Es presentà a Bunyola l’analema solar fotografiat per Juan A. Díaz Peñarrubia i Josep Lluís Pol i Llompart, amb música de Miquel Brunet

Durant un any sencer, Díaz i Pol han fet la mateixa fotografia cada dijous, a la mateixa hora oficial, per veure com es desplaça la posició del Sol. El resultat és una mena d'infinit que es coneix amb el nom d'analema. El punt escollit fou la carretera de Sóller, a prop del túnel, amb l'enquadrament cap a les muntanyes bunyolines conegudes com ses Gubies o ses Tres Maries. En aquesta composició final dels 52 punts solars, hi queden reflectides moltes característiques del funcionament del sistema solar: que la duració d'un dia veritable canvia al llarg de l'any, que les postes de sol canvien la seva posició amb un angle de 60º, que en els solsticis el Sol "s'atura", que un poc abans del solstici l'horabaixa ja comença a allargar-se, o que la trajectòria de la Terra no és circular sinó el·líptica.

Miquel Brunet fou l'encarregat de posar música en directe al projecte amb un piano de coa i sintetitzadors. Per a la composició, que fou executada des de la improvisació, Brunet s'imposà les limitacions de treballar amb intervals melòdics que coincidissin amb la successió de Fibonacci (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8 i 13). A més, la proporció àuria hi fou també present, marcant el punt clímax de la peça.

Amb l’aforament complet els dos dies, el públic també va tenir ocasió de participar en aquesta trobada, que reunia fotografia, astronomia i música, amb instruments diversos que el compositor va repartir voluntàriament.

Un espectacle que, entorn del solstici d'estiu, acabà amb una copa de vi blanc Jaume de Puntiró per brindar per la nova estació.