Qui no ha pensat mai a la vida deixar aquella feina monòtona i avorrida per dedicar-se a allò que realment li agrada, baldament sigui fer galletes? Idò Francisca Terrassa (sa Pobla, 1975) ara fa mig any que ho va fer.
«Jo feia feina en una vidrieria del meu poble, a sa Pobla. No és que no m'agradàs, no. El que jo volia, però, era posar un negoci al meu gust i fer allò que de veres em feia il·lusió», explica la vidriera convertida en fornera. «Fa anys que una amiga, Mercè, i jo fèiem galletes perquè ens agradava fer pastes. Les dúiem a vendre per les fires dels pobles i tenien molt d'èxit. La gent ens demanava 'I que no teniu cap portal obert?' i nosaltres els havíem de dir que no», explica Francisca.
«Vàrem veure que era allò que havíem de fer! Ens hi decidírem i totes dues vàrem deixar les feines estables que teníem. Fa més de mig any que ens hi posàrem. Allò més difícil va ser trobar un local que ens agradàs pel centre de Palma. I, a la fi, el trobàrem devora la Mercè, just on acaba el carrer de Can Vallori. Jo de tot d'un dubtava perquè, com que som de sa Pobla, no havia passat mai per aquí. Així mateix, però, veig que n'hi passa, de gent», comenta la galletera.
«Fins aquest mes, i en fa sis que funcionam, no hem tengut guanys. I és que baldament fóssim joves ningú ens va donar cap ajuda. Sabeu què ens varen dir de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO)? Idò que el local que havíem triat tenia molt mala anomenada! Ens digueren que tots els negocis que hi havien posat havien fracassat. Quina culpa en teníem nosaltres que a la resta no els hagués funcionat el comerç!», s'exclama.
«En feim, de casta de galletes. La meva companya sempre en pensa noves receptes. No acaba mai el repertori. Tant de dolces com de salades. En feim de sobrassada amb sucre, d'olivada, d'anxoves, de pesto, de curri, de formatge, de dàtils i bacó, de tomàtigues seques i també de taronja amb xocolata, de xocolata tota sola, d'ametla, de figues seques, i jo què me sé!», explica. «La clientela es va incrementant a mesura que passa el temps. Allò cert, però, és que els que ens donen més guanys són els que fan encàrrecs per a festes o per a refrescs», diu la fornera.
«Aquesta feina, com que som dues, no és mala de fer. Mercè i jo som forneres però no ho som. No fa falta que ens aixequem a les cinc del matí per pastar el pa. Les galletes són més bones de fer. Mentre una despatxa, l'altra les pot fer. I llavors aguanten molt de temps», diu Francisca Terrassa «Encara ara, quan hi ha fires els caps de setmana hi anam. És un bon sistema perquè la gent et conegui i sàpiga on t'ha de venir a cercar. Fa poc, quan hi va haver el dia de les Illes Balears, vàrem tenir parada a la plaça de les Drassanes. I va anar bé», afirma.«Quan vaig dir a ca nostra que deixava la feina de la vidrieria per anar a fer galletes, no se'n pogueren avenir. Era deixar una feina estable per anar a encalçar no sé què. A la fi, però, la cosa va sortir bé», diu satisfeta.
