algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Referent a Israel

Senyor director:
Us escric aquesta nota arran de l'article publicat pel Sr. Riera en què narra experiències personals en el seu viatge a Israel. A risc de semblar massa primmirat, crec que és necessari aclarir uns punts que en la crònica del sopar descriu l'articulista, ja que podrien dur el lector a treure conclusions molt parcials i definitivament equivocades sobre la natura i lleis de la religió jueva.
El terme kaixer, o també kóixer, no pot ser traduït com «purificat». Més aviat designa un menjar que ha estat elaborat seguint uns estàndards determinats. És un concepte similar al que entenem avui com a «control de garantia». D'altra banda, els termes «pur» i «impur» són categories rituals que afectaven el Temple de Jerusalem, que com tothom sap va ser destruït en el segle primer de l'era comuna. Avui en dia, només grups d'interpretació radical fan servir aquestes categories, i val a dir que són una minoria dintre de la minoria.
Cal notar que la reflexió que fa el Sr. Riera sobre el kaixrut del vi -que també s'aplica a la resta d'aliments- tampoc no s'adequa a la realitat. Una persona no jueva pot tocar la bóta de vi, pot obrir la botella, pot servir-lo a taula i en pot gaudir sense que en cap d'aquests casos el vi hagi deixat de ser considerat kaixer. Cal recordar que fins fa un parell d'anys a casa nostra podíem gaudir d'un excel·lent vi kaixer de la comarca del Priorat, elaborat pels mateixos pagesos de la zona. L'única funció del rabí que ho supervisava era la d'assegurar-se que el procés seguia els estàndards (procés de maceració, elements que s'hi afegeixen, etc). En la mateixa línia, tenim altres aliments elaborats a casa nostra que són considerats kaixer ja que un rabí, després de supervisar els ingredients i la forma de producció, ha certificat que s'adeqüen als estàndards de la dieta tradicional jueva.
És obligació del productor fer el delme del vi (llevar-ne el 10%). En cas contrari, el productor ha d'indicar a l'etiqueta que no ho ha fet. Si la persona que ha de consumir el vi és molt estricte en la lectura que fa de la seva observança, pot tornar a fer el delme.
Ara bé, la meva intenció en comentar tots aquests detalls és que el lector entengui que aquestes són normes religioses i culturals jueves perfectament comparables a les que altres religions poden tenir. De cap manera, com sembla suggerir l'articulista, no estan motivades per sentiments racistes cap al no jueu. La discussió sobre quin paper té el no jueu en el judaisme surt dels límits d'aquesta nota, però només voldria aclarir un fet essencial: que el judaisme no considera les persones no jueves sota cap caire negatiu, ans al contrari. El judaisme predica que totes les religions són igualment vàlides i respectables.
No pos en dubte el que el Sr. Riera hagi vist. I tampoc no sé fins a quin punt l'acompanyant israelià del Sr. Riera era un entès i li ho va explicar correctament. Però tinc clar que si les pràctiques descrites són literalment certes, aquestes pertanyen a algun grupuscle minoritari i no són representatives de tot el judaisme. Per no dir que no s'adscriuen en absolut a la comunitat jueva de casa nostra.

J. Gendra. Rabí interí (rebuda per e-mail).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris