algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Cartes dels lectors

La Sibil·la i les rates ballarines
La Nit de Nadal vaig assistir a dos espectacles: el cant de la Sibil·la i les acrobàcies d'unes rates imitant Tarzan. Mai no havia escoltat la Sibil·la a la Seu, era un dels antulls pendents, així que, quan la meva filla major m'ho va proposar, em vaig adherir al grup sense pensar-m'ho. La Seu, juntament amb Lluc, amb la seva sumptuositat i majestuositat n'és el marc més adient per delectar-se amb un tresor de la nostra cultura com és la Sibil·la Feia anys que no l'escoltava i em va dur molts de records. A la meva filla, que de petita la va cantar dues vegades, se li posava la pell de gallina en escoltar-la. Emperò avui, una tradició religiosa tan nostrada, tan mallorquina, candidata a Patrimoni de la Humanitat, s'ha convertit més en un espectacle turístic que d'emocions i tradició, de fet la presentaren en distints idiomes.

Tot això ve perquè, en sortir de la Seu, amarats de bellesa i sensibilitat, tornant cap a cases, en passar per davall del monumental arbre Bella Ombra, que hi ha al jardinet de la plaça de la Reina, vàrem poder observar, primer sorpresos i després encuriosits, l'espectacle de les rates botedores i ballarines. No sé si és una mutació de rata de clavegueram a rata d'arbre, emperò era un veritable espectacle de circ. Ens vàrem quedar bocabadats, observant com quatre rates corrien i botaven per les branques de l'arbre amb una increïble habilitat. Tal vegada es podria incloure dins el recorregut de les visites turístiques nocturnes a Ciutat, realment és ben curiós. Darrerament a Palma hi ha una gran proliferació de rates per tota la ciutat. La comunitat de propietaris de ca meva proposava una important despesa per eliminar aquests rosegadors que habitualment tresquen pels jardins de les plantes baixes; de camí a la feina, al carrer de Goethe, m'he trobat en més d'una ocasió qualque exemplar passejant; a la feina en dos mesos ja m'hi han entrat tres de ben grans; i a la premsa he llegit que qualque barriada es queixa d'aquest problema.

Les rates són un possible element transmissor de malalties contagioses, la història està plena de casos d'epidèmies ocasionades per aqueixos rosegadors. Crec que la batlessa hauria de contractar el flautista d'Hamelín o dur a terme una important campanya de desratització.
Benet Bohigas i Moreno. Palma

Bisbes en calçador
El dia de Reis, a la diòcesi de Sant Sebastià, d'Euskadi, hi va fer l'entrada un bisbe basc, José I. Munilla, que el clero i el poble majoritàriament no volien. Era de la pròpia terra i de l'Església. Home que durant la seva tasca pastoral, a una parròquia diocesana, no havia participat en la tasca de la majoria de diocesans.

El bisbe que s'havia jubilat, Uriarte, home assenyat com pocs, juntament amb tots els seus, havia elaborat un pla diocesà consensuat per a les parròquies. Però com que Roma continua tenint el comandament a distància de tot el que pot dominar ha cregut que s'havia de canviar de rumb. Sense encomanar-se a Déu ni a Sta. Maria, els envia un cap, que està lluny dels plantejaments dels cristians de St. Sebastià i dels plantejaments d'una església situada en el món d'avui.

Aquest antic prevere dissident de la pràctica pastoral comuna ha estat imposat amb calçador a una diòcesi pionera de l'Estat, que té molt a dir per a tots.

Com a notícia que l'anunciava, ha creat la primera víctima just abans de prendre possessió: el teòleg franciscà P. Aguirre ha estat silenciat durant nou mesos, com si fos un embaràs humà. Es pot esperar molt d'un home així? És políticament correcte? És humà? Qui l'ha fet callar?

On va aquesta església de Jesús? Pensàvem, desitjàvem que aquell temps d'inquisició havia passat! Però, no; subsisteix. És una sort poder ser una altra veu lliure -sense fermalls de l'estómac- dins aquest món nostre. A la nostra edat no tenim res a perdre, ni tampoc a guanyar, per aquest motiu, podem retransmetre el que pensam creient que un no està tot sol quan pensa així. Ah! I aquesta reflexió no és fruit d'un plantejament amargat.

Si és veritat que un s'alegra quan una persona amiga entra com a pastor a una diòcesi o simplement parròquia, hom no pot entendre de cap manera que per no sé quines cinc-centes preval la política sobre l'evangeli i el seu anunci, quan al cap i a la fi aquest vol ser l'objectiu de tota la pastoral decidida entre tots, si no mal record dels meus estudis de Pastoral a ITP de Salamanca.

Ha deixat de ser veritat allò de St. Ciprià que el qui ha de presidir tothom ha de ser elegit per tots?, o allò del Concili de Calcedònia que aquell bisbe que no és acceptat per tots no pot rebre vàlidament la seva ordenació com a bisbe.

Que em perdonin aquells que se sentin perjudicats per aquestes paraules que no estan tretes de context, que són tan clares que no necessiten més explicacions. Em rebel·la tot aquest entrunyallat.

Exceptuant mentalitats rígides o autoritàries, no comprenc com avui pot haver-hi clergues anhelant mites i poder.
Pere Barceló. Puigpunyent.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per José Luis Blanco, fa mes de 11 anys
Invisibles de Vic i Escola de Salamanca
Invisibles: Persones de carne i ossos que viuen en un lloc determinat però que no tenen "papers". Escola de Salamanca del segle XV: Tota persona té dret a moure's lliurement pel món a la recerca de la seva millor economia. Ningú no farà esclau per això. Els dirigents locals de Vic afirmen, i amb raó, que poques ciutats han fet tant d'esforç com ells per integrar els estrangers. També, que aquestes persones han de complir amb la legalitat, declarant il legals a persones que no delinqueixen. Els dirigents del Govern Central afirmen que els dirigents de Vic no compleixen amb la llei ja que neguen empadronament els que no tenen uns papers que haurien d'haver estat lliurats al creuar les fronteres espanyoles. Si es colen, la responsabilitat és dels guardians de les fronteres, que evidentment, no són de l'Ajuntament de Vic. Es evidencien errors de vigilància i de legislació. En aquest últim cas hem d'exigir als representants del poble en el Congrés i el Senat que treballin millor. Fins aquí la burocràcia. El que no té sentit és fomentar entre tots la xenofòbia. L'humanisme cristià de la famosa Escola de Salamanca i la ideologia socialista coincideixen que primer són les persones i després tota la resta. La solidaritat és l'única sortida a aquests problemes.
JL.Blanco-Salamanca
Valoració:1menosmas
Per Barrufet, fa mes de 11 anys
L'església catòlica sempre ha estat una dictadura i encara ho és.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris