algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Bústia

Adéu a Dalt Vila
L'altre dia vaig veure una foto de Dalt Vila en el diari en la qual vaig veure una altra destrossa, una més de les que ens té acostumats la nostra batlessa Lurdes. I que consti que no vull fer el joc al PP, però de vegades just pareix que ho fan aposta perquè un els ho faci. Segons sembla, el diari diu que a la caseta dels ascensors que s'està fent, la construcció sobresurt de les cúpules del convet.

Els vull dir que sembla mentida que el Pepri de Dalt Vila i la comissió de patrimoni els hagin donat permís per a aquest esguerro total, com diu el Sr. Bertazioli, de la silueta del Convent i la Catedral. Per favor, gent d'ExC, encara podeu fer-hi alguna cosa, no deixeu que s'acabi així, que totes aquestes petites coses són el que mata ExC.

No veis que això encara és pitjor que els famosos empedrats per no dir enrajolats de Dalt Vila? No sé qui és la llumenera que ha tengut la idea de fer això, però jo només diré que deu ser algú que no ha nascut a Dalt Vila, perquè els de Dalt Vila l'estimam massa per permetre-hi coses com aquestes, i encara que ara diguin que ho volen solucionar tenc por que no passi com les rajoles.
JOSEP BONET ROIG.

Resposta a les lliçons del Sr. Melcior Comes
Sempre la ideologia hegemònica en una societat és la de la classe dominant en aquell moment, és així al llarg de la història i en totes les cultures. Han existit també sempre les persones encarregades d'alliçonar els sotmesos que el sistema vigent era l'únic possible, el millor o simplement que així o manava Déu.

Fent aquest paper apareix, una vegada més, que el Sr. Melcior Comes i el seu article Els culpables pretén despistar el personal amb un joc de mans a base de tòpics i dogmes liberals. Tot per fer-nos creure que tenim bona part de culpa de la crisi econòmica i que la classe empresarial i financera no és més que una altra pobra víctima d'aquesta mena de plaga bíblica que ha caigut del cel.

Dir que la classe empresarial i financera paga la crisi "en una altíssima mesura", tot i que sabem que aquest primer trimestre de 2010 les empreses de l'Íbex 35 han augmentat els seus beneficis globals nets un 20% sobre el mateix període de 2009, resulta insultant. N'esmentarem alguns exemples: Endesa ha guanyat un 201% més, Repsol un 30, OHL un 64, Iberdrola un 16, FCC un 21, el Banco de Santander un 6...

Tampoc no seria cap argument seriós apel·lar a la maltractada figura del petit comerciant o empresari. Aquests pateixen certament la crisi de manera seriosa, però no és nou d'ara, ja fa molt de temps que la concentració i acumulació de capitals pròpia del sistema capitalista els està ofegant. Curiosament moltes d'aquestes persones, per allò que dèiem de l'hegemonia ideològica, defensen un sistema que és el que més els perjudica i només beneficia les grans corporacions i multinacionals.

Segon el Sr. Comes, bona part de culpa la tenen tots aquells que van veure l'ocasió de fer un esforç i poder comprar un pis o senzillament van gastar de més. Seria ridícul obviar que és fomenta contínuament el consumisme impulsiu, les "facilitats" de pagament, de crèdit, els diners de plàstic o l'estupidesa de les modes i tot per accelerar la reproducció ampliada de productes i serveis, de la qual es beneficien les elits empresarials i financeres i que acaben pagant els treballadors i el medi ambient.

També ens parla, l'autor, de les classes mitjanes. Segons el que és "correcte" pensar, existeix una classe mitjana única, les classes socials ja no existeixen i el proletariat, aquells qui han de llogar la seva força de treball per viure, ja és història. La realitat evidentment tira per terra totes aquestes fantasies que als darrers anys havien narcotitzat a tants.

Basta veure com la immensa majoria de la població viu d'un sou guanyat a força de llogar la seva capacitat de treball, d'aquests un 63% no percep més de 1.100€ i hi ha ja un 20% de la població a l'atur perquè el sistema que els tracta com una mercaderia més troba que sobren i seran més útils com a eina de coacció a l'hora de retallar els drets als qui encara ocupen un lloc.

Davant aquesta situació, ens trobam que el 80% del PIB està controlat per tan sols 1.500 persones (el 0,0035% de la població), les rendes més altes tributen un 1%, es retallen els drets econòmics de funcionaris i pensionistes, es gasta més d'un milió d'euros al dia a mantenir tropes mercenàries a l'Afganistan per assegurar els guanys de les multinacionals... En definitiva, ens espera un frenètic viatge de tornada al segle XIX.

Hi ha molt més a dir sobre aquest tema, però he d'agrair al Sr. Comes que m'hagi estalviat la feina gràcies al seu article Misèria i companyia, publicat dia 25. No deixin de llegir-lo, el Sr. Comes s'hi retrata perfectament i demostra un "gran esperit democràtic", tan propi com del sistema que defensa. En auest article alça la bandera del projecte imperialista i ultraliberal que és la UE, i atenció: es congratula ufà que els titelles que governen per les oligarquies repeteixin els referèndums tant com faci falta fins que surti el que convé al projecte imperialista, traint les decisions populars i passant-se pel forro qualsevol consideració democràtica o ètica. Amb això ja està tot dit.

ALFONS SASTRE SERRA.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ciutadana, fa mes de 10 anys
Comas no és només un ignorant presumptuós, és un vertader perill; un jove reaccionari que s'acosta més als postulats d'extrema dreta i a l'espanyolisme que no al liberalisme que abandera!
El seu darrer llibre és un vòmit de burleta anticalana que satisfà el tipus pepero-ciudadano que encarna aquest escriptoretxo. La seva gran aportació a l'exposició Barcelona-València-Palma ha estat... la granereta d'excusat d'en Matas. Heu vist més autoodi?
Valoració:2menosmas
Per Somera vella, fa mes de 10 anys
El pobre Comes ja no sap què fer per cridar l'atenció de na Xesca. Per això només diu dois sense fonament, tòpics i bravejades.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris