Els tècnics encara no han enllestit l'informe definitiu sobre les causes de l'esbucament del Camp d'en Serralta. I avui ja fa un any. A les 23.20 del 25 d'octubre de 2009 l'emissora de la Policia Local donava la primera alarma d'una tragèdia que deixà set morts i dos ferits i sacsejà la ciutat. Dos dies més tard el Jutjat d'Instrucció número 1 de Ciutat obrí diligències.
De llavors ençà -segons la regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví- Cort- ja han fet "tres comunicacions", amb informació recopilada pels experts, al jutjat que investiga la tragèdia. La primera la van enviar els serveis jurídics municipals per gener, la segona per març i la darrera per juny. Totes eren confidencials i no se n'ha fet públic cap detall.
Amb tot, encara manquen les conclusions finals sobre les causes de l'ensorrament de l'edifici que feia cap de cantó entre els carrers d'Alòs i de Rodríguez Arias. Segons Garví, aquesta mena d'informes són "molt complexos" perquè s'han de fer complicades proves de laboratori i hi participen tècnics municipals i d'una empresa privada experta en catàstrofes. A més, la regidora explica que un immoble no se sol col·lapsar per una sola causa, que cal que coincideixin molts factors diferents perquè una cosa així pugui passar.
De totes maneres, Cort preveu que l'informe final s'hagi enllestit abans de final l'any. Fins ara, totes les investigacions s'han mantingut en el secret més estricte, però l'equip de govern es planteja la possibilitat de fer públiques les conclusions definitives quan les hagi lliurades al jutge instructor del cas.

Un any després
Amb o sense conclusions el temps no passa en va. Ara, on hi havia l'edifici esfondrat tan sols queda un solar buit. Un erm entre cases ple de males herbes i amb restes de construcció. El jardí del darrere de la casa desapareguda ha començat a envair el solar. La verdor s'hi escampa aïllada de la resta del barri per una tanca metàl·lica que no aconsegueix fer oblidar què hi va passar. Aquests dies tothom recordarà la tragèdia, al barri se'n tornarà a parlar i la pregunta del perquè tornarà a ser al cap de tothom.
Tot i que encara no s'ha fet públic cap detall de les possibles causes, sí que s'ha arribat a saber que hi ha aspectes sospitosos. Després de l'esfondrament, abans que una pinça mecànica esbucàs allò que quedava de l'edifici, els tècnics prengueren mostres dels materials de construcció. I mentre la màquina mossegava l'estructura per fer-la caure trobaren dues menes de bigues diferents. Unes, de formigó, semblaven les originals; però n'hi havia unes altres de metàl·liques al darrer pis i a la planta baixa. Aleshores, els experts sospitaven que es podien haver col·locat arran d'unes tasques de reforç de l'estructura que es van fer sense llicència municipal.
Alguns dels propietaris dels pisos de la casa reconegueren als tècnics que hi havien fet obres majors sense cap projecte ni permís de l'Ajuntament. Els propietaris del primer pis i de la planta baixa, Juan José Verdera i Onofre Segura, són aparelladors. Es defensaren dient que les remodelacions les havien fet per reforçar l'estructura de l'edifici, però els experts han d'aclarir si la van reforçar o la van perjudicar.
Just després de la tragèdia, els veïns també apuntaren altres causes. Alguns afirmaven que la casa tenia cruis de l'amplària d'un puny, que de vegades havien caigut trossos de la façana i que la planta baixa es trobava en tan mal estat que fa dècades que no hi vivia ningú. El degà del Col·legi d'Arquitectes, Lluís Corral, va apuntar la manca de manteniment com una de les possibles causes de l'esbucament.