nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Pere Rotger i Jaime Morey

La casualitat, que sempre ens sorprèn amb estranyes inspiracions, ha volgut que coincidissen en els diaris la notícia de dues compareixences parlamentàries. Per un vent, la del Sr. Jaime Morey en el Congrés de Diputats, pel cas Gescartera. I, aquí, en el Parlament balear, les conclusions de la comissió d'investigació pel cas Formentera que inclou entre els involucrats l'exgerent de l'Institut de Desenvolupament Industrial (IDI), el Sr. Pere Rotger. El Sr. Morey ens ha colpit a tots amb el seu testimoni afirmant que el feren alt càrrec de Gescartera perquè era el «pare de la novia» del sr. Camacho, l'home fort de la Casa. No és que sigui res extraordinari tractant-se d'una empresa privada, però potser sí que ho és que don Jaime reconegui obertament que no entenia res de res del que hi passava a l'empresa. Ni hi feia res. Per dir-ho en una sola paraula no trobarem millor imatge que la que ell mateix ens va oferir: només era un «florero». Un «florero» que cobrava més d'un milió quatre-centes mil pessetes cada mes. La línia de defensa és clara: l'excusa de la ignorància. Una cosa no li discutirem: ha resultat convincent. No sé vostès, però jo el crec.

En l'altre cas, els investigadors no acaben d'entendre perquè l'IDI, una empresa pública del Govern que, com el seu nom indica, ha de malavejar pel desenvolupament industrial del país, contractava personal que havia de saber rus per anar a Sud-amèrica a «arreglar» el cens d'electors i a elaborar informes sobre els «amics del PP» per aquells encontorns. També és curiós que el Sr. Pere Rotger, gerent de l'empresa, no en sabia res del que feia algun del seu personal. De fet, ens conta que si va participar en alguna selecció poc transparent va ser perquè les ordres venien de més amunt. En aquest cas, a l'al·legació d'ignorància, s'hi afegeix un altre clàssic exculpatori: el deure d'obediència.

Però siguem justos. No podem pensar que es tracti d'una tàctica de defensa. En realitat, el Sr. Rotger ja havia reconegut en altres ocasions que ell només era gerent de l'IDI per rebre un sobresou (un sobresou d'uns 8 milions de pessetes) i així poder-se dedicar a ser batle d'Inca «les vint-i-quatre hores del dia», com bravejava, sanament, en un pamflet del PP local. També en aquest cas, a mi, el testimoni em sembla convincent. El Sr. Rotger no té més culpa en el cas Mapau que el Sr. Morey en el de Gescartera. Potser amb una diferència de matís, que l'IDI és una empresa pública. Tanmateix, els arguments addicionals del Sr. Rotger per justificar el seu paper a l'IDI resulten tan entendridors que mereixen un breu esment. Per una banda, al·lega que feia molts d'anys que es dedicava a la vida política, estant a l'oposició, i, per tant, tenia dret a alguna compensació. Sembla que el PP hi estava d'acord perquè just abans del seu nomenament com a gerent de l'IDI, li havia facilitat dos contractes amb el Govern (de dos milions de pessetes cada un) com a agent immobiliari privat a fi de comercialitzar naus industrials. Fins aleshores ningú coneixia aquesta faceta professional del Sr. Rotger. I, el que resulta més curiós, tampoc sembla que ningú la conegué després, ni tan sols durant el contracte. Encara abans havia estat cogerent del Consorci 5B (on també tenia sou i poca feina) o assessor en el Consell de Mallorca, sense funcions ni despatx conegut. Hem de convenir que el precedent del Sr. Rotger és, com a mínim, delicat. Aquest mecanisme de compensació, dut a l'extrem, ens abocaria a oferir a tots els militants actius en organitzacions polítiques, o fins i tot, als voluntaris més dinàmics de les ONG, una pensió pública en forma de nomenament per a un alt càrrec sense necessitat d'exercir-lo. La fórmula ens podria resultar un pèl cara i, a més, estam segurs que resultaria prou correcta?

Tanmateix, l'altre gran argument sí que no pot deixar indiferent a ningú que tengui entranyes. Ens deia el Sr. Rotger que ell té una família i havia d'arribar a final de mes. Una raó, aquesta sí, definitiva, concloent, que talla d'arrel qualsevol rèplica. Només hi afegiré que hi ha indicis que la situació de precarietat afortunadament ja s'ha superat.

Antoni Rodríguez i Mir. Inca (Rebuda per e-mail).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris