algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Cartes dels lectors

Informació sobre la neu?
És mal de creure que dins una zona tan concreta com la part alta de la serra de Tramuntana no hi hagi cap tipus d'informació vial fiable sobre les poques nevades que s'hi registren. El passat divendres dia 8, com és prou sabut, caigué una nevada anunciada, severa però molt concreta. El Consell en realitzà una immillorable gestió. El dissabte horabaixa, totes les carreteres del terme d'Escorca estaven netejades, obertes i el trànsit alliberat.

El dissabte dematí amb els tres accessos tancats, Caimari, Sóller i Pollença, com de costum no n'hi havia cap tipus d'informació local oberta. El dissabte vespre i amb les carreteres en ple funcionament, l'112 continuava desinformant que la Ma-10 estava tancada de Pollença al mirador de les Barques. El diumenge, totes les carreteres estaven saturades de vehicles... el dimarts 12, els mitjans continuaven dient que no s'hi podia transitar!

Com ho ha de fer un conductor respectuós, local o foràm per saber a què s'ha d'atenir? En l'era de la informació, aquesta absurda realitat dista molt de la d'aquell saig d'Escorca, heroi no reconegut que, amb sa muller de part, desafià la incipient tempesta i acudí a peu a la Calobra a entregar una carta. Arribat al llogaret i nevant a les totes, els calobrins l'alertaren, al temps que amb la seva tradicional hospitalitat li oferiren menjar i llit. Aquell eficient servidor entén que l'arribada al món del seu fill era prou important per arriscar-se. Acabada la nevada, el trobaren mort, arrecerat en una paret de sementer a pocs metres de les cases de cals Reis, on hagués salvat la vida i conegut el nadó... Avui, època de l'imperi dels funcionaris i polítics sangonera, qui, quan i com posarà remei a la manca d'informació?
PERE VICENS. Palma.

A la batlessa de Palma
Li agrairia, Sra. Calvo, que si és tan amable, atès que ha posat carril bici per tot Palma, cosa que em sembla bé, divulgàs les normes de circulació i les fes complir. És a dir, que els ciclistes no puguin pensar que TOT és seu. Que els vianants, que han deixat els seus cotxes aparcats, puguem anar per Palma sense que ningú no ens faci fora del nostre camí. La normativa hauria de tenir en compte :

1: Que si hi ha un carril bici paral·lel a la voravia, els ciclistes l'utilitzin (per a això es varen fer, no és ver?) i no facin retirar els vianants quan no hi ha gens de necessitat de fer-ho.

2: Que quan no hi ha carril bici, els ciclistses tinguin en compte que hi hem de circular tots. No només ells. Que es limitin a un vial de la voravia i no l'envaeixin tota o que vagin a peu, com nosaltres, fins que no en retrobin el carril.

3: Que quan passem per davant una església (sense carril bici) i sentim tocar campanes, siguin efectivament les de l'església i no sigui una persona de sexe masculí de color d'oliva pansida (per si troba que els colors són racistes) que toqui el timbre de la seva bici i t'ordeni que et retiris.

4. Que si se sent generosa, els enviï a fer el Dakar en bici. Per ventura s'esbravarien anant fora del carril.

5. Que faci entendre a tots els usuaris de bicicleta que la solidaritat no és unidireccional.
Que es respectin els vellets, impedits i persones amb problemes de locomoció i que quan una Sra. els recrimina que: Por favor, vayan por el carril bici, que me han operado y no puedo hacer bravatas, no hagi de sentir dir-los: Nos hemos quedado con tu cara. Ja sé que els cotxes tampoc no compleixen la normativa. Però una cosa no lleva l'altra. En fi, Sra. Calvo, convindria que de tant en tant tornàs a anar a peu com una ciutadana normal. No sigui que ho hagi de tornar a ser per força.
ANTÒNIA MESTRE SUREDA. Palma.

A Conxa Forteza
Amiga Conxa, em consta que una de les peces fonamentals de la discussió sobre el retorn dels descendents de jueus conversos o xuetes a Israel va ser a iniciativa personal del desaparegut Cayetano Martí Valls, en posar-se en contacte amb el primer ministre d'Israel David Ben Gurion, en els anys 50, i l'enorme expectació que aquest fet va despertar. També em consta que en la comunitat xueta de Palma i per als qui parlen i escriuen molt sobre aquests temes, els resulta impossible conèixer la realitat d'allò ocorregut en aquells contactes, senzillament perquè Cayetano Martí farà tres anys que morí i no pot refutar tot allò que s'ha escrit, s'escriu i s'escriurà sobre aquest tema.

No aprofundiré en el "misteri popular" que envolta fins i tot avui aquests contactes, però sí que vull discrepar sobre la valoració personal que fas de Cayetano en el teu article de dia 11 a dBalears Els xuetes i el retorn, i que segons el meu parer s'allunya molt del respecte que es mereixen tant el personatge com els seus familiars i amics. Potser algun dia (i en això hi treball) la seva família permetrà que surtin a la llum algunes d'aquestes qüestions que fins ara es desconeixen de Cayetano Martí i del seu missatge.

Tanmateix -i per si no ho saps-, durant tota la seva vida Cayetano també va ser insultat, amenaçat, odiat, apartat, etc., però no només pel fet de ser xueta, sinó pel fet de ser un home pobre i sense estudis; però s'ha de recordar que alhora va ser admirat i respectat fins i tot pels qui no compartien els seus ideals. Tant, que aquest diari el qualificà del "Ghandi mallorquí", tal com els altres mitjans testimoniaren en innombrables ocasions.
JOSÉ MÉMDEZ, un obrer de l'Església pobra de Mallorca. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris