cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

Carta oberta al Sr. Aznar López

Senyor Aznar López, sembla més que probable que vosté visitarà el regne del Marroc abans d'acabar aquesta legislatura. Es tracta d'un viatge que sembla lligat al càrrec de president del Govern del Regne d'Espanya: el seu homòleg, el Sr. González Márquez va encetar la seua presidència, i la va acabar, amb un viatge al Marroc. Vosté la va començar desplaçant-s'hi, i ja es prepara per tornar-hi en els propers mesos. No entenc aquesta fixació presidencial, socialista-popular. Hi ha un lligam especial, que se m'escapa, amb el veí del sud? Per cert, al sud trobem el Regne Unit -Gibraltar-, i més al sud(est) de les Canàries hi ha el Sàhara Occidental. Però, per què aquesta coincidència entre socialistes i populars? No ho entenc.

Però, ja que hi anirà, i donat que vosté s'ha mostrat, en diverses ocasions, preocupat per la sort que corren els presoners de guerra marroquins en mans del Polisario (les seues intermediacions perquè el Polisario alliberara contingents de presoners han estat escoltades), voldria demanar-li, en nom dels centenars de milers d'amics del poble saharià, que faça les gestions oportunes perquè el Sr. Rei del Marroc, allibere els presoners saharians que encara manté en condicions infrahumanes i menystenint els més elementals drets humans.

I és que aquests presoners saharians formen part, també, d'aquells milions d'hispanòfons a què vosté va fer referència per justificar el seu alineament amb les tesis, i les accions, del Sr. George Bush. Però, a més, aquests saharians són ciutadans espanyols, fills d'espanyols. Molts encara posseeixen el mateix DNI que vosté tenia fa vint-i-cinc anys. I no sóc jo qui ho diu: la jurisprudència espanyola així ho afirma en sentència ferma; així com la jurisprudència internacional: els mateixos serveis jurídics de l'ONU afirmen que encara és el Regne d'Espanya qui té la responsabilitat sobre el territori -no descolonitzat- i els seus ciutadans.

A més, entre aquests ciutadans espanyols, hi ha centenars de desapareguts i torturats per l'aparell repressor marroquí. No ignorarà vosté que, actualment, no només no minva, sinó que augmenta el recurs a la tortura en el Marroc. No ignorarà vosté que les presons marroquines no són gens homologables per a un estat que vol homologar-se, democratitzar-se.

D'altra banda, vosté sap molt bé que el Polisario ja ha alliberat, des de l'establiment de l'alto el foc, 1673 presoners de guerra (encara en té 643). El Marroc, que encara en manté 1.150, només en va alliberar 67, l'any 1997. La desproporció és... escandalosa.

I és que aquests ciutadans, espanyols o no, no mereixen la sort de les antigues pessetes: ells són persones, no un objecte de què es pot prescindir i que el temps farà oblidar i arraconar als museus.

El problema, ai!, és que el Marroc considera els polisarios com a terroristes i la guerra -reconeguda per l'ONU com a tal-, són actes de subversió terrorista. Però el Marroc tampoc no reconeixia els primers presoners de guerra alliberats pel Polisario (no hi havia cap guerra), i els tractava com a desertors, sí, desertors: ja que havien abandonat, sense cap causa justificada, el seu destí. Ja veu vosté com són d'enrevessades algunes persones, senyor Aznar López.

Aprofite aquest viatge per recuperar l'assignatura pendent de la Història i pose les bases perquè el Sàhara Occidental siga, finalment, descolonitzat.

Salvador Pallarès-Garí. Rebuda per e-mail.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris