nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Cartes dels lectors

Sobre l'actuació de Rossy de Palma al teatre Principal i la ignorància
Com va afirmar un artista fascinador i insubstituïble de l'art contemporani, Andy Warhol: "El món de l'espectacle es va crear a causa que no conta el que ets, sinó el que la gent creu que ets". No vaig entendre aquesta frase fins ahir vespre. D'una experiència negativa sempre se'n treu una de positiva.

El cas és que es va dur a terme el monòleg protagonitzat per Rossy de Palma al teatre Principal de Palma. Després d'analizar l'acte, em va sorprendre la reacció del públic, perquè moltes persones no varen posar atenció a l'actuació i simplement es varen dedicar a escoltar les burles de seus veïns, en lloc d'escoltar el que deia l'artista i interpretar-ne les paraules per poder aconseguir la clau del missatge de la seva obra.

Eren tan ignorants a allò que s'havia explicat aquella nit que només es pogueren refugiar en el menyspreu. Què és art? Qui diu què ho és i què no? Art ho és tot. Noves maneres de dir coses velles i velles maneres de dir coses noves. Tot efecte té la seva causa, és a dir, que la protagonista va realitzar la seva obra amb una finalitat. Aquesta finalitat era expressar al públic el que succeeix al món perquè siguem conscients que necessitam conèixer-nos i estimar-nos tant com els que ens envolten. Aquesta és l'única manera d'aconseguir la felicitat i, si nosaltres ho aconseguim, serem capaços de fer les coses per una causa.

Criam al·lots, els quals mai no arriben a obtenir la felicitat perquè ni nosaltres mateixos no sabem què és això. Com diu Rossy en el seu monòleg, la guerra no apareix, la cream nosaltres, és trist, però sí!

Des que s'inicia la vida al fetus fins que es produeix el part, en aquell instant, quan sortim a la vida, apareix la nostra llibertat, el món és a les nostres mans. Movem el nostre món.

La vida, la por, la mort... Què són? Què té prioritat? La vida és un privilegi que ens és donat sense res a canvi, és el millor regal que totes les persones reben. La mort lleva aquest privilegi, però pot ser que, perquè tu mateix no hagis sabut valorar el que tens o simplement perquè has gaudit del teu temps amb plenitud, és hora de permetre que d'altres, ignorants al principi, puguin experimentar el sentit de la vida. Sempre n'hi ha que no saben aprofitar-lo i llavors apareix la por. Efectivament, nosaltres cream les nostres pors i som nosaltres mateixos qui podem fer-la desaparèixer.

Si no tens vida, què tens? Tant la vida com la por i la mort són els nostres professors i nosaltres els alumnes que decidim si ens interessa aprendre o no.

Rossy no va fer cap espectacle, al contrari, pot ser que contàs la història de la seva vida i en això es despullàs: valor de demostrar el que és en una societat totalment superficial i covard.

L'espectacle agradà al públic perquè en aquell moment ets el que volen creure que ets i no el que en realitat ets. Aquesta és la diferència entre espectacle i art.
Maria Antònia Vanrell March. Palma.

Adéu a Sa Nostra
Sa Nostra (Caixa de Balears) ja no és nostra. No es tracta d'un lament "xauvinista", és simplement una expressió més de com funciona el sistema, allò diferent i petit no té lloc dins el sistema neoliberal. A Sa Nostra se l'ha engolida el neoliberalisme amb la seva doctrina de la competitivitat dins el dogma de l'economia de mercat, que obliga a les fusions qui no vol desaparèixer. La roda capoladora dels petits està en marxa: les grans superfícies es mengen els petits comerços, les grans transnacionals suquen de per tot el món, cada dia moren llengües, les agències de notícies i els mitjans de comunicació en mans d'uns pocs grups de poder que dicten el que i com informar, el bipartidisme domina el panorama polític... La dinàmica és clara: concentrar en lloc de repartir.

El poder i els duros ja estan prou concentrats, si no són ja el mateix, com ho demostra la crisi que tots patim i els mil milions d'afamegats. Si seguim la tendència, arribarem a estar en mans de quatre vivales, que faran i desfaran dins el món, més encara del que ja fan ara un parell de milers, que davall davall manegen el cotarro. És la dinàmica del peix gros que es menja el petit. I jo deman a economistes i sociòlegs: No queda altre remei? No hi altra manera d'organitzar l'economia i el maneig del poder, de tal manera que manco gent pateixi fam i més gent participi del poder?

Un avi meu fou un dels fundadors de Sa Nostra, amb aquell nom que avui sona tan malament: "Caja de Ahorros y Monte de piedad", o "Montepio". Les seves intencions i les seves funcions em sembla que s'han desvirtuat una mica, malgrat que encara es faci obra social.

No hi ha manera de defugir de la llova concentradora del neoliberalisme? La globalització implica la desaparició d'entitats i identitats diferenciades? Així com dins la naturalesa la diversitat és necessària i font de riquesa, no passa el mateix dins la societat?

Qui té els duros té el poder. I si els duros estan molt concentrats, adéu democràcia, no sols adéu Sa Nostra.
Mariano Moragues Ribas de Pina. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris