Aquest divendres el grup de suport a les Feministes Encausades ha fet públic un comunicat en el qual expliquen que l’acusació particular, el Bisbat de Mallorca, demana penes de quatre anys de presó per a cada una les sis persones encausades.
Els fets es remunten al febrer de l’any 2014, quan una trentena de persones entrà a l’església de Sant Miquel, a Palma, amb consignes a favor del dret al propi cos de les dones i de l’avortament lliure i gratuït. Pocs dies després set d’aquelles joves, una menor, eren detingudes i posades en llibertat amb càrrecs. Se’ls imputa un suposat delicte contra la llibertat de culte i per ocupació d’un temple religiós. Aquest es castiga amb entre sis mesos i sis anys de presó.
Amb aquella simbòlica acció, les feministes, volien mostrar el seu rebuig «cap al fet que l’Església Catòlica, institució que sobreviu a base de les subvencions d’un Estat suposadament aconfessional, no té la potestat per opinar ni influir sobre decisions que s’han de prendre en l’àmbit personal».
Des del grup de suport a les joves, asseguren que «la connivència absoluta entre l’Església i els sectors més conservadors i rancis del Partit Popular es va fer palesa. Vam poder veure com després de les acusacions del Bisbat de Mallorca arribava una resposta quasi immediata en forma d'una operació policial amb detencions escalonades i nombroses identificacions de solidàries amb les detingudes».
A més, manifesten que «que aquesta protesta va ser un exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió i, per tant, no és cap delicte. No és cap delicte denunciar públicament a través d’aquest tipus d’accions la no conformitat amb una política feta d'esquena a les ciutadanes».
Per últim, les feministes defensen que «accions com la de Sant Miquel, així com totes les mobilitzacions en contra d’aquesta llei retrògrada, van contribuir en bona part a la retirada de la proposta de llei, a excepció de la modificació que obliga les menors d’edat a demanar permís patern per poder dur endavant l’avortament». I asseguren que «seguirem defensant els drets reproductius i sexuals de les dones i no tolerarem cap ingerència, ni política ni eclesiàstica. Reivindicarem la total despenalització de l’avortament i seguirem demanant que sigui un servei públic i gratuït. Continuarem cridant a la mobilització i la desobediència civil».
Precisament, perquè el tema de l'avortament és molt delicat, cada dona ha de poder fer el que trobi adequat. Ni l'estat ni ningú ha de imposar cap criteri a la dona. Si ella vol avortar, ja sabrà perquè. Si vol tenir el fill, encara que en circumstàncies difícils, que el tengui.
El que ha de fer el bisbat, és predicar amb l'exemple i ajudar a les persones que amb casos difícils valguin tenir els infants i deixar en pau les altres, que prou difícil ha és.
Tot això em fa recordar els documentals que s'han fet darrerament sobre el robatori de nadons per part del clero.