algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

La UIB constata que els desnonaments de Palma estan relacionats amb el procés de gentrificació

Els investigadors de la UIB Sònia Vives-Miró, Onofre Rullan i Jesús M. Gonzalez.

Un estudi de la Universitat de les Illes Balears confirma que els desnonaments per impagament de lloguer a Palma es troben en els processos de gentrificació i afecta classes econòmiques mitjanes i altes, mentre que les execucions hipotecàries estan relacionades amb processos d'empobriment i estigmatització. Així, els desnonaments per lloguer a Palma tenen una geografia més difusa, però es localitzen especialment a la zona de la Gerreria i Santa Catalina.

Són algunes de les conclusions de l'estudi 'Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d'habitatge a través de la crisi', que ha estat elaborat pels investigadors Sònia Vives-Miró, Onofre 
Rullan i Jesús M. Gonzalez. Aquest treball s'emmarca en un projecte de recerca del Grup de Recerca sobre Sostenibilitat i Territori del Departament de Geografia de la UIB, sobre les lògiques urbanes emergides des de l'esclat de la bombolla immobiliària.

Un dels autors, Onofre 
Rullan, pronostica que aquest procés de gentrificació (transformació urbana de barris deteriorats que provoca que la població d'aquesta zona sigui desplaçada i substituïda per una altra de major poder adquisitiu a causa de la revaloració d'aquest barri) podria avançar en els pròxims anys cap a l'Eixample i barris com Pere Garau, tal com ha ocorregut amb la Gerreria, «una zona que estava degradada i que presentava expectatives de negoci importants», ha explicat sobre aquest tema. En aquest sentit, Rullan ha apuntat que les zones que tenen més possibilitats d'entrar en aquest procés de transformació són aquelles on l'empobriment genera expectatives de renda urbana més altes.

El 77 per cent dels desnonaments per impagament del lloguer

D'acord amb l'estudi, entre
el 2003 i 2014 a Palma s'han dut a terme més de 18.000 desnonaments, dels quals el 77 per cent han estat per impagament de lloguer i el 23 per cent restant d'execucions hipotecàries. El 75 per cent d'aquests desnonaments s'han executat des que va esclatar la bombolla immobiliària. A partir de l'anàlisi dins de la ciutat, es constata que els desnonaments presenta una geografia diferenciada.

Les execucions hipotecàries presenten una geografia molt concentrada, allunyada del centre, i en la part oriental de la ciutat, especialment 
Son Gotleu. Per la seva banda, els desnonaments per impagament de lloguer tenen una geografia més difusa i es localitzen principalment a Pere Garau/Foners, Camp d'en Serralta/Santa Catalina, la Gerreria, Camp Redó, Bons Aires i el Terreno.

Conclusions

En les conclusions que s'extreuen del treball realitzat a UIB s'apunta als desnonaments «no com a efecte col·lateral de la crisi, sinó com una estratègia d'acumulació de rendes urbanes generalitzada a través de la crisi».

A més, de l'anàlisi realitzada s'estableix que «el rol dels desnonaments de lloguer és facilitar l'embelliment, la creació de diferencials de renda i el canvi d'usos cap als turístics, mentre que el paper de les execucions és el de facilitar la devaluació i d'intensificar l'empobriment i/o l'estigmatització amb tal de permetre l'apropiació de rendes urbanes».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per nofret, fa mes de 6 anys

Supòs que els autors de l'estudi supòs parlen en nom propi, i no en nom de la universitat, com el titular equivocadament pot dur a pensar. Sino compatesc la nostra institució acadèmica.
Demonitzar la rehabilitació dels barris amb aquest terme tan mal definit de gentrificació és una típica sortida d'aquells que des d'una òptica pretesament progressista critiquen el funcionament de l'urbanisme. I que finalment culpabilitzen el turisme de tots els mals de la nostra terra.
Voldrien un model en el que l'intervencionisme de l'administració, seguint les directrius de savis com ells mateixos marcàs l'esdevenir de la ciutat.
I supòs que un model econòmic que fugís del turisme i es basàs en l'exportació de productes d'agricultura ecològica de granges col·lectives i teles de batik fetes a cooperatives libertàries.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente