Segon Fòrum per la Convivència: «compromís, reflexió i esperança»

El Fòrum es va dividir en tres blocs temàtics que combinaven testimonis personals, visions tècniques i institucionals, i propostes estratègiques.

Veus migrants: reptes i superació

El primer panell va donar protagonisme a aquelles persones que viuen en primera persona els processos de migració i integració. En aquest sentit es varen poder escoltar dues experiències significatives que varen explicar les barreres que cal superar, però també les fortaleses i estratègies de superació.

Chaima Benyagoub Ouchen, estudiant d’Integració Social a l’IES Mossèn Alcover va relatar la seva experiència al sistema educatiu en tant que persona migrant.

Suhaila Fardi Hadri, estudiant d’Educació Social, va compartir la seva vivència des de la perspectiva formativa i social.

Benyagoub i Fardi varen parlar dels principals obstacles en el procés d'integració (terme que es va constatar que no és el més apropiat). També varen explicar els (pocs) suports que han tengut i com ha impactat la percepció social en la seva experiència.

Polítiques i recursos

El segon panell va servir per aprofundir en les polítiques públiques, recursos i normatives que incideixen directament en els processos d’inclusió, de l’àmbit jurídic, municipal i d’atenció social.

Laura Torres, advocada experta en estrangeria, va repassar els processos de regularització i els drets de les persones migrants i va intentar desmuntar els principals mites relacionats amb el procés regularització dels nouarribats.

Maria Antònia Pons, regidora de Benestar Social, Salut i Cooperació de l’Ajuntament d’Inca, va presentar els recursos municipals existents per a la inclusió.

Souhaila, directora del centre de menors SAMU, amb una mirada des del treball directe amb joves migrants, va preguntar «qui és que als 18 anys no ha comès qualque equivocació?» i va explicar la importància de la mediació en la convivència i també del paper que tenen els mitjans de comunicació i les xarxes, en la percepció de la immigració.

Convivència i interculturalitat a Mallorca

En el tercer panell, es va analitzar com fomentar una convivència real en una societat diversa. Es va parlar d’eines contra la discriminació, polítiques d’integració reeixides i del l'important paper actiu de la ciutadania.

Maria Gómez Garrido, professora de Sociologia, va parlar sobre l’impacte de la diversitat cultural en les societats occidentals.

Laura Bosch Torres, especialista en sensibilització social, va presentar estratègies per prevenir la discriminació i va recordar tota la tasca feta en matèria de reagrupament familiar des de la primera Llei d'estrangeria.

Maria Antònia Rosselló, representant del Fons Mallorquí, va aportar una visió institucional i de cooperació.

El debat es va centrar en quins són els principals reptes i obstacles en la convivència intercultural. També es va fer una pluja d'idees sobre quins programes han demostrat èxit en la integració i quines són les aportacions que es poden fer des de cada una de les persones que vulgui actuar de manera activa en favor de la interculturalitat i la cohesió social.

Va cloure el Fòrum el President de la Fundació EuroAfrica, que va destacar que totes les ponens havien estat dones, la qual cosa indica «quin model de lideratge proposam», va destacar que l'idioma és un pont i no un obstacle cap a una convivència plena, va destarcar l'esforç de totes les participants per fer propostes en positiu i va agrair el «compromís, reflexió i esperança» que desprenen totes les intervencions fetes en el marc del segon Fòrum per la convivència.