algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Cartes dels lectors

A una senyora gojosa de ser del PP
Un d'aquets dies vaig llegir a la premsa una carta signada per una senyora el nom de la qual no puc -o no vull- recordar, però no oblid que feia referència a un article en què l'autor descrivia la pregunta d'un infant a sa mare. Aquesta era més o menys "per què som del PP si són tan dolents?". Aquesta senyora, després d'alguns comentaris, manifestà que se sentia gojosa de ser militant del PP, cosa que jo vull alabar-li -crec una mostra de responsabilitat democràtica seguir un partit polític i defensar els seus ideals, sigui de dretes o d'esquerres.
Dit això, també vull aclarir que jo també som militant d'una formació, d'un d'esquerres, i també com aquesta senyora me'n sent molt orgullosa, però no m'agradaria gens que els dirigents del meu partit estiguessin involucrats en corrupcions polítiques, malversació de doblers públics, robatoris, etc.

Jo, als meus dirigents, en cas que fossin dubtosos d'alguna d'aquestes vergonyes, els demanaria que abandonassin el partit i deixassin les "regnes" a gent de mans netes, que sempre n'hi ha, per continuar sentint-me orgullosa de la meva afiliació. A més, els recordaria que els doblers robats o mal gastats surten de l'esforç de milions de treballadors que lluiten cada dia per treure endavant la seva família i alhora el nostre país. Finalment, estimada senyora, vull animar-vos a continuar gojosa de la vostra ideologia i del vostre partit perquè ambdues coses són nobles, però ajudau a fotre a fora tot individu aprofitat i corrupte que fa malbé el nom del PP -i el de la nostra societat- i que, a més, ha buidat els calaixos de les nostres institucions. Digau-los que no és ètic que per mantenir-se aferrats al poder intentin embrutar el nom dels polítics d'altres formacions i tota la societat mallorquina. 
T. VILANOVA.Pollença.

La batlessa Calvo està resant
Durant diversos diumenges de la primavera passada l'Ajuntament de Palma va organitzar una sèrie de "bicifestes" en ple centre de la capital, amb la qual cosa col·lapsà, com és costum, els accessos a la ciutat. Allò més graciós és que a aquests esdeveniments tan sols va acudir un centenar de persones i s'hi van veure més policies que ciutadans en bici. La intenció va ser clara, fomentar l'ús d'aquest vehicle en previsió dels carrils bici que ara s'estan construint. El traçat més vistós és el de les Avingudes, que ha aconseguit carregar-se d'un cop de ploma l'únic accés àgil i fluid que ens quedava per entrar i sortir de Ciutat. Ja fa anys que la via de cintura no dóna més de si, sobretot en hores punta, i els ciutadans continuam esperant que els nostres polítics es posin d'una vegada d'acord per fer el segon cinturó. Ara, per facilitar més les coses, el Consistori també s'ha marcat com a objectiu inutilitzar les Avingudes i així bloquejar definitivament els accessos a la Palma.

Ja ho veureu, per setembre que se'n salvi qui pugui. Posar un carril bici en el camí de Jesús per arribar a Son Moix té justificació, però en plenes Avingudes és una bogeria. Aquestes no formen precisament un passeig idíl·lic com els que hi ha a Amsterdam, sinó que tenen -o tenien- una única funció, que abans ja he comentat. Per tant, la batlessa Aina Calvo té dues opcions: o rectifica tot seguit eliminant el carril de les Avingudes, o es posa a resar perquè al traçat esmentat se superi l'actual mitjana de 2 ciclistes per hora i, així, poder justificar aquest despropòsit. Finalment, a les Avingudes s'han pintat les noves línies gruixudes que delimiten els carrils bus, però a la resta de carrils amb prou feines s'aprecien les línies que els separen, per la qual cosa els accidents de cotxe, lamentablement, també seran una conseqüència d'aquest amor per les bicicletes en un lloc en el qual no correspon.
PABLO ROVIRA FERRET. Palma.

Religions: oferta i demanda
Al llarg de la història s'han estès moltes religions arreu del món per satisfer la demanda de tota aquella gent que necessita tenir fe en alguna cosa. Aconsegueixen convèncer-los de la mateixa manera que avui dia ho fan les grans empreses multinacionals: comercialitzant amb tècniques de màrqueting, amb doctrina, els seus múltiples productes per assossegar l'ànima. Alguns d'aquests ofereixen una millor vida a l'altre món, lliure de mals i de pecats. D'altres prometen la reencarnació i una vida eterna per a la teva ànima en aquest mateix món. Fins i tot n'hi ha que garanteixen recompenses com desenes de verges disposades a satisfer el consumidor (ús exclusiu per a homes).

Es tracta d'un gran mercat de religions d'acord amb el nostre món globalitzat, on cada empresa competeix per exportar els seus millors articles dirigint-se als consumidors. A cada client, li són imposades les millors propietats que l'ajudaran en el seu dia a dia aportant-li tranquil·litat, pau i també esperança. En proporcionar aquests beneficis, les religions provoquen en els seus fidels una espècie d'addicció a l'oració constant que els fa voler creure eternament, és a dir, consumir sempre. El que al cap i a la fi totes tenen en comú és la idea de la fe com una marca registrada sobre la qual tenen monopoli exclusiu. No saben, o no volen saber, que qualsevol persona pot subministrar-se a si mateixa aquesta esperança sense necessitat d'anar al mercat per adquirir-la.
ERICK J.SALAZAR Palma.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Durant anys i anys anar en cotxe ha sét símbol de tenir una important parcel·la de poder, de poder passar damunt es altres, es qui van en bicicleta per exemple, perquè aquestos no són res, igual que es negres a Sudàfrica a s'època de sa segregació racial. I ara que tímidament se'ls qüestiona es seu domini, es seus privilegis, estan irritats
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris