algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Cartes dels lectors

Potser sí que es pot aturar
El breu resum sobre la tesi del senyor Ramoneda que planteja el senyor Pere Antoni Pons a l'article d'aquest Diari de Balears titulat "Sobre ciutats i nacions" pot semblar fins i tot convincent quan cita: "la cultura nacional és tancada i unitària", però, alerta!, només perquè els exemples de les dues capitals dels dos estats nació que hi esmenta fan que el suport entre l'una i els altres sigui perfecte per tal que el significat de la frase sigui veritablement indiscutible.

Amb tot el respecte, no sembla que calgui ser clarivident per albirar que el futur de les grans ciutats i capitals actuals ha de passar per estar íntimament lligat i anar en paral·lel a una situació nacional diferent i més diferenciadora de les realitats culturals que no pas l'actual. Aquest fet implica necessàriament que el dret a la independència total en la política i en l'economia de qualsevol realitat cultural amb identitat pròpia que tingui unes mínimes pretensions o ambicions com a poble no sigui absorbit per les elits de torn establertes en el poder centralitzat.

No tots els estats nació, òbviament, ni són, ni han estat, ni tenen per què ser, ni, per descomptat, han tingut la mateixa trajectòria i la forta herència imperialista que caracteritzen la història d'Espanya i França (els exemples exposats a l'article), fet que es pot comprovar adonant-se dels aspectes de la realitat social més actual de les ciutats més importants i capitals del nord d'Europa. Sense anar més lluny i per posar-ne un exemple que desmenteix o desmunta la idea d'universalitat que es vol suposar que té la cita exposada anteriorment.

Tampoc els joves estats-nació que esdevenen d'acord amb la seva veritable realitat cultural, actualment, no solen tenir la tendència a expandir-se per tal d'imposar la seva herència cultural sobre les altres, si exceptuam els conflictes ètnics que caracteritzen la falta d'educació cívica (entre moltes d'altres mancances) que es pateix, sobretot, en molts indrets del tercer món, sinó que simplement responen a una necessitat d'identitat nacional o cultural ben concreta i unitària, la qual cosa no sembla que faci que els individus siguin ni impermeables ni tancats a l'actual i creixent heterogeneïtat social de les seves ciutats, ans al contrari.

Per tant, pot semblar evident que l'abús que, de les seves capitals, en fan alguns estats-nació és avui una realitat, però que no rebutja inexorablement la possibilitat de canvi. Per altra banda, posseir una identitat cultural pròpia i poder desenvolupar-la plenament amb total llibertat en un país en pau, tant física com espiritual, mai no pot significar "un pes" per a ningú, sinó més aviat tot al contrari, perquè l'obertura al contacte amb altres cultures, amb el degut respecte mutu i amb l'educació adient, és possible en gran part gràcies a una normalització politicosocial i econòmica, a les capitals actuals i allà on sigui que s'hagin pogut deixar enrere els interessos de les velles i endarrerides "pàtries" en aquest sentit.
SEBASTIÀ LLADÓ SAGRERA.Ciutat

Sobre el carril bici
Amb relació a la polèmica que ha sorgit aquests dies sobre el carril bici, vull fer-hi algunes consideracions.
Crec que puc opinar amb suficient coneixement de causa perquè: tinc el carnet de conduir d'ençà del 1972 i duc cotxe des d'aquell any sense haver tingut mai cap accident; som ciclista esportiu -una activitat que encara practic- des de fa 20 anys, fundador de dos clubs ciclistes i president actual del CC Els Ferrerets de Mallorca; i som vianant habitual i usuari gairebé diari del transport públic de Palma. Per tant, crec que tocant tots els punts de la polèmica, vull fer un parell de manifestacions:

Els embossos que es produeixen a Palma cada dia són la conseqüència de les moltes obres que es fan encara ara i del nou i, de moment, no acabat carril bici. Aquest traçat es fa amb vista a la planificació d'un futur pròxim, per a una ciutat més humana i habitable. Ara bé, sabem que això és un tema de mentalitats i gent habituades als seus costums durant molts d'anys i que difícilment acceptaran canvis en la seva vida. Aquesta feina és per a generacions futures, però algun dia s'havia de començar a fer. El fet d'anar en bicicleta per Ciutat exigeix un canvi de mentalitat per part de tothom. Els ciclistes han anat fins ara per la voravia -encara no han pogut anar pel seu carril perquè no existia- i, quant a l'educació viària i al fet de no respectar les normes de trànsit, aquest és un problema comú. Quants vianants esperen que el semàfor canviï a verd per passar? Quants travessen per allà on volen? Quants caminen o se situen damunt el carril bici? Quants cotxes actuen com cal davant els passos de vianants? Quants ciclistes no respecten els vianants?

Per això, vull expressar el meu suport i el de molts de companys ciclistes meus a l'Ajuntament per tal de pensar en el futur i deman que facin una campanya d'educació viària dirigida a tots. Pel que fa a desplaçar-se per Ciutat, m'agradaria fer la reflexió següent a tots aquells que es mouen habitualment en cotxe: si anau a peu -com jo faig gairebé sempre des de Son Moix; després torn a ca meva en bus, que n'hi ha i molts-, a més de fer un poc d'exercici, gaudireu d'una agradable passejada, veureu moltes botigues i contaminareu molt menys. De fet, si anau carregats, fins i tot agafant un taxi estalviareu doblers ja que, si us fixau en el cost del vehicle propi, les assegurances, els imposts, la benzina i el pàrquing, surt molt més a compte. Com a darrer comentari, no entenc com un mitjà de comunicació com és dBalears, habitualment progressista, nacionalista i ecologista, ha optat per una línia editorial contrària al carril bici i l'ha culpat de coses incertes. Per tant, us deman que canvieu la vostra visió del tema i que doneu suport a la modernitat i al futur, que no té aturada possible.
PEP PRATS.President del CC Els Ferrerets de Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris