algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Jornades de pastoral penitenciària

Els passats 4 i 5 de maig van tenir lloc a Palma unes Jornades organitzades per Pastoral Penitenciària que em provocaren alguns interrogants: Vaig constatar un quasi nul ressò en els mitjans de comunicació, tot i la novetat del tema: la Mediació en l'àmbit de la Justícia restaurativa, i la categoria del ponent, un primera espasa en la matèria a nivell europeu. Per si això no fos suficient, oferia un plus d'interès la presència de la Directora General d'institucions Penitenciàries, la Sra. Mercedes Gallizo, de gran actualitat el temps que un pres famós mantenia una vaga de fam. A què es deu aquest poc ressò? Potser al desinterès general per tot allò que no ens afecta directament? El món de la justícia ens afecta i molt directament a tots. Especialment notòria fou l'absència d'advocats, jutges, fiscals, professors i alumnes de dret. Potser la justícia restaurativa encara no desperta interès? O estem estancats en conceptes clàssics, en un sol tipus de justícia, la punitiva? Potser la causa sigui més simple: la proximitat de les eleccions?, la data i l'hora? Qui sap. Fa pensar el constatar què tingui més ressò la detenció d'algun personatge de la faràndula que la recerca de respostes adequades a la problemàtica de la creixent població reclusa? No resulta decebedor que es reclami la paraula de la Sra Directora General perquè expliqui els passejos del Sr. De Juana i no interessi escoltar la seva exposició sobre la importància del voluntariat en l'àmbit de la presó per fer-la més humana? Malgrat tot, divendres hi assístirem prop d'un centenar, majoritàriament del món del voluntariat, laic i cristià. Vull donar l'enhorabona als organitzadors, al ponent, i a tots els qui varen intervenir: Bisbe, jutge de vigilància, director de la presó, etc. Tant de bo aquesta llavor sembrada en el camp de la justícia doni fruits en el sentit d'una justícia autènticament humana, restaurativa per la víctima i per l'agressor, i que la mediació vagi suplint l'enfrontament, l'acusació, la condemna.

M. Mate. (Rebuda per e-mail).

«Okupas», sense ànim de polèmica

Entre nosaltres, ha funcionat millor la debilitat que la raó. No hem vist el perill que significa «no votar» i aquesta conducta ha tornat a deixar-nos subjectes a qui menys vots (28.082) ha obtingut. Les persones que estimem la democràcia sentim que l'abstenció sigui tan elevada, sentim que les persones es deixin comprar per tant poc i que llavors el final sigui una usurpació pels que no s'ho mereixen. El no votar, crec, demostra una insolidaritat en benefici de famílies polítiques i no dels partits polítics que es prenen amb interès la defensa dels seus programes.

Penso que hauríem de respectar els drets del més votat, malgrat ens sigui difícil d'assumir, ja que els pactes canvien radicalment els programes venuts en campanya, i queda tot amb els intercanvis, baratat sense respecte.

Els partits polítics haurien de ser conseqüents i sense cap tipus de confrontació provar a governar en minoria, o sigui, no davallar-se els calçons, en el nostre cas un 60,70% de votants davant el 6,75% que pretén decidir el que s'ha de fer.

La veritat, aquesta situació em fa sentir com si em segrestessin la llibertat, veig que el privilegi de la democràcia queda extorsionat i amenaçat per uns partits submisos a una minoria que no estan disposats a defensar les seves idees enfront a la repetida, i no per això insòlita situació que torna a reiterar-se a les nostres Illes. I em demano, és això vertaderament democràcia? Ah! Jo vaig exercir amb el meu dret i deure i vaig votar.

M. Pastor, (rebuda per e-mail).

Escola, medi ambient i política

Des de fa uns anys la majoria d'escoles de Mallorca treballam amb els alumnes per la conservació del medi ambient i intentam conscienciar els infants i les famílies de la importància del respecte i estimació cap a la natura.

La Conselleria de Medi ambient i la d'Educació promou un programa ecoambiental per introduir i treballar accions referents a la conservació del medi. Els/les mestres de forma diària, constant i amb molt d'entusiasme intentam entrar dins els corets dels nostres alumnes per gravar en ells l'esperit de reduir, reciclar i reutilitzar. El Claustre de mestres del CP Duran-Estrany, reunits el dia 29 de maig, vol manifestar el seu punt de vista en el procés electoral viscut.

Resulta que es convoquen eleccions i els representants de tots els partits polítics, des dels més verds fins als més negres, han donat una clara mostra a tota la societat i, dins aquesta, als nins i joves, de tot el que no ha de ser un exemple a seguir.

Feim referència a la quantitat de sopars, berenars, festes i altres saraus utilitzant plats, tassons i cuberts de plàstic que han enviat la paraula reutilitzar a fer «punyetes». Igualment la quantitat de paper tudat amb els excessos de propaganda electoral i amb el repartiment, ús i abús de paperetes i sobres corresponents que han enviat la paraula reduir a porgar fum.

Pensam que els integrants dels partits polítics que són els represenatants de tots els ciutadans de les Illes i haurien de servir d'exemple a tota la societat han de sabre que amb una acció d'aquest tipus ens tiren per terra la feina feta, amb molt de gust i de vegades lluitant contra corrent, per salvar el que ens queda del nostre, cada vegada més mal tractat medi ambient.

Claustre de mestres del CP Duran-Estrany de Llubí.

Resposta a la carta del Diari de Balears de dia 5-5-07

La veritat és que m'ha costat molt escriure aquesta carta. Una mica perquè no em sortien les paraules, una mica perquè no sabia ben bé què contestar, se m'acaramullaven els sentiments i els pensaments. A vegades, contradictoris.

El primer que vull fer és agrair a (potser ja no tant) l'anònim autor de la carta de dia 5 (he de dir que la va clavar, encara que no sé fins a quin punt és bo veure't retratat tan íntimament a ses pagines d'un diari) i li ho vull agrair pel que ha pogut tenir (o no) de foragitar consciències...

Vet aquí el que realment m'ha empès a escriure. La carta tenia tot l'aire d'un comiat. Definitiu (potser massa definitiu però l'hi rondava) i va tenir el mateix efecte d'una esquela; però alerta: ha estat com aquell que veu una esquela de qualcú que havia conegut fa temps i que li ha perdut la pista, potser d'aquell antic company de primària del qual l'esquela li ha recordat el nom, un (amb més o manco indiferència, segons) «mira qui s'ha mort».

De tota manera he arribat a la conclusió que la gent citada a la carta ja no em pot aportar res. Jo tampoc a ells. Per això puc dir que sí, que la carta de dia 5 em serveix de comiat. Definitiu. Però només amb ells. L'amistat és com un jardí en què els amics són les flors. L'has de regar i cuidar contínuament perque no es mori. Som perfectament coscient que vaig deixar secar el meu, però hauria de ser una acció recíproca.

Segons la rellegesc, la carta traspua un cert ressentiment. Segurament és així. Ara la meva situació personal ha canviat i un nou horitzó laboral i sentimental s'ha obert davant meu (tot i que el primer no és cap bicoca i el segon és una guerra perduda). Potser me tornarà a agradar lluitar per les batalles diàries.

En Pere ha fet 40 anys i s'ha aixecat de la butaca.

Gràcies Tolo per intentar-ho. Però cercar solucions quan «t'has mort» serveix de poc.

Gràcies Tià per venir. Segurament tenim una conversa pendent.

En Pere, (pot ser sí que és veritat) un supervivent...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris