algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Cartes dels lectors

Església clandestina en el segle XX
Una viatge recent ens va dur a Praga i el darrer dia ens va fer de guia un personatge curiós. Es presentà com a doctor per la Universitat de Moscou, i de tu a tu em confessà que havia estat un conseller personal de Dubcek, el de la Primavera de Praga. Li vaig preguntar si coneixia l'església clandestina txeca i em va venir a dir que no havia existit mai, que durant el règim comunista sempre hi havia hagut llibertat de culte i, més o menys, em volia significar que això era una invenció d'occident.

Bé, idò entrau a qualsevol de les pàgines d'internet sota l'epígraf de l'església clandestina txeca; trobareu que durant el règim comunista txec, que durà 40 anys, hi hagué un esbós d'allò que pot arribar a ser prest l'esquema de l'església futura. Eren petites comunitats i cadascuna tenia un prevere. No com els oficials, però sí semblants als primers bisbes que foren els apòstols, que tampoc no havien estudiat filosofia ni teologia, ni moral, ni dret canònic... Eren pescadors i homes del carrer... però nets, comprensius, acollidors, que s'havien deixat posseir per l'Esperit Sant.

Una figura destacada d'aquella església clandestina fou J.M. Davidek, consagrat en la clandestinitat i que va consagrar altres bisbes, ordenar més de tres centenars de sacerdots, cèlibes homes casats, sis dones i ell mateix en els darrers anys es va casar. Un dels bisbes ordenats per Davidek que viu i treballa a Càritas txeca, Zahradnik, diu que el seu pectoral sempre ha estat de fusta i els dels bisbes romans i txecs actuals són d'or i no viuen entre els pobres. Enguany, Any sacerdotal, segons el Vaticà, és bo recordar-ho.
PERE BARCELÓ. Puigpunyent.

Sra. batlessa de Palma
Sra. Calvo és ben hora que compleixi i faci complir la llei. Com a primera autoritat municipal no ha de permetre que alguns ciutadans ignorin, per sistema i de manera continuada, les ordenances municipals. No sembla gaire difícil acabar amb la impunitat amb què es mouen algunes persones i que fan desagradable la convivència a Ciutat. Potser val la pena recordar que alguns d'aquests problemes ja existien a l'anterior legislatura i que vostè va prometre que els resoldria. Allò cert és que continuam igual o pitjor. Les promeses s'han de complir!
Podem començar, per exemple, pels aparcaments en doble fila, que són un perill pel trànsit i, com sap, no estan permesos. De vegades són motiu d'accidents i sempre d'embossos.

Podem continuar pels renous que també estan ben prohibits i que cada dia que passa n'hi ha més, sobretot a les hores que dedicamm al descans. Els palmesans tenim dret a descansar i les autoritats a vetlar pel nostre descans. És impossible veure policies municipals fins ben entrada la nit per les zones on hi ha més renou. I si parlam dels patinadors i de les minibicicletes, pareix que tinguin barra lliure per fer renou, per destrossar el mobiliari urbà i per posar en perill la integritat física de les persones. Al passeig del Born, a l'estiu, fins ben entrada la matinada.
Els ciclistes són majoritàriament respectuosos i responsables, però una bona part incompleix les normes: circulen per les voreres, van a tota velocitat pel passeig marítim i pel passeig del Molinar, en lloc d'anar pel carril bici, no respecten els semàfors, etc., etc.

Potser no hi seria de més que els consells que ahir (diumenge 20 de setembre ) donaven l'anunci, pagat per l'Ajuntament i publicat a la premsa de Ciutat, fossin recordats a la Policia Municipal, ja que els ciclistes irresponsables, en la majoria de casos, no són advertits de les infraccions. Cal posar ordre ara amb motiu de la inauguració de nous carrils bici i no esperar que es produexin accidents. En definitiva, no permeti que els incívics es converteixin en els amos de Palma i procuri que a la ciutat es pugui viure. En tenim tot el dret. Gràcies.
JOAN BELTRAN ROMEU. Palma.

Tensió entre ciclistes i automobilistes

Som partidària de potenciar l'ús de la bicicleta a Palma, però no de la manera tan voluntarista i improvisada com ho ha fet la batlessa Aina Calvo. Crec que ha creat tensió i enfrontaments allà on no n'hi havia. En primer lloc, hi ha ciclistes que ja es creuen els reis de l'asfalt. I no ho són. Se'ls pot veure per ben enmig dels carrils entorpint el trànsit. No van, com caldria, pels carrils bici, sinó que es fiquen pertot. Les tensions i discussions han augmentat. "Circula pel carril bici!" és una frase que cada cop s'escolta més a Palma. Pens que alguns ciclistes se senten protegits pel poder polític i creuen que això els dóna patent de cors per fer el que vulguin. I ja no parl del pànic que produeixen als automobilistes.

Tenc molt clar que tenen literalment "acollonits" molts de vianants. Basta veure com van a una gran velocitat sortejant ciutadans, incloses les persones grans. Sense educació i formació, sense cap tipus de llicència perquè puguin circular, alguns ciclistes (no tots) són un perill públic. Ja m'agradaria que Palma fos com les ciutats d'Holanda, amb un enorme respecte per part dels que van amb bicicleta, en paral·lel al que tenen pels que van en cotxe o a peu. Però allà no s'ha fet política de la bicicleta. Aquí sí. I aquest és el problema. 
MARCEL·LA PALAU. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris