cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
22°

Bústia

Carta oberta als cèlibes
N'hi ha que pregonen com a perla de l'Església el manteniment del celibat. Possiblement per a aquell que s'hi troba bé pot ser una perla, una joia o un signe de santedat o de depressió! Depèn. Avui anar esventant aquesta perla pels mitjans de comunicació no ho crec bona idea.

El celibat obligatori per a capellans i frares és més que sospitós, tenint en compte que des de la mateixa Roma, Cúria vaticana, es parla de més de tres mil casos de pederàstia. El mal no és en els que són dèbils i pequen, sinó desgraciadament en les joves i puerils víctimes. Són innocents, nins/nines, éssers indefensos, qui sofreixen la incontenència explosiva dels qui es presenten com a defensors i guaridors de la seva innocència. Esgarrifa, escarrufa, posa la pell de gallina, esfereix només sentir-ne parlar.

Dins el meu treball -com a capellà, sociòleg i pare de família- m'ha desfet el meu interior només el fet de pensar que aquells que com a representants de l'Evangeli i en nom seu "deixau que els nins s'apropin a mi", profanin una vida en flor, tota una promesa de futur com és un infant, el deixin ferit per a sempre. Robar és dolent, deixar un accidentat a la carretera és no tenir cor, estar penat greument; matar la innocència mereix -segons l'evangeli- posar-li una roda de molí al coll, tirar-lo a la mar.

Celibat és perla, sí; però sense presumir-ne! A més, quantes d'aquestes perles ho són només per fora? Seria ben interessant fer una prospecció veritable dels sacerdots solters, de vegades perquè no hi ha qui convisqui amb ells o d'altres que mantenen esclavitzada la seva parella d'un o d'una, sotmesa al més profund dels silencis i de la soledat perpètua. Algunes dones italianes han romput aquest silenci, han escrit una carta al papa, perquè reconsideri la seva posició. A Espanya també n'hi ha, a Mallorca no hi manquen.

Vull comprendre la necessitat del celibatari de compartir soledats; però arriba un moment que no sé què pensar: és millor passar per tot allò que em feren patir a mi i als meus o tirar endavant com fan d'altres? No sabria contestar!

Finalment, vull declarar obertament que la vida de l'esperit vigoritzada sobre dos és molt més fàcil d'emprendre que en solitari, no necessàriament parella genital, sinó parella oberta amb capacitat d'acollida, de tenir un lloc per al fill de l'home que no sap on reclinar el cap i sobretot el cor.

Puc assegurar -després de quasi quaranta anys de casat- que és el millor medicament contra la depressió i el desconhort i el millor que m'ha passat...

PERE BARCELÓ. PUIGPUNYENT

Les picades assassines del progrés
El sistema de l'enginyer Bouvy per dessecar el prat de Sant Jordi de fa 170 anys poc més o manco va funcionar. Almanco va salvar el poble de diverses inundacions i de les temibles epidèmies que provocaven els moscarts d'aquelles basses. Per què avui dia no funciona idò? Diuen que ningú no neteja les poques sèquies que queden, però és que entre les carreteres fetes a contracorrent de l'aigua i les urbanitzacions il·legals i finques mal tancades que impedeixen el pas un any que plou un poc hi ha i una bassa a cada cantó. Si hi afegim que ja es comença a notar la pujada del nivell l'aigua de la mar amb el canvi climàtic fent pujar el nivell de les aigües freàtiques ja en tenim el resultat.

Moscards assassins pertot. I ara què... en lloc de prevenció que és cara i costosa en vots, fumigació espectacular amb vista a la galeria que no servirà per gaire. Es tracta d'enverinat tothom, els pocs horts que queden que encara subministren verd a Ciutat i les pobres oronelles i falsies que s'alimenten dels insectes. Si no es fan les coses bé, la natura es cobra el jornal. Llavors, tot són puces, o picades, que segur que no arriben a tots els responsables. Ara ho veurem a la tardor. Després de les picades, vénen les torrentades que posen al descobert les incompetències diverses.

BERNAT MOREY COLOMAR. STA.EUGÈNIA.

Una solució vull
Segons el RIACIB, el 31 de desembre de 2009 hi havia a Palma 51.099 cans amb microxip, però n'hi ha un 40% més sense aquesta identificació. Així es calcula que en aquesta data ja sobrepassaven els 70.000.

L'Ajuntament va redactar una nova ordenança que es va publicar el 27 de juny de 2009 en el BOIB, que en l'article 45 obliga els propietaris de cans a portar-los sempre lligats i que les multes per incomplir-lo poden arribar als 15.000 euros.

Tanmateix, els articles 42 i 48 de la mateixa ordenança diuen que "per facilitar l'exercici físic dels animals és obligatori treure'ls a passejar diàriament" i "els propietaris i posseïdors d'animals de companyia han de facilitar-los la possibilitat de fer exercici físic". Perquè això pugui ocórrer els articles 54 i 60 diuen que la Batlia autoritzarà deixar-los anar en espais públics lliures i a les platges sota determinades condicions.

El problema és que només apliquen els articles que prohibeixen i els que multen i no es permet deixar-los anar enlloc, la qual cosa impedeix facilitar-los l'exercici sense arriscar-se a una multa, ja que tampoc no construiran els cinc "parcs canins" que van prometre, sinó només dos "parcs de convivència" a la Falca Verda i la Ribera. I segons em va assegurar Josep Claverol, director general de Salut, "l'Ajuntament no té voluntat d'autoritzar deixar-los a lloure a solars o descampats, ni als parcs amb un horari, ni a les platges fora de la temporada de banys", malgrat l'ordenança que ells mateixos han redactat.

NIEVES MARTÍN LÓPEZ. PALMA.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pre Barceló Barceló, fa mes de 4 anys

En cap moment he volgut menyspreiar l'estat del cèlives. Si us heu sntit ferit, us suplico que em perdoneu.Cas de que ho hagi fet, perdonau-me.
Però sí estic segur que no tothom tñe el carisma de poder´se aguantar dins el ceeelbat, per dèbil o per manca de vocacó descoberta en retard. Estavm dins el carril u atrevesàrem el túnel. Débils, pot ser? enamorats no o dubteu; fa 45 anys ens casarem, i encara hi som.
Siguem feliços!

Valoració:0menosmas
Per Pere Oliver, fa mes de 10 anys
Benvolgut germà Pere Barceló:

Soc, segons vos definiu, del qui consider que el celibat és una perla del meu ministeri. Si, m'hi trob bé, content i alegre de ser-ho i després de 15 anys de sacerdoci no m'ha causat cap depressió, ni complex. I vull dir-li, per un mitja de comunicació, que n'estic prou orgullós i no pens canviar. He hagut de recorrer un llarg camí -i seguesc fent-lo- per tal de resituar la meva “humanitat”, donar-li un sentit d'entrega, no a una persona determinada, sinó a una opció mes gran, que sols des de la fe, que vos i jo compartim, podem entendre.

Sé que no és un signe que avui en dia es valori, almenys per una part de l'església on crec que vos estau. Però si que hi ha altres cristians/nes que creuen i veuen que amb la nostra entrega, d'homes cèlibs, podem ser bons servidors i signes de l'evangeli, mostrant al món una entrega sense mesures com la que feu Jesús.

M'estranya que siau una persona de mon d'avui, que coneixeu la realitat i que generalitzeu –tan fredament– les coses. Certament, valgui la meva oportunitat de condemna d'aquells que han caigut en la pederàstia, i sobretot defensar la innocència dels innocents, d'aquells que necessiten la nostra protecció, no el nostre abús.

Que vos sembla a tall d'exemple: ja que uns polítics son corruptes, que tots presentin la seva dimissió i es presentin nous candidats, o bé, ja que els bancs s'aprofiten dels nostres estalvis, que els tanquin a tots. No em sembla raonable que generalitzeu les coses, per no estar-hi d'acord.

Si, son tres mil o molts mes el qui han estat acusats de pederàstia. Però que em podríeu dir quan de capellans hi ha al món que no hi hem caigut? Aquesta part de l'estadística no serveix per fer de contrapunt?

Per altra part, no sabia que la depressió fos una malaltia dels cèlibs. Perquè no estudiam els milers de casos de depressió que hi ha entre els casats, amb fills, amb família, ... i comparam. Quan éreu sacerdot, no va acudir a vos ningú comentant-vos lo sol que es sentia en el seu matrimoni? I de depressions... Deu n'hi do!

Els cèlibes estam en crisi? I els matrimonis, i els fadrins? Doncs, deu ser perquè som d'aquest món nostre que està en crisi, TOTS la patim.

El celibat és una perla, si, i la vull presumir amb orgull i sense complexes! Esper, d'aquí a vint i cinc anys poder-vos dir que jo també soc feliç amb el meu celibat.

Sols em resta convidar-vos a fer una reflexió mes ample: no creis que seria mes oportú gastar els nostres “quatre” cartutxos que ens queden en preocupar-nos per acostar a Jesús a la gent, des de l'experiència del seu amor i el seu sacrifici en la creu, mostrar-los, des de les diverses opcions de vida, que Ell ens fa feliços i que el seu camí també els ho pot fer?

No m'agraden les batalletes intra ecclesia, vol dir que poques feines tenim! Però tampoc m'agrada que juguin, des d'un mitja de comunicació, amb part de la meva credibilitat com a sacerdot!

Mn. Pere Oliver. Barcelona.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris