica segueix campant, i fins i tot amb Argentina i el seu liberal i ultracapitalista corralito. Brasil, Veneçuela, Bolívia, intenten contra tots els benpensants de l'imperi retrobar un camí de sobirania popular. Això fa molta ràbia a molta gent i disfruten que el nostre Borbó faci callar el "gos" Chávez com si fos un criadet seu. No ha vist el senyor Sastre el documental de Michael Moore on els desatesos ianquis ploren de felicitat en veure el sistema sanitari cubà? Això sí: Cuba ha d'abolir la pena de mort. I els USA també.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris