cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Cartes dels lectors

Pujada al puig Majorcontra la cimera dels ministres a Palma
El passat diumenge 21 de febrer vaig participar en la pujada al puig Major per la pau i contra la cimera dels ministres de defensa que s'ha fet aquests dies a Ciutat. Sempre he tingut idees pacifistes i antiarmamentistes; per tant, vaig ser bo de convèncer per participar en aquest acte reivindicatiu. Vam partir amb autocars i diferents cotxes particulars fins al pla de Cúber, on vam començar a caminar cap a la base militar i quan arribàrem a la carretera del puig Major uns soldats no ens permeteren passar, per la qual cosa vàrem fer la volta per darrere la barrera i la reixa metàl·lica que la protegeix. La pujada va ser un poc feixuga i ens va fer entrar en calor a pesar del fred que feia.

Quan faltava poc per arribar al cim, i amb una vista impressionant de la nostra Serra, el Pla i la mar, ens trobam interceptant la carretera uns militars amb casc i armilla antibales en posició desafiant i protegits per soldats amb tres mànegues d'aigua situats a un marge més amunt. Vaig quedar horroritzat i em va venir al cap una pel·lícula de la segona guerra mundial en la qual uns soldats, per castigar un presoner, li tiren aigua amb una mànega i el pobre home va quedar literalment congelat, ja que la temperatura ambient devia ser de molts graus sota zero. A dalt del puig Major no feia una temperatura sota zero però feia un vent que tallava la cara i una mescla de neu i calabruix que després es va convertir en pluja.

No vull pensar amb les conseqüències terribles que hauria tingut el fet de banyar-nos amb l'aigua a pressió i a temperatura ambient, a part de possibles llenegades i traumatismes. Com és possible que una persona pagada amb doblers públics dissenyi aquesta estratègia "tan brillant"? Cal destacar el comportament exemplar de l'organització i de tots els participants, que vam obsequiar els militars amb: un recital d'esforçats xeremiers, llargament aplaudits, una asseguda de protesta, amb pancarta i fotos incloses.

Quan baixàvem, xalests i contents per l'èxit aconseguit, pensava en una frase que deia un conegut entrenador de futbol: "La millor defensa es fa preparant un bon atac", i continuava pensant que ens estan contant molts d'eufemismes per justificar l'actuació de l'exèrcit: missions de pau, missions d'ajuda humanitària, cascs blaus de l'ONU... Crec que les missions de pau i les ajudes humanitàries les fan ONG (Metges de Món, Creu Roja... i moltes més), les quals estan formades per voluntaris i no es gasten ni un cèntim per comprar cap tipus d'armament.
Vull agrair als joves organitzadors i a tots els participants la celebració d'aquest acte tan ben organitzat i realitzat.
Per acabar, només em falta citar la frase que va presidir l'acte reivindicatiu i de protesta: Cap exèrcit defensa la Pau.
LLUIS GENÉ I RAMIS. Palma.

Les cartes i els comentaris en la web
Trob que el diari, a l'hora de publicar aportacions dels lectors, hauria de posar en seccions ben diferenciades els comentaris que es deixen penjats per via digital, generalment breus, a vegades poc correctes i d'expressió massa vulgar (quasi sempre signats per pseudònims obvis i no tan obvis que es podrien dir anònims), de les cartes ben elaborades i que -si no és que ha canviat la normativa que per costum sempre he seguit- suposen que l'autor ha signat amb nom i llinatges, adreça, telèfon i número de carta d'identitat, coses que per bé que no es publiquen queden en coneixement de la direcció del diari i en fan responsables els autors davant qualsevol demanda.

Més d'una vegada m'han telefonat a casa per assegurar que era l'autor d'alguna carta "al director". En canvi, en els comentaris via digital només l'adreça de correu permet saber qui ha enviat el text, cosa que no en garanteix de cap manera la identitat (òbviament jo podria fer constar l'adreça de qualsevol altra persona), ja que no es comprova la procedència abans de la publicació.
PER J. PALOU MAS. Esporles.

N. de la D. La icona que acompanya el títol d'aquesta secció indica si es tracta de cartes dirigides a la direcció o de comentaris publicats en la web. La direcció del diari decideix quins d'aquests darrers poden ser interessants de publicar en paper, la qual cosa no passa amb les cartes, que es publiquen sempre que l'extensió i el contingut ho facin possible.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris