Una guia de la quinzena edicio de l'Atlàntida Mallorca Film Fest: Conversa amb Jaume Ripoll

• Primer de tot, he vist que has publicat la teva llista de les 10 pel·lícules preferides. De les tres pel·lícules millors que has recomanat, quines són les que més t’han impactat i per què les recomanes?

Aquesta selecció no és gaire reflexionada, simplement vaig voler posar 10 títols que m’agraden. Podria haver-ne posat d’altres. No és un top 10 de la meva vida, sinó pel·lícules que pens que poden tenir un impacte dins el Festival. És una publicació a Instagram perquè algú es fixi en aquestes pel·lícules, simplement això.

Si parlam d’aquestes tres que he destacat, la primera seria Queerpanorama. És una pel·lícula que em va fascinar a la Berlinale, parla de sexualitat i soledat, molt ben rodada, bellíssima visualment i amb un personatge principal molt ben construït. Diria que és gairebé un subgènere, aquest de realisme social queer. Per això l’he recomanada.

La segona és La Ola, de Sebastián Lelio. Té pics visuals que no s’han vist enguany en el cinema. Té aquella cosa de gran format, molt de pressupost, musical, ambientada a la Universitat de Xile de fa uns anys, amb centenars d’actors i música de Mathew Herbert. Veure-la a ses Voltes serà una experiència meravellosa.

I la tercera que he destacat és The designer is dead, un documental sobre Miquel Adrover. L’he inclòs perquè hi ha molts prejudicis amb els documentals biogràfics; pensam que només són entrevistes amb plans mitjans. Però, a banda d’aquests documentals, n’hi ha amb una vocació cinematogràfica, gairebé poètica. Quan el veus, te n'adones de com és de difícil rodar-lo i alhora com és de bell. A mi em fascina aquest documental.

• Sí, record que l’any passat va venir Mark Cousins, un dels grans experts mundials en cinema, i em va comentar que moltes vegades el documental és una forma d’innovació més forta que la ficció. Que el llenguatge audiovisual del documental ha avançat molt i ja no és aquell collage d’imatges d’arxiu i entrevistes, sinó quelcom molt més potent.

Totalment. El docuthriller o el true crime són probablement els subgèneres més exitosos dels darrers anys. Aconsegueixen audiències massives i internacionals. I també passa amb el documental esportiu. El documental viu una època daurada. El públic ja no veu tantes diferències entre obres de ficció i no-ficció; abans, fa vint anys, sí.

• Aquesta és ja la quinzena edició, si no vaig errat. Trobes que cada any el festival se supera?

A nivell de promoció, sí. Crec que enguany la promoció ha estat a l’altura de molts festival europeus. A vegades aquí, no ens adonam del nivell real del festival. Un festival gratuït que aconsegueix estrenes estatals o internacionals importants és una fita. Altres llocs pagarien molt per això, i aquí s’esgoten les entrades el primer dia. Però encara hi ha gent que diu «ah, no he aconseguit entrada per a Maria Jaume o per a Yerai Cortés», i oblidam que som un festival de cinema i música.

• Sí, però és cert que sovint la primera cosa que es comunica són els concerts, i després la programació de cinema. Això ha generat una mica de confusió.

És normal. Els grups de música es tanquen abans i necessiten anunciar les gires. No pots tenir-los aturats. Aprofitam aquest moment per a fer una primera onada de promoció. Després, quan anunciam la programació de cinema, hi tornam. A més, ho fem en moments diferents per a no col·lapsar la web i per a fer més fluida la venda d’entrades.

• Aquest any també hi ha diferències respecte a edicions anteriors: no hi ha concerts cada dia a la Misericòrdia, per exemple.

Sí, enguany el dia de The Designer is Dead tenim DJ Meneo, i els altres dies, sessions de DJ. Un exemple és que no havíem de projectar pel·lícula el dia de L’Odio a la Misericòrdia, després la vàrem programar perquè Mathieu Kassovitz havia de venir, però al final no pot per un rodatge, i la vàrem mantenir al programa. Això sí, ja no teníem pressupost per a contractar un artista amb només dues setmanes de marge.

• També m’he fixat que aquest any hi ha més dies seguits de projeccions a ses Voltes.

Enguany són quatre dies: dimecres, dijous, divendres i dissabte. L’any passat en vàrem fer cinc, ja que vàrem tenir el concert de Alizzz, però sense projecció. El que sí mantenim és intentar, sempre que podem, projectar les pel·lícules abans dels concerts. Però hi ha excepcions, com La Ola, que és molt llarga. Hem de complir uns horaris i no podem allargar més enllà de la una de la matinada.

• L’any passat, després de les projeccions seguia la festa al Club Mutante. I enguany?

Enguany ho feim al Lío. Tendrem programació musical cada vespre del festival. Quan acabi el concert o la pel·lícula, la gent pot anar a ballar allà. Han estat molt generosos amb nosaltres i el lloc és molt agradable.

• Realment crec que és un festival molt estimat per la gent de Mallorca. Tenc la sensació que cada any hi ha més públic que el coneix i en vol formar part. Ho veis així?

Sí, les xifres ens ho demostren. És molt emocionant veure les sales plenes. Si no tenguéssim aquesta resposta, fa temps que haguéssim abandonat. Però hi ha una connexió real entre el públic i el festival.

• Ahir vaig veure Misericòrdia a Filmin, i només començar, quan sona aquella musiqueta de Filmin, em va venir al cap el record de l’estiu, del cinema a la fresca. No sé si és cosa meva, però em recorda directament a l’Atlàntida.

És molt guapo sentir això. I mira, Misericòrdia va néixer a l’Atlàntida. Alain Guiraudie i Albert Serra es varen conèixer aquí fa anys i d’aquesta trobada va sorgir el projecte. I això és també una part important del festival: connectar creadors i impulsar projectes.

• Relacionat amb això, s’ha parlat molt darrerament que al cinema només triomfen els blockbusters o les pel·lícules molt d’autor. Que aquest espai mitjà està desapareixent. Ho veus així?

És cert que hi ha pel·lícules d’autor amb grans pressuposts que han triomfat, com les de Nolan o Ryan Coogler, que combinen ambició comercial i mirada autoral. Però al cinema europeu o independent sí que s’ha tornat molt binari: o t’en surts molt bé o t’enfonses. Hi ha pocs termes mitjans. I no sempre s’aconsegueix el que s’esperava. Misericòrdia o Daniela Forever són dos exemples de bones pel·lícules que no han arribat al públic com s’esperava.

• Però també sembla que aquests darrers anys, hi ha hagut una certa reconciliació amb el públic. Pel·lícules com El mestre que va prometre el mar o La casa en flames han aconseguit números molt bons, no?

Sí, hi ha pel·lícules que funcionen i troben el seu públic. I a més, el recorregut no acaba al cinema. Les plataformes han escurçat molt els temps d’espera i permeten que milers de persones les vegin després. Abans era molt més difícil.

• Tornant al festival: la selecció musical. Heu estat molt atrevits en els darrers anys. Molts artistes que heu portat han acabat tenint carreres molt importants.

Sí, aquest és l’objectiu. Ser un espai on artistes que estan a punt de fer el salt tenguin un escenari bonic on actuar. Hem tengut Maria Arnal, Rigoberta Bandini, Morad, Queralt Lahoz... I enguany també tenim artistes que, estic segur, d’aquí uns anys seran molt importants. És una aposta, i ens agrada fer-la.

• I finalment, volia parlar del Talent Lab. Crec que és una part molt important del festival, però no tothom ho coneix. Com funciona exactament?

El Talent Lab és una incubadora de projectes. Convidam 10 projectes de llargmetratge que estan en una fase madura de desenvolupament. Molta gent no ho sap, però el camí d’una pel·lícula és d’uns cinc anys. En el nostre cas sempre hi ha molta varietat, diferents gèneres i documentals. Durant tres dies a Mallorca tenen tutories amb experts, sessions de finançament, màrqueting, pòsters, tràilers... i finalmente, es reparteixen premis per valor de 60.000 €, inclosa la distribució garantida amb Elástica.

• Hi ha algun exemple de projectes que hagin sortit d’aquí?

Sí, Pequeños calvarios i Mario són dues pel·lícules nascudes al Talent Lab que estan en l’edició d’aquest any. També Balearic, que va a Locarno. Las Lobas, que es presentarà a finals de 2025. O el debut d’Àlex Monner, que guanyà l’any passat i s’estrenarà entre el 2026 i el 2027. Diria que 8 de cada 10 projectes del Lab acaben veient la llum. I això és molt bon percentatge.

• Enhorabona, Jaume! Ens veurem a moltes pel·lícules aquest estiu.

I tant! Ens veim a Palma, i ben segur que a ses Voltes.