algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Cartes dels lectors

Vaga de funcionaris i polítics (des)preocupats pel desenvolupament de la nostra societat
La recessió econòmica que ens toca viure provoca pèrdues en la qualitat de vida, drets adquirits i poder adquisitiu dels ciutadans, sobretot als de classe mitjana fins a la mitjana baixa i més baixa. El Govern de l'Estat ha decidit posar en marxa una sèrie de mesures per tal d'afrontar la mala situació econòmica. Vet aquí que el primer ha estat reduir el sou dels funcionaris.

Sóc conscient que els funcionaris tenim mala premsa; per tant, la mesura està feta pensant que per a la resta de la societat això serà vist amb bons ulls, però jo em demano, és una bona mesura menysvalorar el funcionariat per tal de reactivar l'economia?

He fet feina molts anys a l'empresa privada i actualment tinc la sort de treballar en el sector públic com a mestre, i dic afortunadament perquè a mi, com a molts altres, realment ens agrada la nostra feina, i això no ho variarà una retallada del 5% del nostre sou, però sí que ens deixarà ben clar quina és la valoració que fa el Govern d'aquesta tasca.

Amb declaracions com la del portaveu del Partit Popular i exconseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, en què diu que tot i l'augment de les ràtios de les aules reduirem professorat, ens deixa ben palesa la seva manca de preocupació en la qualitat de l'ensenyament, és a dir, li importa un rave. És cert que el senyor Fiol i tot el seu gabinet assessor berenaven de franc durant la legislatura passada a costa del pressupost que gestionaven? És cert que això mateix ho mantingué Bàrbara Galmés? Si fos així, suposo que seria una bona mesura anul·lar aquestes males pràctiques per reduir despesa pública .

Vist el panorama actual, en lloc d'afeblir la qualitat de la sanitat i del sistema educatiu, no seria millor que els governants actuals i els que ho foren la passada legislatura comencessin amb mesures menys injustes, com crec que ho seria anul·lar la consolidació de sou a funcionaris que han estat càrrecs a algun govern o conselleria?

No seria més lògic reclamar a les persones que s'emportaren doblers de tots els contribuents que els retornin?

Senzillament, em sembla malament que per poder fer front a tots aquest doblers que alguns desviaren, per tot aquest malbaratament de doblers que alguns practicaren sense cap escrúpol, ara molts ciutadans que feim la nostra feina amb ganes i il·lusió haguem de pagar els plats trencats, i a més veure com alguns polítics, en lloc de demanar disculpes, ens menystenen i, el que és més trist, a un alumnat que no hauria mai de patir les conseqüències de les mesures que s'hagin d'activar per combatre la crisi.
Joan Ramon Bosch Cerdà. Pollença.

Si poguéssim fer vaga...
Senyor director, des de la nostra escola (CP Badies, de Llucmajor) volem expressar la nostra voluntat de manifestar-nos després de conèixer les mesures preses pel Govern amb l'objectiu d'afrontar la crisi econòmica. La qüestió, però, és que els funcionaris/ries també pagam hipoteques; lletres de cotxes (la majoria turismes utilitaris); el nostre lloguer (no tots hem optat a la compra del nostre propi habitatge); els bolquers i altres despeses dels nostres fills. Els funcionaris/ries també tenim les nostres parelles en atur o pagant-se un autònom; hem de tenir cura de la nostra gent gran, que té demanada l'ajuda per dependència, que es troben amb una pensió ridícula i pagant una barbaritat per una residència privada, ja que fa massa estona que es troben en llista d'espera per les del Govern; nosaltres també som vildos i vildes, també formam part de les famílies monoparentals; etc. És per tot l'esmentat que no ens sentíem en disposició de poder assistir a la vaga convocada pels sindicats per a ahir, ja que, en cas d'haver-hi anat, qui s'hauria fet càrrec de les nostres despeses, sabent que aquest mes ja és efectiva la retallada del 5%? I, a més, sapigueu que a molts i moltes, ens han apujat més d'un punt l'IRPF i, per altra banda, és evident que si haguéssim fet vaga també ens haurien hagut de descomptar aquest dia que no ens incorporam al nostre lloc de feina, evidentment. Volem recordar que ningú ens ha regalat res; tampoc el nostre lloc de feina (inversió en temps, doblers i esforços per superar una oposició)i, ja fa massa estona que ens queixam per les mancances del nostre sistema educatiu, com també de la manca de recursos i d'implicació de la societat en l'educació dels nostres menuts/des. Només ens queda saber de quina manera contribuiran els que han provocat aquesta crisi.
El claustre de professors i professores del CP Badies. Llucmajor.

Vaga? Algunes reflexions davant la crisi
En el claustre, consideràrem que ara no és el millor moment per fer aquesta aturada, però sí creiem oportú i necessari fer-vos arribar aquestes petites reflexions, que des dle punt de vista col·lectiu, ens hem plantejat.

Primer de tot tenim clar que passam per una època complicada, com a conseqüència d'haver viscut per damunt de les nostres possibilitats. Tothom n'era conscient, però... Per què s'ha tardat tant a reaccionar? Per què no es varen començar a prendre mesures abans, quan tots sabíem que vivíem una situació insostenible? Ara "la bomba" ha esclatat i per aquest motiu pensam que cal ser solidaris amb la gent que ho passa malament, però tenim clar que un col·lectiu petit com el nostre no ha de carregar amb el 33% del deute que s'ha generat. Creiem que aquesta situació ha de ser sufragada amb l'ajuda d'altres col·lectius que tenen condicions laborals i econòmiques semblants o molt millors que les nostres.

Pensam que s'ha començat "la casa per la teulada", pel més fàcil: funcionaris i pensionistes. Per què certs poder fàctics, com ara la banca, grans empreses subvencionades, persones amb rendes altes, etc. no es toquen? La nostra indignació no és solament per la rebaixa i congelació del sou, sinó per com s'han fet les coses, com s'han plantejat i com es resolen. Cada dia ens sorprenem. A través dels mitjans de comunicació, coneixem realitats de la nostra societat, ens adonem que no sabíem "de la missa ni la meitat" perquè les coses no eren de domini públic. Ara es comencen a fer auditories i comencem a saber la quantitat d'empreses públiques o societats subvencionades amb els nostres diners, creades segons els criteris dels que en aquells moments governaven cada comunitat autònoma. Sabem que per exemple a Mallorca manteníem 169 empreses públiques, moltes de les quals feien treballs duplicats i que ara es redueixen a 82 empreses. Era realment necessari crear-les? Quants diners representen haver-les mantingut i dotat de personal? Qui hi treballava? Quina formació tenien? Com havien accedit a aquest treball? Massa preguntes sense respostes. I això és només un exemple dels molts que podríem dir. El que és ben segur és que nosaltres hem arribat al nostre lloc de treball a través d'una formació i una oposició, amb dedicació exclusiva i que en general els mestres treballem per aconseguir objectius molt clars: dotar els nostres alumnes d'unes eines, d'uns valors, d'unes habilitats, d'una formació bàsica perquè siguin capaços de desenvolupar-se com a persones competents dins aquesta societat complexa, i ara més que mai, amb sentit crític.

Creiem que no som ni els únics ni els principals responsables d'aquesta crisi. Pensam que hi ha aspectes bàsics que, fins i tot en situació de crisi, qualsevol societat democràtica hauria de considerar primordials: ensenyament, sanitat i serveis socials. Quines repercussions tindran les mesures preses sobre aquests tres pilars abans esmentats? Dins l'ensenyament ja els comencem a veure: augment del nombre d'alumnes per classe, reducció de personal especialitzat i de suport, menys inversions en manteniment i construccions, etc. I realment no es podrien ajustar els pressuposts sense suprimir tot allò que suposa la millora de la qualitat de l'ensenyament? Segur que sí.

Pensam que els sindicats tampoc no han jugat el paper pel que realment es van crear. En èpoques bones, van lluitar per millorar l'ensenyament públic? Van millorar les ràtios, es van dotar els centres amb els recursos necessaris per atendre tota la població que anava arribant? Es treballà per millorar les infraestructures planificades i necessàries? Es dotà de material els centres per treballar amb millors condicions? O és que els sindicats, en no tenir recursos econòmics propis i dependre de les subvencions del Govern, han estat fermats, massa fermats?
Claustre de mestres del CP Costa i Llobera. Pollença.

En resposta a una carta de Pere Barceló
En resposta a la Carta oberta als cèlibes, publicada divendres 4 de juny, li agrairè la publicació de la següent missiva.

Benvolgut germà Pere Barceló,

Som, segons vós definiu, dels qui consider que el celibat és una perla del meu ministeri. Sí, m'hi trob bé, content i alegre de ser-ho i després de 15 anys de sacerdoci no m'ha causat cap depressió ni complex. I vull dir-li, per un mitjà de comunicació, que n'estic prou orgullós i no pens canviar. He hagut de recórrer un llarg camí -i seguesc fent-ho- per tal de resituar la meva "humanitat", donar-li un sentit d'entrega, no a una persona determinada, sinó a una opció més gran, que sols des de la fe, que vós i jo compartim, podem entendre.

Sé que no és un signe que avui dia es valori, almenys per una part de l'Església on crec que vós estau. Però sí que hi ha altres cristians i cristianes que creuen i veuen que amb la nostra entrega, d'homes cèlibes, podem ser bons servidors i signes de l'Evangeli, mostrant al món una entrega sense mesures com la que féu Jesús.

M'estranya que siau una persona de món d'avui, que coneixeu la realitat i que generalitzeu -tan fredament- les coses. Certament, valgui la meva oportunitat de condemna d'aquells que han caigut en la pederàstia, i sobretot defensar la innocència dels innocents, dels que necessiten la nostra protecció, no el nostre abús.

Què us sembla, a tall d'exemple? Ja que uns polítics són corruptes, que tots presentin la dimissió i es presentin nous candidats. O bé, ja que els bancs s'aprofiten dels nostres estalvis, que els tanquin tots. No em sembla raonable que generalitzeu les coses per no estar-hi d'acord.

Sí, són tres mil o molts més el qui han estat acusats de pederàstia. Però que em podríeu dir quants de capellans hi ha al món que no hi hem caigut? Aquesta part de l'estadística no serveix per fer de contrapunt? Per altra part, no sabia que la depressió fos una malaltia dels cèlibes. Per què no estudiam els milers de casos de depressió que hi ha entre els casats, amb fills, amb família..., i comparam? Quan éreu sacerdot, no va acudir a vós ningú comentant-vos com se sentia de tot sol en el seu matrimoni? I de depressions... Déu n'hi do!

Els cèlibes estam en crisi? I els matrimonis, i els fadrins? Doncs, deu ser perquè som d'aquest món nostre que està en crisi, TOTS la patim. El celibat és una perla, sí, i la vull presumir amb orgull i sense complexos! Esper, d'aquí a vint-i-cinc anys poder-vos dir que jo també som feliç amb el meu celibat.

Sols em resta convidar-vos a fer una reflexió més àmplia: no creis que seria mes oportú gastar els nostres "quatre" cartutxos que ens queden a preocupar-nos per acostar Jesús a la gent, des de l'experiència del seu amor i el seu sacrifici en la creu; mostrar-los, des de les diverses opcions de vida, que Ell ens fa feliços i que el seu camí també els ho pot fer?

No m'agraden les batalletes intra ecclesia, vol dir que poques feines tenim! Però tampoc no m'agrada que juguin, des d'un mitjà de comunicació, amb part de la meva credibilitat com a sacerdot!
Mn. Pere Oliver. Barcelona.

Càrrecs polítics als ens públics?
L'article 22 del projecte de llei des sector públic crea la figura del "personal directiu professional". Els llocs directius a les empreses públiques, excepte el de gerent, eren ocupats majoritàriament per tècnics, en gran part seleccionats per concurs o elevats a caps per promoció interna, tot i que també n'hi havia algun de polític, però sempre contractat amb contracte d'alta direcció. Aquesta figura s'anomenava en molts ens públics "director d'àrea o cap de servei". A partir bàsicament de 1999 aquests llocs directius foren ocupats per polítics. Efecticament, des de llavors i de manera progressiva, aquests responsables tècnics foren substituïts per polítics, anomenats "directors d'àrea" , fins que la politització dels llocs directius a les empreses públiques va ser total el 2003, amb el canvi de Govern.

La inflació de càrrecs polítics als ens del sector públic ha fet que el Govern se'n proposi la disminució. Es tracta, a més, d'un clam popular, però la proposta que ha presentat resulta si més no sorprenent, per la fórmula que proposa i per les conseqüències. Hem de tenir en compte que si es despolititzen els ens públics, alguns partits veuran com entre 30 i 80 militants, depenent de la formació, deixen de cobrar un sou públic i deixen de finançar el partit.

El projecte preveu lògiament que el gerent segueixi sent nomenat pel Consell de Govern, perfecte, però la denominació i la forma de selecció que preveu per al que nomena "personal directiu professional" de l'ens pot fer pensar a més d'un: és que no hi ha tècnics amb formació i experiència als ens públics que poden ocupar aquests llocs directius? Necessàriament s'ha de contractar més personal a les empreses públiques quan hi ha tècnics suficients per proveir aquests llocs? Cada quatre anys es farà un concurs per proveir aquests llocs? Per què han de tenir aquestes persones un contracte d'alta direcció si fa deus anys eren personal tècnic de l'ens i els seus llocs de feina eren al catàleg de llocs de feina com a caps d'àrea o de servei?

És veritat que el projecte preveu que la selecció s'ha de fer mitjançant publicitat i concurrència, i s'han de tenir en compte el mèrit i la capacitat dels candidats. Però algú creu que aquestes persones amb contracte d'alta direcció i, per tant, amb una relació de confiança amb el director gerent, seran sel·leccionades amb objectivitat? És més, el contracte d'alta direcció no suposa la finalització de la relació laboral en el moment en què cessa la persona que les ha nomenades? Vol dir això que es faran concursos per proveir aquestes places cada quatre anys? I finalment, què passarà amb els caps de servei d'alguns ens públics que encara són tècnics?

Tot plegat sembla confús, contradictori i, sobretot, pareix preparat per perpetuar la politització dels ens públics sota l'aparença d'un procediment objectiu i obert. La proposta alternativa seria tornar al sistema pel qual el lloc de cap de servei o director d'àrea d'un ens públic és exercit per un tècnic de l'ens que mitjançant concurs, o si es vol, per lliure designació del director gerent, com a l'Administració general de la CAIB, realitza les tasques de direcció i coordinació dels serveis. Així, a més, s'afavoreix la carrera professional dins les empreses públiques, de per si es prou limitada.
Jaume Rado Roca. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris