El Govern reconeix que hi ha discriminació cap als catalanoparlants i que «actuarà» i farà «formacions» per a evitar-les
La diputada de Més per Mallorca Maria Ramon va fer cinc preguntes per escrit al conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, sobre la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans que volen usar la llengua catalana.
També a Illes Balears
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Oferta milionària per a comprar la plaça de toros de Palma
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
lord KVoxmitada de torn!!
Biel Olivar PonsAquest cabrum just reconeix " por mis coj...,donst que són la perllongació de l'amo dels coj...
KilomboEl que impossan els ñols,com tu,des de 1715,no ho conseguiren,ni ho aconseguireu
KilomboFals! Sa gent parla s'idioma que pot i que s'entorn social l'empeny a parlar, i s'idioma de s'entorn ve molt condicionat per sa política lingüística institucional. Si s'Estat avala i fomenta plenament sa llengua des natius, no hi haurà problemes ni discussions, però si s'Estat avala i fomenta una llengua diferent, es problemes i ses discussions són inevitables. — Exemples de comunitats sense problemes ni discussions per motius de llengua: totes ses castellanoparlants sense excepció, perque s'Estat n'avala i fomenta plenament i de sempre sa llengua pròpia. — Exemples e comunitats amb problemes i discussions per motius de llengua: totes ses de llengua pròpia diferent de sa castellana, perque s'Estat n'ha fomentat i fomenta sa castellanització, de manera absoluta en dictadura i rebaixada en democràcia: sa Constitució vigent ès del 1978 i s'Estatut d'Autonomia del 1983; de llavors ençà sa llengua catalana té es reconeixement de pròpia i oficial, però s'Estat continua sense avalar-la i fomentar-la plenament sinó que hi manté s'inèrcia castellanitzadora, de dret en uns casos i de fet en uns altres. D'aquí venen tots es mals.
KilomboAixò seràs tu, que ningú t'ho prohibeix. Els catalanoparlants ho tenim més cru.
al final la gente habla el idioma que le apetece....
KilomboLa llengua PRÒPIA és només una, el catalá. I hi ha cinc normes que reconeixen que ha de tenir prioritat total: Llei de normalització lingüística, Estatut d'Autonomia, Constitució Espanyola, Carta europea de les llengües minoritàries, i la Unesco (ent cultural de la ONU). I fins i tot sense cap llei les normes bàsiques de civisme i educació diuen que els que es desplaçen a un altre terra han de respectar i adoptar els costums i llengua de la terra.
KilomboPerò la llengua de les Balears és el català.
las 2 son lenguas oficiales
KilomboLa llengua de les Balears és el català.