«Fer memòria no és sols mirar enrere, sinó que és mantenir viva l'alerta i mirar endavant» va deixar escrit Joan Francesc López Casasnovas. I aquest dissabte Can Alcover es va omplir d'amics seus que, fent memòria de la figura i obra de l'intel·lectual menorquí, intentaven continuar mirant endavant.
Un dels impulsors de l'acte, Rafel Borràs, va exercir de conductor i advertí que «No és sobrer recordar que aquest acte per recordar Joan F. López Casasnovas l'hem impulsat un grup d'amics i amigues d'en Joan. El gran nombre d'adhesions (de les entitats més importants del país i de les que són més modestes, de sindicats i de partits) fa evident que l'acte era necessari. I ho era que en aquest, diguem-li homenatge, s'emfatitzés el valor de l'amistat. Un d'aquests valors que a la societat de mercat cotitza a la baixa, però que en Joan cultivà –i ens ensenyà a fer-ho- com ningú».
Borràs va recordar que «El vaig conèixer personalment quan ja era parlamentari al Parlament de les IB. En tinc un especial record d'acompanyar-lo, amb Vicente Izquierdo que aleshores estava molt implicat a l'Associació de Veïns del barri, a una visita als habitatges del Polígon de Llevant interessant-se, com a parlamentari, de la greu problemàtica que els veïns i veïnes d'aquell barri palmesà tenien en aquells anys. Va ser una lliçó de fer política institucional d'una altra manera. De fer-la de debò. Res a veure amb el màrqueting de l'anomenada 'Nova Política'. Però, n'he tingut moltíssima més relació i coneixement de la seva obra en els darreres 10-15 anys».
D'amistat i d'aquesta radicalitat democràtica de Joan F. Lçopez Casasnovas, en parlà Antoni Casero, que va fer un repàs als 50 anys d'amistat, el va definir com un «referent, amic i company» i va valorar que els ideals pels quals lluitaven «eren utòpics, però seran veritat en el futur».
La periodista Nekane Domblás no va poder participar en l'acte i la va substituir Cosme Aguiló -filòleg i amic de Joan F. López Casasnovas- que va dir que l'homenatjat és «un dels deus que tenc» i va afegir que era «un savi humil, amb una obra immensa, que abastava molts de camps del saber, polièdric i d'una honestedat fora mida».
Damià Pons, que va ser el primer Conseller d'Educació i Cultura d'un Govern Autonòmic de Progrés, va començar la seva intervenció exhibint el seu llibre 'Intervencions'. Va voler destacar, precisament, la faceta de Joan F. López Casasnovas era un intel·lectual «dels que s'impliquen i es comprometen i assumeixen responsabilitats».
«Antonio Gramsci va formular allò del 'pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat' i en Joan F. López Casasnovas n'era l'encarnació perfecte d'aquesta idea» va afirmar Pons que també cità les teories de Gramsci com la relació entre la revolució cultural
i la revolució política o la teoria de l'hegemonia, per destacar el compromís polític i cultural de l'homenatjat.
Damià Pons també va destacar que Joan F. López Casasnovas va formar part de la Generació dels 70, «com a escriptor i com a ciutadà compromès» i el definí com «un lluitador per la llibertat».
Pons també es referí a la tasca de Joan F. López Casasnovas en tant que Conseller del Consell de Menorca, com a parlamentari, com a poeta (signava com a Pere Xerxa), lingüista i com a promotor de l'Institut Menorquí d'Estudis.
El darrer en intervenir des de la taula va ser Rafel Ribó, que es referí a l'acte que es va fer durant l'estiu a Líthica i destacà que Joan F. López Casasnovas va ser el primer conseller de Política Lingüística de tots els Països Catalans, en va destacar «la seva excel·lència, la seva bonhomia» que deixa un «llegat immens» i va afirmar que «durant la meva trajectòria he conegut molts polítics, primers ministres... i cap tenia la talla humana i política de Joan F. López Casasnovas».
