Continuen les denúncies públiques de casos de discriminació per raó de llengua arreu dels Països Catalans. En aquesta ocasió, ha estat un ciutadà, Joan Bover, qui, mitjançant una carta a diversos mitjans, ha explicat dues situacions viscudes amb la justícia pel que fa al català.
En la primera, en un jutjat de primera instància, critica que, tot i que la funcionària va ser molt amable, «no entenia una cosa tan bàsica com els números!». «Els hi havien de dir en castellà perquè deia que es feia un embull», ha explicat.
En la segona, a l'Audiència Provincial de les Balears, la funcionària li va dir que no entenia el català ja d'entrada. El ciutadà li va manifestar «estranyesa» pel fet que una persona que està al servei de la ciutadania no entengués una de les dues llengües oficials de les Balears. Tot seguit, la funcionària li va replicar: «Yo no soy de aquí y no tengo por qué aprender la lengua de aquí».
Bover fa una reflexió final en la carta en què remarca que si volia la informació que necessitava de la funcionària, no tenia més remei que canviar de llengua. «No li vaig replicar que jo no li demanava que el parlàs, sinó simplement que l'entengués. I tampoc no vaig voler entrar -era inútil- en qüestions de sensibilitat cultural».
No ser des lloc però ser en es lloc obliga moralment a adaptar-se, una altra cosa és sa situació política d'estat ocupant. Per altra banda, ja és curiós que siga en es lloc i no es consideri des lloc