"Hi havia cruis per tota la planta baixa, l'edifici estava molt malament", digué ahir Magdalena Garcia, veïna del carrer Rodrígez de Arias que viu tan sols dos números més enllà del bloc esbucat, en direcció a la plaça d'en Serralta. L'immoble desaparegut estava tan malament que "el puny cabia a les esquerdes", afirmà.
Garcia no sentí el renou de la casa esfondrant-se: "Era poc més tard de les dotze i just en aquell moment hi havia el camió d'Emaya a sota de casa, que fa molt de soroll. Ma mare sí que diu que sentí un gran renou, però es va pensar que era un tro. És molt vella". De fet, un dels treballadors d'Emaya que feien feina a la cantonada va veure un vianant que passava per davall l'edifici esbucat. Inicialment, es va pensar que podia ser una de les víctimes de l'esfondrament. "Hi havia esquerdes per on podies passar la mà sencera", confirmà Marco Camminga, un veí que viu a l'edifici de la plaça d'en Serralta cantonada amb Rodríguez de Arias.
"A la planta baixa hi havia hagut una lleteria, però feia molt de temps que estava abandonada", afegí. Segons fonts municipals, la lleteria tancà el 1965 i des de llavors la planta baixa no es feia servir. "Fa un temps un al·lot la va voler llogar, però es trobava en tan mal estat que ho deixà anar", explicà Viviana Fajardo, companya d'en Marco. I també digué que feia uns mesos n'havien repintat la façana, però que les esquerdes encara hi eren presents. Mari Carmen Principal, propietària del bar Juan, que és davant l'edifici esbucat, anava més enllà: "Hi havia cruis on cabia un peu o el cap". Principal fa 39 anys que viu al barri i afirma que de la façana "queien trossos constantment". A més, recordà que tot just divendres un veïnat, veient-ne el mal estat, profetitzà que aquell edifici cauria. I així fou.
Segons fonts municipals, hi ha residents que diuen que els propietaris s'havien plantejat fer-ne una reforma integral, però a Cort no els en consta cap sol·licitud. Malgrat la tragèdia, alguns veïns han tingut sort. Luis Alberto, un colombià de 55 anys, vivia a la casa esfondrada, però quan succeïren els fets era a ca uns amics jugant al parxís. Les runes li prengueren la dona, un fill i el gendre. La filla, Paula Andrea, se'n salvà, perquè, arran d'una baralla conjugal, havia canviat de pis. El tros de façana que quedava dret ahir vespre, un terç de l'immoble, semblava nou, vist des de fora, acabat de pintar. Mirant de perfil encara es veia una planta d'interior al primer pis, dos quadres de paisatges al segon, ben collats, que ni tan sols es torçaren amb l'esfondrament, i una xemeneia al tercer. Retalls d'intimitat exposats a tothom.
Els propietaris de dos dels pisos són aparelladors
"El darrer expedient municipal relacionat amb l'edifici és del 2003, una sol·licitud d'obres menors per reformar la cuina i el bugaderia del segon pis", digué ahir la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, que atengué els mitjans al lloc dels fets. Defensà que, malgrat les afirmacions d'alguns veïns, no tenien constància de cap denúncia. "Els propietaris de la planta baixa i del primer pis són aparelladors", afegí Garví amb l'afany d'argüir que haurien pogut detectar-ho si l'edifici hagués tingut problemes.
El regidor de Seguretat Ciutadana, Antoni Donaire, confirmà que en el padró municipal constaven vuit residents a l'edifici. Però també pot ser que hi visqués més gent que l'empadronada. De moment, els tècnics municipals no han entrat a les cases del costat de l'immoble esfondrat per comprovar que l'estructura n'hagi quedat afectada ni han començat a investigar les causes de l'accident. Ho començaran a fer avui, segons digué Garví, que l'horabaixa esperava que durant la nit s'acabassin les tasques per treure la runa, ja força avançades, i que, si els tècnics ho convenien, avui començàs el procés de demolició del terç de l'immoble que queda dempeus. Per ara, però, s'han desallotjat una 59 veïnats de sis edificis del costat i de davant de l'esbucat "per precaució", afirmà la regidora. Els que no han trobat cap lloc per compte seu han estat allotjats per Cort en hotels.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El senyor Corral del col·legi d'Arquitectes va ser molt ràpit en donar la culpa als moradors de l'edifici. Pot ser que legalment sigui així, però no és just que un edifici que no té 50 anys caigui així de fàcil. Vol dir que els arquitectes i aparelladors dels 1960 ho feren bé i que els veïns ho han fet malament perquè han penjat malament un quadre?
Me pareix que ses parets són massa primes per sa altura que té s'edifici. Si tenia tres pisos, això serien uns 10 a 11 metros de altura, que li pertocaria a s'espessor de ses parets de la base, 40 cm. o més. Si sa casa estava feta de mitjans, sembla que ses parets tenen una gruixària de 18 cm. i no 40 o s'altra gruixària possible de més de 60 cm.
Un edifici que fa 50 anys que es construí, no ha de caure si no és que arquitectes, aparelladors i/o constructors ho fan com toca sense voler estalviar i fer-ses rics! I els permisos, què?
Les esquerdes no són cruis a la pared, a veure si sabem de que xerram