Un grup d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears participa en un projecte finançat pel Pla sobre drogues del Ministeri de Sanitat, per a saber els determinants i trajectòries de les conductes addictives entre els joves que tenen de 18 a 25 anys.

L'estudi META-S preveu recaptar una mostra de, com a mínim, 1.500 participants, els quals durant dos anys hauran de respondre una enquesta cinc vegades a través d’una aplicació en línia al web. El projecte està liderat per diferents grups de recerca en Psicologia Clínica i Addiccions de les universitats de les Illes Balears, Oviedo i Saragossa.

La novetat del projecte de recerca és que incorpora indicadors sociodemogràfics, de salut mental i contextuals per comprendre el començament i la transició del consum de substàncies i altres conductes addictives, amb especial atenció al tabac, l’alcohol, el cànnabis, l’ús de videojocs i les apostes entre joves adults universitaris (18-25 anys). La novetat de la proposta té a veure també amb l'estudi de mesures transdiagnòstiques, com la regulació emocional i la impulsivitat.

«Fins ara, la majoria dels estudis s'han centrat en la població adolescent menor d'edat. No obstant això, el sector de la població indicat ha estat oblidat al nostre país, i especialment durant la pandèmia. Per això, és imprescindible saber l'estat de salut mental i la gravetat de l'addicció entre el col·lectiu més jove», explica la doctora Alba González, del Departament de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears.

La població d'adults joves (18-25 anys) és un sector poblacional amb un risc elevat de desenvolupar trastorns emocionals i conductes de risc per a la salut, com són les addiccions. Això és perquè els trastorns de salut mental i el consum es produeixen majorment entre aquest sector de la població, la qual cosa justifica la inversió i els esforços duts a terme per identificar-ne els determinants, una dedicació que fins ara ha estat escassa.

Addiccions i Covid-19

La Covid-19 ha creat una situació sense precedents, en la qual hem hagut d'afrontar restricció social i màxima incertesa. Hi ha hagut organismes i associacions a l'Estat que han subratllat l'escassa atenció psicològica oferta a la població general i la reducció o interrupció de programes preventius envers els més joves a causa de la pandèmia. El temps i ús de l'oci de la població ha variat substancialment aquest darrer any, especialment entre els més joves. Hi ha estudis internacionals que han confirmat que els trastorns emocionals han augmentat de manera considerable. No obstant això, a causa de les mesures restrictives associades al confinament, el consum de substàncies s'ha reduït (cosa que resulta explicable per factors com la poca disponibilitat i accessibilitat a les drogues). En sentit contrari, alguns estudis han alertat d'un increment de l'ús excessiu d'internet i la implicació en videojocs.

D'altra banda, els darrers mesos, algunes comunitats han relaxat la restricció de les mesures preventives contra la Covid. Ara, per tant, es pot dedicar més temps a un entorn social en què l'accessibilitat i la disponibilitat de les conductes addictives torna a ser molt similar a la que teníem abans. Aquesta «reobertura» o «tornada a la normalitat» torna a oferir un context sense precedents i representa, segons els investigadors, una bona oportunitat per a investigar el «cost psicològic» de la pandèmia entre els joves, la qual cosa és essencial per desplegar mesures preventives i d'intervenció.