El president del Govern, José Ramón Bauzá i la consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps, han assistit aquest dijous a la signatura d'un conveni de col·laboració entre el Govern i la Fundació Teatre Principal d'Inca, per a la difusió i promoció de les arts escèniques i la cultura mitjançant la reforma i la rehabilitació de l'edifici.
En el moment dels parlaments, Bauzá s'ha pronunciat sobre les dimissions d'equips directius, un tema que ha afectat també l'IES Berenguer d'Anoia de la localitat. En aquest context el president ha assegurat que el que realment el preocupa és que “els nins puguin xerrar tres idiomes”. El més important és que volem que el trilingüisme sigui una realitat a les Illes, i no entenem que hi hagi gent que no ho entengui”, ha destacat.
“Només volem que els nostres nins tinguin les màximes possibilitats. Si no ho entenen, és que tenen altes raons que no diuen”, ha considerat Bauzá i recalcant que amb el TIL tots podran aprendre anglès i que fins i tots aquells infants de famílies amb menys recursos.
Concentració
Hi havia certa expectació per veure la reacció dels inquers rere els darrers moviments en la direcció de l'IES Berenguer d'Anoia, precisament en una jornada en la qual s'aplegaven a la capital del Raiguer les màximes autoritats polítiques de la comunitat i, específicament, de l'àmbit educatiu.
Però el fet que la visita fos en ple horari lectiu ha contribuït que just algunes dessuadores de la Plataforma Crida esperessin l'arribada de la comitiva oficial a la porta del teatre, i quan aquesta ha arribat han llançat crits de "Bauzá, vés-te'n a Madrid". Alhora, una veïna aplaudia el cap de l'executiu balear.
En canvi, a la sortida de l'acte, ja s'havien aplegat més ciutadans, prop d'una vintena, que han començat a escridassar els polítics. Els serveis de seguretat han reaccionat ràpidament, i aviat els cotxes oficials eren a la porta del teatre recollint els càrrecs i traient-los de la protesta, després d'haver remuntat l'estret carrer del Teatre en direcció prohibida.
Cost i terminis
Amb el president Bauzá i la consellera Camps, han visitat les instal·lacions escèniques acompanyats del batle d'Inca, Rafel Torres, així com dels regidors de l'oposició, tret del cas dels de MÉS, que malgrat han acudit a l'acte no han entrat a l'interior, en haver negat també aquesta opció a uns ciutadans que ho havien sol·licitat.
En el transcurs de la visita també s'ha informat que la reforma, que compta amb un pressupost de 4,8 milions d'euros -pagats la meitat amb fons europeus Feder, i la resta en tres parts de 800.000 euros del Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament d'Inca-, començarà el març i es preveu que duri divuit mesos.
Recordem que aquestes obres de rehabilitació ja havien generat polèmica a Inca, perquè el consistori justificava en aquesta necessitat l'opció de privatitzar el servei d'aigua del municipi.
35 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
#El verdadero enemigo: I per tot això que dius, tan bé que t'ho feren a Sant Francesc i no ets capaç d'escriure el teu text en català? Aquest és un diari en català i si en sabessis, hi hauries escrit. Així que deixa de contar històries. El que aconseguiren amb tu és que no en sàpigues i sols usis el castellà. Tot plegat, un fracàs d'educació, la teva. Mira, avui en dia, hi ha a les escoles i instituts, nins i nines universitaris, provinents de tot el món que et poden donar amb cullereta educació amb les dues llengües oficials. Si una llengua no la pots escriure o no et veus capaç de fer-ho, és que no ho feren bé amb tu.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
Va ser el vertader pensament Mossen Alcover.. l'il · lustre mallorquí i ho va dir públicament moltíssimes vegades ...¿QUIN DRET HO CATEGORIA LITERARIA TÈ ES CATALÀ DEMUNT ES BALEAR O ES VALENÇIÀ? ABSOLUTAMENT CAP.!! -Fora de Ca Nostra mallorquins traïdors pancatalanistes.. - Sou cuatre replegats, cuatre venuts
Los que ya rondamos el medio siglo recibimos nuestra educación en castellano. En mi caso particular en el colegio San Francisco, donde mi generación fue la primera en estudiar una asignatura en catalán, aunque no se introdujo en el plan de enseñanza hasta el último año lectivo, en el ya desaparecido COU. Por lo que estoy contando podría parecer que experimenté una inmersión absoluta en el idioma castellano. Nada más lejos de la realidad. El diálogo con los profesores se establecía de manera natural en mallorquín, e incluso en el bachillerato superior muchas clases se impartían en la lengua vernácula, aunque los libros de texto sí que estaban escritos en castellano. No era un proceso forzado, sino una simbiosis perfecta entre los dos idiomas. En aquella época, tanto en Palma como en la Part Forana, el mallorquín era puro, el de siempre, el de toda la vida. El que nos habían enseñado nuestros padres y nuestros abuelos. La invasión pancatalanista comenzó de forma muy sutil a comienzos de los 90. De repente quienes estudiaban Magisterio se sorprendían de que los profesores les insistieran en la pronunciación catalana. Al principio sólo fue eso. Pero llamaba la atención que quien seguía ese consejo tenía más facilidad para aprobar que quien insistía en mantener la fonética mallorquina. Han pasado 23 años desde entonces. Más de dos décadas que el pancatalanismo no ha desaprovechado. Sus brazos armados se encargaron de transmitir que el principal enemigo del mallorquín era el castellano. Pero para empezar pronto hicieron desaparecer ese término. Mallorquín. Sonaba mal. Mejor català, que es más culto y según ellos más uniforme. Invirtieron muchos esfuerzos y mucho dinero público en inculcar a una nueva generación que sus orígenes eran catalanes. Cualquier voz de protesta se acallaba rápidamente. A quien levantaba la mano le llamaban ignorante, y protegidos por partidos políticos interesados principalmente en mantener su cuota de poder fueron haciéndose fuertes. Tanto, que consiguieron hacer creer a muchos baleares que el catalán era la forma correcta de expresarse. El mallorquín era, digámoslo así, silvestre. Ahora vivimos el mayor genocidio que ha sufrido nuestra herencia cultural en toda su historia. El siguiente paso de este proceso es suprimir todas las expresiones mallorquinas y sustituirlas por su correspondencia en catalán. Me cuentan que en la UIB se ha llegado a publicar una lista de palabras nativas calificadas como vulgarismos. Vergonzoso. Personalmente también he sido víctima de esta agresión lingüística. Durante mi etapa como locutor de los partidos de Primera División en IB3 recibí muchas correcciones por parte del COFUC. Pretendían que cuando narraba sustituyera homo por home o nostro por nostre. Son sólo dos ejemplos. Hubo muchos más. Pero en lo que más insistían era en la pronunciación. Catalán estándar. El de Barcelona, por supuesto. La pronunciación mallorquina no es que no fuera correcta. Es que no era "demasiado recomendable". Nunca les hice el menor caso. Estamos en un punto crucial. Hay que revertir este proceso cuanto antes o el mallorquín habrá desaparecido para siempre en dos generaciones. Puede que incluso antes. Es por eso que cobra mucha importancia el paso hacia adelante que ha dado el Mallorca incluyendo en su página web tanto la bandera balear como la denominación del idioma mallorquín. Claro que eso no servirá de nada si no viene acompañado por una profunda remodelación de la redacción de sus textos descartando todas aquellas expresiones catalanas que sean susceptibles de ser sustituidas por otras nativas. También me siento orgulloso de la valentía de dos ciudadanos ilustres como Don José Zaforteza y Don Gabriel Barceló, que no han vacilado en levantar la voz para denunciar el proceso de destrucción al que el pancatalanismo tiene sometido al mallorquín. Su ejemplo debe servir como germen para que el Govern actúe cuanto antes. Y sin dilación. No hay tiempo que perder. Las nuevas generaciones viven engañadas. Les han hecho creer que el enemigo es el castellano. Falso. Quien pretende acabar con el mallorquín es la minoría pancatalanista. Ese es el verdadero enemigo
A tu lo que et preocupa es que te donin un ministeri a Madrid, pocavergonya
Mentre en Josera pujava el sou dels seus enxufats, molta gent es seguia quedant sense feina, dimissió josera, Please, the balearic islands can not wait more...
En Baussà se repeteix: se li ha retxat el disc o li bota el cd, o és que fa rap-hiphop?
Sí senyor! Tots dos no saben fer altra cosa que exterminar.
En Hitler també va arribar al poder amb els vots dels ciutadans. Els del PP s´ho haurien de fer mirar. Si no tenen gent coherent i honesta que no es presentin.
Mirau on ha arribat ell i na Camps sense sabser-ne ni el seu! A mi el que em preocupa és que tinguin models com ells. Quina lliçó donam als nostres fills?