Clara i contundent majoria. El 89,3% dels nostres lectors consideren que l'Estatut d'Autonomia no ha creat un sentiment balear comú perquè «els ciutadans s'identifiquen amb la seva illa de procedència o residència». Per contra, només el 10,7% considera que sí que ha creat aquest sentiment, ja que «ha enfortit els llaços de germanor entre les diferents illes».
Aquesta cinquena enquesta sobre la celebració dels 40 anys de l'Estatut d'Autonomia, centrada en la qüestió del sentiment identitari, ha estat tot un èxit de participació. La resposta majoritària ha estat clara: queda molt per fer per a crear un sentiment balear comú.
Sigui com vulgui, l'Estatut ha contribuït a generar un sentiment de pertinença territorial entre les diferents illes. Ara bé, són molts els ciutadans que s'identifiquen exclusivament amb la seva illa de procedència o residència.
El més usual és que un ciutadà s'identifiqui com a mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc, i no com a balear. El sentiment balear, lligat sobretot a la cultura i la llengua comuna, queda més difós i entreteixit entre els trets identitaris específics de cada illa.
Durant la celebració d'aquests 40 anys de l'Estatut, el Govern ha llançat una campanya per enfortir els llaços que ens uneixen i en la qual apareixen representades les quatre illes. La campanya ha tengut una acollida escèptica a les xarxes socials i ha posat en evidència que el sentiment balear comú no s'ha consolidat.
