nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

Llaneras contra Miquel Alzamora

Quan et classifiques per anar a uns Jocs Olímpics, després de lluitar durant quatre anys contra les caigudes, les lesions, la pressió i els moments de debilitat, sents que pots fer realitat els teus somnis de guanyar una medalla olímpica. Res no et fa pensar que el teu company, a qui consideres un amic, mourà cel i terra -i fins i tot amenaçarà la Federació de no disputar els Jocs- perquè un altre corredor, que no ha participat en cap prova de pista durant tot l'any, corri al teu lloc.

Em referesc al que està fent Joan Llaneras al corredor mallorquí Miquel Alzamora que, sense cercar-s'ho, s'ha vist envoltat en una forta polèmica per aquesta qüestió, en la qual s'han implicat els mitjans de comunicació espanyols, que fins i tot han arribat a parlar d'«injustícia» contra Gálvez. I jo em deman què entenen per injustícia. No és una injustícia el que volen fer a Miquel Alzamora? No és injust que Joan Llaneras digui que si corre amb en Miquel només podran fer del 8è en avall, quan la pitjor classificació de la selecció espanyola en un Mundial i en uns Jocs va ser el 13è lloc fet per la parella Llaneras-Gálvez, i quan en els enfrontaments cara a cara entre Alzamora i Gálvez sempre ha guanyat el mallorquí? No és injust que Llaneras boicotegi la participació d'un altre mallorquí? O és que pensa que com menys mallorquins hi hagi més subvencions hi haurà per a ell? Sincerament, no sé què pensar-ne. El que veig és que Llaneras cobra del Govern balear i paga els imposts a Catalunya...

Com a amic de Miquel Alzamora desig que tot li vagi molt bé i que pugui veure complerts els seus somnis. Esper que tota aquesta polèmica quedi en paraules i que els tècnics no es deixin influenciar per la pressió a què es veuen sotmesos. Jo, i no som l'únic, confii en Miquel i sé que pot aspirar a tot. Doneu-li, idò, una oportunitat.

Jaume Ginard Muñoz. Artà. (Rebuda per e-mail)

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris