La parròquia de Santa Margalida, a la zona nord de Mallorca, està considerada en el rànquing eclesiàstic com una de les esglésies més segures de tot l'Estat espanyol. Aquesta catalogació es deu a la tenacitat d'un home que fa uns anys va revolucionar la comunitat parroquial dels margalidans.
Mossèn Guillem Feliu Ramis és el rector responsable de vetlar per les ànimes dels seus feligresos i també de la seguretat del temple que el Bisbat de Mallorca li va confiar. El rector, natural de Llubí i destinat a la tranquil·la vila de Santa Margalida, ho té molt clar: «No em roba ni Déu. Bé, més ben dit, ho poden intentar, però jo ja hi som per evitar-ho», va afegir Guillem Feliu.
Fa un temps, el jove capellà compartí estovalles amb un amic expert en sistemes de seguretat privada. Arran d'aquesta conversa, sorgí la idea d'augmentar la seguretat a les dependències parroquials. «Cal pensar que jo no som com el bon Jesús, que no som en dos llocs alhora. Si som a l'església dient missa, no puc vigilar la rectoria, i si som a la rectoria, no puc vigilar l'església, això és de caixa», puntualitza.
El complex sistema de seguretat de l'església l'integren una xarxa de sistema d'enregistrament de vigilància composta per tres videocàmeres exteriors i una d'interior. Les filmacions queden enregistrades en un disc dur, les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. A més d'emmagatzemar les imatges, el rector pot veure de manera 'on line' les càmeres des d'un monitor que té ubicat a la rectoria o des de qualsevol punt del món que tingui connexió a internet. Les càmeres s'adapten a les normatives vigents i estan teledirigides a la façana, a les portes i a la plaça de l'església.
«El perímetre de vigilància comprèn íntegrament la propietat privada i, per tant, no incomplim la llei. Abans d'instal·lar-les me'n vaig anar a veure un bon amic meu que és jutge i em va informar de com estava la legislació sobre això», matisa el capellà, pioner a Mallorca en la instal·lació de càmeres de vigilància.Les mesures de seguretat també s'estenen al temple, que inclou un dispositiu d'alarmes amb els corresponents sensors ubicats estratègicament en portes, finestres i accessos de la rectoria, a la sagristia i a l'església.
Feliu ens permet fotografiar les càmeres i els sensors, però ens oculta la posició dels instruments de vigilància interns de la casa de Déu. El rector al·lega: «No he de donar cap avantatge als facinerosos». Mossèn Guillem Feliu ens explica: «Un dia, els dimonis d'Hiachat, de Santa Margalida, em van demanar permís per fer una festa a la plaça de l'església. Jo els vaig comentar que no hi havia cap problema, però que després ho volia tot ben recollit i els vaig deixar una clau. Els joves havien muntat una festa i van utilitzar diverses taules i cadires».
«L'endemà al matí -continua el rector-, quan van anar a recollir la brutícia i el mobiliari utilitzat el dia anterior, es van adonar que els havien tirat les taules i cadires per un terraplè que hi ha al mirador de la parròquia. Jo els vaig dir: No us preocupeu, xavals, que aquesta parròquia té càmeres de seguretat. Tot seguit em vaig seure a l'ordinador, vaig tirar enrere el disc dur i en descobrírem els autors», va concloure. Una cosa sí que té molt clara el rector: «A Santa Margalida, els feligresos poden tenir molt clar que els donatius estan en lloc segur. Aquí, com se sol dir popularment, a mi no em roba ni Déu».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.