muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
12°

Tragèdia de Nadal

La mort gratuïta al barri de Gràcia de Barcelona d'una persona indigent, cremada viva, a mans de joves indolents, ha posat la nota tràgica al Nadal. La mort sempre és sinònim de desànim, però si la mort és fruit d'una crueltat banal, els motius pel desànim col·lectiu encara són més grans. Aquella dona indigent, malgrat totes les dificultats, volia continuar vivint. Per ella, sobreviure, enmig del gèlid hivern d'una ciutat, valia la pena. No es rendia, volia descansar i, a més, no molestar els altres.

Els joves catalans que han atemptat contra la vida d'aquella persona sense sostre han posat la nota trista al Nadal. Ells exemplifiquen totes les contradiccions de les societats hiperurbanes. En aquestes, a partir d'un determinat nivell econòmic, el sofriment humà no existeix, i sense aquest no hi ha humanitat possible. Les societats hiperurbanes creen un entorn irreal, des del pis amb la calefacció al màxim, fins al cotxe i l'accés a tota mena de divertiments, la vida succeeix dins una càpsula d'elements segurs, sense vida. Morts.

El Nadal és la paradoxa produïda pel naixement d'un infant, del qual sabem que tindrà una fi tràgica. Espanta recordar-ho, però és igualment cert i necessari, a fi de posar-se a una distància suficient, principalment, de les quimeres del consum, el diner i el sexe, que sovint ens impedeixen descobrir-ho en tota la seva amplitud.

Per això, la mort d'aquella persona indigent, anònima, no és totalment absurda. Ella, tot i el sofriment en el qual vivia, volia continuar vivint. Per ella, la vida era molt valuosa: segurament el més valuós que posseïa. I aquest testimoni, certament indirecte, ens ensenya i encoratja a valorar i a estimar la nostra existència. Igualment passa amb l'infant de Betlem, per qui l'horitzó de la tortura i la mort en creu no eren, gens ni mica, motius per desmerèixer la seva missió, per modesta que fos. Per la gent de fe, per cert, una missió gens senzilla, ésser l'encarnació de Déu Pare, ni més ni menys.

Llorenç Prats i Segarra. (Rebuda per e-mail).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris