nubes rotas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
11°

Cartes dels lectors

Corrupció, passivitat i radicalisme: les Illes a tres bandes
Aquests són els grans defectes del món polític balear. No hi ha gaire per escollir quan pràcticament totes les opcions polítiques pateixen algun dels tres mals esmentats. Tots tres de naturalesa molt diferent, repartits de manera que ningú no està lliure de culpa.

La corrupció és el mal amb més mala premsa, però no pas el més letal. És dins el PP on han aparegut la gran majoria dels casos, encara que a UM -a petita escala però amb similar gravetat- ha repetit els mateixos ítems. Unes conductes immorals i indecents que no són flor d'un dia, ja que s'han generat després d'anys d'una procés que ha afavorit la seva incubació i desenvolupament. Perquè, malgrat que siguin una petita minoria els executors finals, per aflorar-ne cal una permissivitat i/o tolerància massiva.

En segon lloc, la passivitat ideològica. Un mal difícil de precisar, fonamentat en l'absència d'idees o comportaments definits, i no en fets consumats. Són els socialistes qui -llevat d'honroses excepcions- s'han caracteritzat per deixar fer amb un perfil polític força desdibuixat. El seu creixent suport electoral des de fa deu anys recomana mantenir aquest perfil. Pragmàtic i eficaç, però a costa d'aigualir ideologies i maneres de fer pròpies. El resultat és un apropament al PP amb un manera de fer més acceptable.

Finalment, el radicalisme. Entès com a ideologia o la gestió d'aquesta per persones i grups. És un defecte dels petits partits (PSM, Entesa, ERC, Verds i EU) que, mancats dels defectes dels dos grans partits, haurien de ser l'alternativa. Però l'honestedat i la creença en unes idees no és suficient. Manca un mínim pragmatisme ideològic, quan sovint la seva aplicació és tan rígida com irreal, a part de cícliques desavinences i personalismes. Resultat: la pèrdua progressiva del seu suport. Malgrat que la corrupció té més mala fama, no és l'indicatiu amb major pes: cap daltabaix electoral ho desmenteix. Els partits petits tenen més a perdre, tot i uns defectes menys "punibles". Seria fàcil concloure que la corrupció i la indefinició ideològica dels grans partits són reflex cosubstancial de societat; però també el creixent càstig que reben els petits partits és part del peatge a pagar com a potencials renovadors mal gestionats. Víctimes d'una societat decebuda que prefereix escanyar opcions més esperançadores, si no ofereixen una alternativa, abans que condemnar la mediocritat dels grans partits.
Manel García. Palma.

Reacció del PP
Pel bé de la democràcia tenc la convicció que la immensa majoria dels 15.000 militants del PP balear és gent honesta que s'ha afiliat a un partit polític en defensa dels seus ideals. Estic segur que és així. Per això, no comprenc per què les bases del PP no alcen la veu i pronuncien un fort, cridaner i intens "prou!" davant la col·lecció d'escàndols que han protagonitzat i protagonitzen els dirigents del seu partit.

Són ells els més perjudicats amb aquest silenci. Són ells els que veuen allunyar-se la possibilitat que el PPpugui tornar a governar el 2011. Són ells els que, sense tenir-ne culpa, tal volta hauran d'anar amb el cap baix per molts de pobles i barriades de Palma.

El cas Matas és molt aclaridor de les males conseqüències que pot dur aquest silenci. La seva fugida a Amèrica, aviat farà dos anys, hauria d'haver aixecat la indignació de les basses. Però no digueren res. Després arribaren els escàndols de Rodrigo de Santos, Turisme Jove i CDEIB-Cola-Cao. I també callaren. Ara tenen Matas embolcallat fins al coll en el cas Palma Arena... i també callen. Què esperen els peperos de base per plantar-se? Què esperen per reclamar una netejada a la cúpula?

En democràcia hi ha coses pitjors que la corrupció. Pesem que de la corrupció neix la desmoralització social i, d'aquesta, l'ascens de l'extrema dreta. I això és el que fa més por. Quan un partit comença a tenir corruptes de bandera en el seu si, es descentra. I el que ve al darrere és la demagògia contra tot tipus de de valors: la llengua i la cultura pròpies, el respecte als valors dels altres... El principal valor del PP en els darrers lustres havia estat aquesta vocació centrista que li féu guanyar moltes eleccions.

Després del desastre Matas, sobretot si acaba imputat pel Palma Arena, pens que els temps de l'equilibri s'hauran acabat per molt de temps.
Marc llobera. Palma.

Palau de congressos
Cada vegada que pas en cotxe per davant les obres del palau de congressos m'entra la suor freda. L'edifici és cada cop més gran, més buc, més muradota de formigó aferrada a l'autopista. Els balcons del suposat futur hotel pràcticament donen just damunt de la intensa, saturada i enorme via ràpida. On va la batlessa Aina Calvo amb aquest nyarro? A aquestes altures de legislatura ningú no es creu que es pugui fer el segon cinturó de Palma per facilitar la reducció de carril de l'autopista i convertir-la en via lenta als voltants del palau de congressos. Ningú amb dos dits de seny no preveu aquesta possibilitat. Això vol dir que allà s'està construint un caríssim desastre, una herència de Matas que quedarà molt pitjor que si l'hagués feta l'anterior president.
Bel Mascaró. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris