Palma disposa ja de la primera fornada de dinamitzadors lingüístics, després que la Junta de Govern de l’Ajuntament adjudicàs tres projectes distints de dinamització lingüística. La directora municipal de Política Lingüística de Cort, Paula Fluxà, explicà que l’objectiu és que l’Ajuntament, per la seva condició d’institució més pròxima als ciutadans, s’encarregui de la dinamització, mentre que altres tasques de la normalització lingüística, com ara la legislació, l’elaboració de campanyes i les subvencions, quedin en mans del Govern i del Consell.

Cadascun dels serveis se centrarà en un àmbit diferent. Així, dues persones s’encarregaran de treballar amb la població escolar dels instituts de Palma; unes altres dues ho faran amb entitats de nouvinguts i tres centraran la seva tasca en les barriades de Son Gotleu, Camp Redó i Santa Catalina-el Jonquet. La tasca de tots serà essencialment assessorar i publicitar tots i cadascun dels recursos oferts per les diferents administracions per incrementar l’ús social de la llengua catalana. L’equip de dinamitzadors començarà la seva tasca amb una feina d’anàlisi de la situació actual de la llengua en cadascun dels respectius àmbits de treball. Aquesta feina s’allargarà fins al mes de novembre, quan l’equip començarà el treball de carrer.

D’aquesta manera, per exemple, els dinamitzadors escolars donaran suport a les iniciatives de foment de la llengua ja començades pel professorat de cada centre, com també els facilitaran els recursos necessaris per tirar endavant aquesta tasca en les millors condicions. La seva feina es desenvoluparà, per força, estretament lligada amb els coordinadors lingüístics de cada centre.

Els dinamitzadors interculturals, per part seva, treballaran colze a colze amb les associacions de persones nouvingudes. Fluxà ressaltà el treball amb immigrants com una prioritat de Cort i explicà que "la feina conjunta amb els nouvinguts és més necessària que mai, no només per assegurar el futur de la llengua, sinó també per garantir la plena integració d’aquestes persones en la societat mallorquina". No debades, insisti que "a Mallorca, tothom que parla en català deixa de ser considerat estranger de manera gairebé automàtica".

La feina dels dinamitzadors territorials es fonamentarà inicialment en les barriades de Santa Catalina-Jonquet, Camp Redó i Son Gotleu, que han estat escollides per les seves caracterísitques especials. A Santa Catalina, per exemple, es combina la presència de població mallorquina establerta fa anys amb la presència d’una important colònia estrangera principalment europea i amb poder adquisitiu elevat. Així mateix, per la seva condició de zona de marxa nocturna, també es fa especialment interessant per al treball amb bars i restaurants.

Seu fixa a Son Gotleu

En el cas de Son Gotleu, en canvi, s’ha triat per la presència d’un elevat percentatge de població immigrant majoritàriament extraeuropea i amb escassos recursos econòmics. Serà a Son Gotleu, a més, on l’equip de dinamitzadors tindrà la seu, amb una oficina pròpia que servirà de punt d’informació fix sobre recursos lingüístics. Els dinamitzadors desenvoluparan la feina porta per porta, visitant els comerços de cada barriada per informar-ne els propietaris de les subvencions existents per retolar els seus negocis en llengua catalana i convidar-los a fer aquesta passa. A més, hauran de contactar amb les diferents entitats de cada zona no només per oferir-los els recursos existents, sinó també per conèixer-ne les principals demandes en relació al foment del coneixement de la llengua pròpia. El contacte directe serà clau per a l’èxit d’aquesta iniciativa.•