algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

A la presidenta del Consell de Mallorca

El 17 de març vaig llegir al diari que la presidenta del Consell de Mallorca convidava tots els seus habitants a la catedral per celebrar una ofrena floral a la tomba de Jaume III pel primer centenari de l'arribada de les despulles del nostre darrer rei mallorquí, que a la històrica batalla de Llucmajor fou mort i decapitat per soldats invasors. Fou tal l'odi cap al nostre rei que no permeteren als mallorquins enterrar-lo a la catedral, sinó que el dugueren a València i després de 500 anys de reclamar-lo, es va aconseguir que el tornassin, ja que la seva tomba era buida.

Em va alegrar la invitació de la nostra presidenta que sobre les 20 hores començaria l'ofrena floral, i allà vaig anar. Tal fou la meva sorpresa en trobar-me que els sarcòfags dels nostres reis estaven amagats a la vista dels mallorquins, i prohibit visitar-los, resar pel seu etern repòs i portar-los flors, que com a catòlics que som així ens educaren els representants de l'Església. Però em vaig sentir molt ofès quan una persona va demanar on deixar l'enorme quantitat de rams de flors que de tot Mallorca havien duit i un representant de l'Església, de qui no en dic el nom, ja que li tenc molt de respecte, va dir «allà», assenyalant uns escalons en terra a uns 25 metres d'una paret darrere de la qual digueren que estaven els nostres reis. Per què aquest senyor no va treure un poal de fems i ens va dir tirau-los aquí dins? Mai no fou tan ofesa una representació de «tot Mallorca» (membres del Consell, batles, regidors, presidents d'associacions i particulars, i al matí, la presidenta del Consell), la pena i la desil·lusió fou gran. Molts, en baixar dels seus pobles, hagueren de fer més de 100 km. I a l'endemà, anar a fer feina. També vull dir-li que de nin, de la mà del meu pare, en visitar la Seu, ell duia un ciri a la tomba dels nostres reis, que estaven a la vista de tots, i es resava per l'etern descans de les seves ànimes, ja que com a catòlics i com a fills o descendents del rei Jaume I, que va encomanar construir la catedral, es tenia aquest privilegi i sempre els mallorquins, els nostres padrins, guarden un grat record de les grans coses que feren pel seu poble, reflectides als llibres d'història que ara ens han permès tornar a conèixer. I per acabar, em va estranyar no veure els nostres reis. En demanar per què els havien amagat als mallorquins, que molts ignoraven que existiren per la seva joventut, i investigant un poc i segons em contaren males llengües, a la dictadura tinguérem un governador que es va fer famós per unes paraules que va dir sobre el Mercat Comú Europeu. «Senyor governador, per què Europa no accepta Espanya?». Resposta: «Que es fiquin el Mercat Comú per on els càpiga».

Doncs conten les males llengües que un dia que aquest senyor visità la catedral i en veure aquells sarcòfags tan bonics, tan bells, tan meravellosos, fets de marbre o de granit per uns escultors de la talla de Miquel Àngel, va demanar: qui hi havia dins? En assabentar-se'n, els va fer amagar immediatament. «Però això és història i és la nostra història» i n'estam orgullosos. I mai, mai, no hi renunciarem. Per això deman a la nostra presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, que faci les gestions perquè puguem veure els reis una altra vegada al seu lloc, on estigueren sempre i fins i tot més preferentment, no on els va posar aquell tristament famós personatge.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris