algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Caty Salom, cinc anys després

Fa un lustre passà a millor vida una jove que, durant el seu breu temps entre nosaltres, va fer tot el que estava a les seves mans per les millores que fossin possibles per a unes persones que patien una malaltia respecte de la qual encara no s'ha trobat el remei perquè sigui història. La malaltia es diu ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica).

Els símptomes que tenen les persones que pateixen de l'ELA són els següents: no poden parlar correctament, és a dir, que no els entenem quan parlen; i paràlisi de les extremitats inferiors i superiors. La majoria d'ells acaba en cadira de rodes i pocs anys després fan un viatge cap al paradís.

Hi ha casos que han durat molt de temps, com és el de Stephen Hawking, cientific britànic, famós per les seves teories del «Big Ban». Aquest personatge de la ciència fa trenta anys que té aquesta tara i es troba en una cadira de rodes especial, al seu país. Malgrat això encara treballa pel bé de la ciència, i és l'admiració de tothom.

A Mallorca, va viure fins fa poc anys la protagonista d'aquest escrit d'homenatge. El seu nom és Caty Salom i Parets. Nasqué a Santa Maria del Camí el 21 de juliol de 1972. De jove destacà molt en els estudis i en competicions esportives.

Començà a tenir aquest problema de salut a una piscina quan havia de treure de l'aigua un infant petit que aprenia a nedar. No tingué forces per treure'l del aigua i així començà el seu calvari, que la portà a millor vida ara fa cinc anys, en un matí de tardor de 1998, concretament als principis del mes de novembre.

Na Caty no es desanimà mai, la seva força moral fou molt impressionant. Amb els clucs dels ulls pogué expressar els seus sentiments i inquietuts, donant a entendre als altres que l'estimaven les paraules que no podia dir per la boca, mitjançant un llibre que es titulà: Soy Caty Salom, tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica.

Aquest llibre fou editat el mateix any del seu decés: 1998 i es presentà la mateixa setmana que digué adéu a la vida en el sopar de l'ADELA (Associació d'Esclerosi Lateral Amiotròfica), que Caty presidí fins al seu òbit i que és una de les principals activitats que organitza any rere any.

Moltes persones compraren aquest llibre, admirats pel coratge de Na Caty, i quedaren convençuts que havia fet el bé pels altres.

Na Caty visqué pocs anys, però aquest resultaren prou intensos. La seva feina, que va dur a terme a ADELA, fou digna d'elogi. Va aconseguir importants millores perquè els malalts poguessin notar una millora davant aquesta cruel i vil malaltoa que encara no té remei i que d'aquí a uns anys en tindrà.

En el curt temps que estigué entre nosaltres, rebé el suport del president de Balears: Jaume Matas; de l'aleshores batle de Santa Maria del Camí: Mateu Morro i Mercè; i fins i tot del bisbe de Mallorca: el sempre estimat Teodor Úbeda i Gramage.

El seu poble li tributà un homenatge el 10 de juny de 2001, amb l'obertura d'un carrer a la seva memòria. També shan creat unes beques d'investigació per recordar els seus treballs en pro dels malalts d'ELA.

Cinc anys després de la seva mort, el seu esperit és viu i ho ha de ser encara més, per molts d'anys.

S'ha de complir la seva darrera voluntat abans de deixar el món dels vius: s'ha de continuar treballant per trobar un remei perquè aquesta tara de l'ELA sigui història.

I és que na Caty Salom va treballar per fer el bé als altres. Que el seu exemple sigui viu per sempre!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris