cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
21°

Sanitat: «els professionals invisibles»

Us han fet mai una radiografia o una anàlisi de sang sol·licitada per un metge, amb la intenció de conèixer l'origen de la vostra visita?; és possible que us en facin demà, o avui mateix, en algun servei hospitalari d'urgències?

Doncs, hauríeu de saber que, a l'Estat espanyol, els treballadors que s'encarreguen d'obtenir les imatges del nostre cos per al seu posterior diagnòstic mèdic, o els treballadors que s'encarreguen de processar la nostra sang per tal d'obtenir una analítica (entre d'altres treballadors dels nostres centres sanitaris); doncs aquests, no són professionals qualificats per a la resta de la Unió Europea, ni per a la gran majoria del «tercer món».

Després d'uns vint anys demanant a les diferents administracions públiques, tant estatals com autonòmiques (dels diversos colors polítics), que la formació acadèmica dels treballadors esmentats es realitzi amb el mateix número d'hores i d'anys, que la formació professional dels seus col·legues europeus; doncs ara, que ja tenen tanta experiència en això del diàleg i la negociació, ens diuen que faran vaga el dia tres d'octubre d'enguany.

Però, què s'han pensat? Espanya i l'Índia són els dos únics estats del món on aquests treballadors no tenen una formació universitària; per això em pregunto: quina responsabilitat o culpa tenim els usuaris de la Sanitat de l'Estat espanyol (pública o privada), de pertànyer junt amb l'Índia a una casta de cervells, que no necessitem tanta formació acadèmica com la limitada intel·ligència de la resta de persones del món?

Des de 1998, amb la Declaració de la Sorbona, a Europa s'ha iniciat un procés per promoure la convergència entre els diferents sistemes estatals i nacionals d'educació superior. Tots els estats de la Unió Europea han ratificat, amb la signatura de la Declaració de Bolonya de 1999, l'objectiu d'un desenvolupament harmònic d'un espai europeu d'educació superior abans del 2010, que asseguri una qualitat docent, i que permeti un reconeixement acadèmic immediat de títols, una mobilitat entre estats i un aprenentatge al llarg de tota la vida.

Argumenten que, mentre no se'ls apliqui el contingut de la Declaració de Bolonya, com a treballadors, estan segrestats a l'Estat espanyol dins de la UE: no poden circular lliurement per la Comunitat, perquè els seus títols encara no estan homologats amb els dels seus col·legues europeus.

No ho entenc: per què tantes queixes?; si els demaneu la identificació, podreu llegir en una tarja un pompós: Tècnic especialista en... o Tècnic superior sanitari en... És que potser amb això no en tenen prou?

Tampoc no entenc què se'ls ha perdut a Europa: potser volen marxar a treballar fora, perquè els sous dels treballadors de la Sanitat Pública són dels més baixos d'Europa? Serà també per això, que cada vegada hi ha més infermeres que se'n van a treballar al Regne Unit?, o metges que marxen a investigar als Estats Units d'Amèrica?

Si a partir del proper dia 3 d'octubre trobeu que no us poden fer la radiografia, o analitzar la sang del vostre fill, o una mostra de teixit del pit de la vostra mare, o... No és que no hi hagi ningú per fer-ho, és que estaran de vaga «els professionals invisibles» de la Sanitat, els tècnics especialistes o tècnics superiors sanitaris, cansats de massa anys de greuges comparatius i de promeses polítiques incomplertes.

Tanmateix, no patiu per la vostra salut ni per la de les persones que estimeu; possiblement, l'endemà ja ens atendran i continuaran sent «els professionals invisibles» de la Sanitat. I no patiu tampoc, perquè amb l'actual legislació no podran anar-se'n a treballar fora de l'Estat espanyol.

Amb l'experiència empírica, i per molt que ens apugin el preu dels carburants per a resoldre la qüestió sanitària, ni els governs autonòmics ni tampoc el talante d'en ZP a l'Estat, no ens guariran, per dir-ho d'alguna manera, ni de la seva «invisibilitat professional» ni de la seva tan genuïna i autosuficient formació acadèmica hispana. Tant de bo que estigui equivocat.

Eugeni Mur. Rebuda per e-mail.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris