cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Bústia

Formentera
Si volem tenir una percepció ajustada d'allò que és l'Estat, entès com el sistema superposat a la gestió quotidiana dels afers del poble que representa que fa l'administració, hem de posar esment al cas de l'helicòpter que va traslladar convidats al casori de Formentera; o també a l'homogeneïtat de comportaments adversos que patí Tomeu Martí, el coordinador de l'OCB, durant el judici a què va ser sotmès el mes de setembre de l'any passat a Inca.

L'Estat només és perceptible en dues circumstàncies: quan comet errors, com és el cas de Formentera, o quan no té més remei que fer visible la potestat de la força coercitiva, cas del judici d'Inca que hem esmentat. Aquests dos afers són els clàssics d'una societat que està en fase de colonialisme avançat. El cas de Formentera és el tradicional ús abusiu del territori confiscat per a gaudi de la classe dominant invasora. El cas del judici d'Inca és la representació inevitable del poder imperial contra l'indígena que reivindica el dret a ser d'una altra manera.

El vertader Estat és l'ens imperceptible que només ens humilia per necessitat imperiosa o per imprevisió dels seus agents. L'Estat, els qui manen el maneig i orienten la punta de l'espasa, no és exactament el PSOE, ni Zapatero, ni el PP, perquè aquests només fan de missus; l'Estat que deim és la trama ordenada i subtil que fa possible, en canvi i malgrat tot, una combinació que sembla producte de la fantasia; per un costat el PSOE posa les bases que dinamitaran l'estat del benestar alhora que per l'altre, la premsa i la televisió dretanes, paradoxalment, es dediquen a completar la feina desacreditant els sindicats que, només aparentment, semblaven destinats a ser, per causa de la conjuntura, aliats eventuals de la dreta. El programa de tota aquesta combinació té un objectiu final: desposseir el poble de referents ideològics.
JAUME VICENS. Calvià.

10 anys de la Fira del caragol
Ja sabeu la dita: qui dia passa any empeny...

Nosaltres ja hem arribat als 10 anys de la Fira del caragol. Aquesta fira fou iniciada el 4 d'abril del 2001 en una reunió convocada amb els veïns santjordiers i santjordieres, i de la qual va sorgir l'aposta per dur endavant el projecte de la Fira del caragol.

Avui, 10 anys més tard, hem pogut comprovar que la decisió que vàrem prendre aquell 4 d'abril fou d'un gran encert i que el compromís adquirit pels santjordiers i santjordieres segueix viu i més vigent que mai. Tot i tenir 10 anys més, estam igual d'il·lusionats quan s'acosta el tercer diumenge de maig.

El Club Prat de Catí, promotor de la Fira del caragol tingué sempre molt clar el tipus de format que volíem encabir-hi:

En primer lloc, volíem dinamitzar l'activitat comercial del nostres petits i discrets comerços, restaurants i bars, artesans... com també a tots els sectors empresarials.

En segon lloc, volíem donar a conèixer el nostre poble en tots els sentits. Encara ara, hi ha gent que no sap on és Sant Jordi, tot i haver-hi passat pel costat infinitat de vegades o pel damunt, si ha aterrat a Son Sant Joan.
En tercer lloc, promocionar la gastronomia local i, sobretot, potenciar el caragol com a element imprescindible de la nostra cuina.

En quart lloc, promocionar l'artesania més tradicional de Mallorca i de les Illes.

En darrer lloc, que per un dia a l'any els santjordiers i les santjordieres siguin els principals actors d'un dels esdeveniments gastronòmics, culturals i socials més importants de Mallorca: la Fira del caragol.

Des de l'inici, també ens proposàrem fer un fira diferent, va ser una de les primeres fires en la seva concepció monogràfica, dedicada al caragol, un mol·lusc molt valorar en la nostra gastronomia.
Josep Maria Lendínez. Coordinador de la Fira del caragol

Garzón, Garzón, Garzón
El Sr. Garzón es troba, afortunadament, reubicat, i sembla que no se'n tornarà parlar, almanco de moment. El que sí caldria destacar és l'admiració que ha despertat la seva actuació, i jo em deman: per què es lloa un personatge que, com el Sr. Garzón, s'ha passat pel forro l'autoritat dels tribunals i s'ha cregut omnipotent i amb potestat per adjudicar casos de naturalesa internacional. Tal vegada sembla molt infantil aquest comportament. Per altra banda, fa riure la seva caparrudesa d'investigar els crims del franquisme, i això no cal dejectar-li, al contrari.

Sí, però, que podem demanar-li que encara vagi més enllà i que també investigui què va passar a Paracuellos, on foren assassinades unes sis-centes persones a mans dels republicans, els quals, una història falsejada per les esquerres que volen aparèixer al teatre de la història com a víctimes innocents, vol fer figurar nets de sang, quan la veritat és que participaren dels assassinats amb la mateixa o més inesitat i barbàrie que el franquisme i, amb col·laboració i el vistiplau d'un senyor, que tots coneixem i que, amb total impunitat, es decanta la responsabilitat de damunt l'esquena. Que investigui, també, per favor, què passava a l'interior de les anomenades "txeques", on es torturava persones només pel fet de tenir unes creences religioses, que eren grups de dones duites d'un país comunista i especialitzades en tortures. Em podria allargar, però no val la pena si no volem obrir els ulls a la realitat.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Marratxí

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris