nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
21°

Premis literaris, edició de llibres

L'altre dia de pagès, parlant amb alguns amics poetes, vàrem treure a rotlo el tema dels premis literaris i l'edició de llibres. Ens posàrem més o manco d'acord que no sempre el fet de guanyar un premi és sinònim de qualitat garantida. Des dels gusts personals de qui valoren una obra determinada fins a circumstàncies que realment poc o res tenen a veure amb la qualitat de les obres presentades, poden provocar que un premi literari passi completament desapercebut per a la majoria de lectors. Les prestatgeries de les biblioteques i les llibreries són plenes de llibres (bons i no tan bons) amb premis, però la majoria va passant0000 d'aquella manera fins que cauen en l'oblit més absolut. Ara bé, per què passa això? Qui és el responsable de tota aquesta història? Quan un escriptor poc conegut aconsegueix que una editorial li publiqui un llibre, amb premi o sense, què passa després?

És evident que s'haurien de promocionar molt més les obres. Tal volta els editors haurien de filar més prim i no editar tot el que els arriba. Es diu que actualment editar un llibre és fàcil. Però tanmateix la cosa acaba i mor en el mateix moment en el qual surt el llibre de la impremta. Els editors, sobretot a Mallorca, en haver editat el llibre, no fan gairebé res per promocionar les obres que fan arribar a les llibreries (o no). Hauríem de saber què en fan. Els reciclen? En fan pasta de paper? I com els editors se'n desentenen, són els autors mateixos que s'han de cercar la vida per organitzar-ne les presentacions o cercar qualcú en una revista o diari perquè en faci un comentari. I la qüestió que em planteig és la següent: a qui correspon aquesta tasca? Seria una funció dels editors? Quan un autor poc conegut acaba de concebre una obra i aconsegueix materialitzar-la en un llibre, ha de començar un calvari tortuós per intentar fer una presentació més o manco digna i donar a conèixer la seva obra. Una feinada, la que ve després de concebre el llibre, que desanima tots aquells que estan fora de la literatura oficial. Si tenim en compte, però, que els petits editors no s'hi dediquen exclusivament, és a dir, per a ells no és més que un hobby o un complement a la seva activitat professional, és lògic que la cosa vagi per aquest camí.

Com qualsevol activitat en la nostra vida, escriure llibres és una aventura que cal agafar-se amb calma i anar fent camí sense preocupar-se excessivament pel futur, ja que caminam sempre cap a la incertesa més absoluta.

Josep Antoni Calo i Femenies. (Rebuda per e-mail).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris