Aquest divendres s'han presentat públicament a Can Alcover els Premis 31 de Desembre 2016, en la seva trentena edició, distincions que anualment convoca l'Obra Cultural Balear.

En el decurs de l'acte, el president de l'entitat, Jaume Mateu, ha destacat la participació dels seus socis i de les seves delegacions que presentaren al Jurat una quarantena de candidatures, fet que demostra la valoració d'aquests premis i el prestigi de què gaudeixen.

D'altra banda, el president de l'OCB també ha volgut destacar el nombre de dones que formaven part d'aquestes candidatures, particularitat que s'ha reflectit en la concessió dels premis. Per l'entitat, aquesta dada posa de manifest el paper destacat de les dones en la reconstrucció lingüística i cultural de l'arxipèlag.

La relació de premiats és la següent:

Premi Francesc de B. Moll, al grup Al Mayurqa.

Premi Josep M. Llompart, a Antònia Vicens.

Premi Emili Darder, a Joana M. Palou.

Premi Bartomeu Oliver, a l'associació Memòria de Mallorca.

Premi Miquel dels Sants Oliver, al llibre Rebosteria tradicional de Mallorca, de Bartomeu Arbona.

Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Lucia Pietrelli.

Premi Aina Moll i Marquès, a Biel Massot i Muntaner.

Premi Gabriel Alomar a Ràdio Arrels.

La motivació dels premis

Al Mayurqa

Per la dignificació que al llarg de 22 anys han fet de la música tradicional de Mallorca, sense defugir mai la lectura del present que ens va conformant com a poble. Per la lluita constant i aferrissada a favor de la nostra llengua i cultura, i del nostre país. A camí entre la tradició i la cançó d'autor, "Al-Mayurqa", amb els seus treballs discogràfics i les seves actuacions a places i teatres de tot el nostre àmbit lingüístic, volen preservar la riquesa del nostre patrimoni cultural i reivindicar el Mediterrani com el seu espai creatiu, fidels tostemps al lema que acompanyà Toni Roig, el seu fundador: la cultura ens fa lliures.

Antònia Vicens

Pel conjunt de la seva obra narrativa i en vers desplegada al llarg de cinquanta anys, gairebé, i caracteritzada per la solidesa, la densitat, el caràcter, la brillantor i la bellesa. Antònia Vicenç, en diàleg permanent amb el silenci, la solitud i l'observació precisa, parla de tot allò que no li agrada per obrir espais de llibertat, de valentia i de coratge. Com ella mateixa indica, s'acosta a la vida a través de la literatura, de les paraules, raó per la qual esdevé una servadora i servidora tenaç i insubornable de la paraula per tal que, a la fi, els nostres mots no hagin estat inútils. Per tot això, la veu d'Antònia Vicenç és una de les més destacades de la nostra literatura dels darrers decennis.

Joana Maria Palou i Sampol

Pels seus nombrosos treballs d'investigació i de recerca, i pels seus esforços al llarg de quatre dècades per mostrar, difondre i prestigiar el nostre patrimoni artístic, des dels vestigis més antics a les expressions més actuals, i des de les referències més globals a les precisions més locals. Llicenciada en història de l'Art i membre del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus, ha estat directora del Museu de Belles Arts de Sevilla, del de l'Art Contemporani també de Sevilla i del Museu Municipal de Pollença. Com a directora del Museu de Mallorca i dels seus museus associats de Pollèntia, Cabrera i l'etnològic de Muro, malda per obrir aquest espai expositiu i de reflexió a la ciutadania illenca.

Associació Memòria de Mallorca

Pel seu compromís introntollable des de l'any 2006 amb la recuperació de la memòria i també de la justícia històriques de Mallorca centrades en la Guerra Civil i en la posterior i brutal repressió franquista. Pels seus afanys incansables per restituir la dignitat i l'honorabilitat de les víctimes d'aquella sagnia. Pels seu treballs exigents i rigorosos de documentació i d'investigació que han permès, entre d'altres fites, l'obertura de la fossa comuna del cementiri de Porreres. El Jurat dels Premis 31 de Desembre 2016, vol fer extensiu el reconeixement a totes aquelles persones i entitats que ho han fet possible, entre d'altres el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Porreres.

Rebosteria Tradicional de Mallorca de Bartomeu Arbona i Figuerola

Pel rigor investigatiu i per l'acurada presentació d'aquest receptari, fruit de molts anys d'estudi i de recopilació de receptes familiars, que reivindica una manera de fer i de ser fonamentada en l'autenticitat i en les arrels. D'aquesta manera, la rebosteria es presenta i es converteix en memòria i, a la vegada, en educació del paladar, procés en el qual el producte de proximitat, i millor encara si és ecològic, adquireix una importància transcendental. Així, com diu el seu autor, Bartomeu Arbona, que es considera un arqueòleg de la gastronomia, cada recepta de rebosteria pot considerar-se un ésser viu que té el valor de fer felices distintes generacions.

Lucia Pietrelli

Nascuda a Candelara di Pesaro, Itàlia, ja fa una cinquena d'anys que ho viu tot en català, segons confessa de Calonge estant. Escriptora i traductora, en les seves obres furga en les coses, en els estats d'ànim i en els pensaments dels seus personatges. Publica la primera obra en català el 2010 i fins ara ha editat set poemaris i tres novel·les, títols que han merescut diversos premis. Molt curosa amb el llenguatge i en un torcebraç constant amb el temps que tant ens condiciona i ens turmenta, Lucia Pietrelli aspira a commoure el lector, a incitar-lo a la reflexió i, finalment, al gaudi.

Biel Massot i Muntaner

Mestre, llicenciat en filologia catalana i màster en Periodisme i Comunicació, és investigador de la vida, costums, tradicions i cultura de Pòrtol i, per extensió, de Marratxí. Fundador de la revista 'Pòrtula' el 1981, durant vint-i-cinc anys, la dirigeix, redacta i en coordina més de 300 números. Durant quatre anys més, del 2008 al 2014, continua 'Pòrtula' a Ràdio Marratxí a través del programa 'Amb P de Pòrtula'. Gabriel Massot, del treball generós, de la lluita per la llengua catalana des del voluntariat més actiu, de la investigació centrada en el municipi de Marratxí i de l'amor infinit a la música, n'ha fet les seves vies de vida.

Ràdio Arrels

Pels trenta-cinc anys ininterromputs d'emissió enterament en català a tot Catalunya Nord, fet que ha contribuït de manera decisiva a la recuperació lingüística i a la dignificació de la llengua catalana en aquest territori. Per la seva funció pedagògica, informativa, formativa i divulgativa dels valors identitaris, culturals i nacionals, i d'agermanament amb els altres Països Catalans, feta a partir de la implicació directa dels nordcatalans i amb el suport dels catalanoparlants de la resta dels nostres Països. Per l'esforç mantingut i obstinat per mantenir oberta aquesta finestra en català en condicions poc favorables i que de les illes estant hauríem d'incorporar al nostre espai comunicatiu.