muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Agraïment al Grup de Muntanya de la Guàrdia Civil

Benvolgut director deDiari de Balears, si fa un parell de setmanes sorgí als mitjans de comunicació una actuació negativa d'uns guàrdies civils a l'aeroport de Barcelona, que afectava un estudiant mallorquí, doncs avui aquesta carta és per un motiu totalment oposat. El diumenge 27 de juny, la nostra filla Núria de 15 anys, va patir un desgraciat accident al torrent de Pareis; més concretament en el gorg dels Cingles, que és el lloc potser més perillós de tot el recorregut, com molt bé saben els excursionistes experts.

El problema més greu fou a l'hora de cercar ajuda, ja que dins el torrent no hi havia cobertura per a cap dels mòbils que duien els excursionistes i nosaltres, sense saber-ho, haguérem d'esperar dues hores que es feren eternes, intentant consolar na Núria. El cert va ser que només 20 minuts després d'haver rebut el primer avís d'uns anònims excursionistes, ja sentírem el renou del primer helicòpter que ens cercava, infructuosament de bon principi, fins que un segon aparell ens pogué localitzar. El més petit, que era el de la Guàrdia Civil de Muntanya, maniobrà temeràriament fins a posar-se damunt una roca que envoltava el gorg. Per a sorpresa nostra, ja que pensàvem que només era possible aterrar a un lloc ampli com s'Entreforc. Després de consolar i donar les instruccions pertinents a na Núria, la col·locaren dins una llitera especial, degudament immobilitzada, i al cap d'un quart d'hora d'haver-se enlairat, ja pogué aterrar a Son Llàtzer, on l'esperava l'equip mèdic de l'hospital.

Volem agrair el comportament dels cinc joves, que en tot moment estigueren pendents de la nostra filla. Dos eren del nostre grup, en Joan i na Yolanda i els altres tres, crec que d'un grup de Lloseta que també feien el torrent, en Pep Morro, en Jaume i en Pep.

Des d'aquí volem agrair també l'ajuda que rebérem del nostre guia, en Manuel Osuna. Però sobretot volem donar unes gràcies molt especials a l'anònim pilot de l'helicòpter, per la seva gosadia de posar-se per dues vegades dins el llit del torrent, i als dos guàrdies civils de muntanya que tan amables foren amb na Núria.

Actualment sentim una mena d'odi al torrent de Pareis, pel malson que estam passant. Tant de bo que amb el temps aquest odi s'esvaeixi i el puguem tornar a estimar. Això voldrà dir que na Núria haurà recuperat la salut i la mobilitat que ara tant ens preocupa. I res més, des d'aquí també volem expressar el nostre agraïment a tots els amics i coneguts que s'han interessat per la salut de la nostra filla.

Maria Cañellas i Miquel Sastre. (Rebuda per e-mail).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris