Dues màquines, una de giratòria i una altra de tipus cullera, començaren a enderrocar ahir a les 15.00 hores l'alberg de Can Pere Antoni. Avui quedarà del tot enfonsat. El centre caurà sense poder saber si els seus transeünts seran ben rebuts en una altra banda. L'alberg ha mort per donar vida, en aquest solar de l'avinguda de Joan Maragall, al futur palau de congressos. La coordinadora de les obres de la façana marítima, Sílvia Llovet, explicà que el procés d'enderroc i neteja posterior de les runes durarà devers deu dies. A partir d'aquí, Cort ja pot iniciar les obres del palau de congressos. Les tasques s'han obstaculitzat perquè en certes parts del teuladí, als dipòsits i als baixants dels pluvials s'hi ha detectat amiant, un tipus de fibra resistent que requereix un tractament específic.
Les darreres hores del vell Can Pere Antoni han quedat emmetzinades, sense merèixer-ho, per la polèmica. L'alberg de transeünts ha tingut un discret adéu en la seva contribució a Palma, després de més de 30 anys assentat a l'avinguda Joan Maragall, davant la mar. El vell Can Pere Antoni serà recordat, per alguns, com aquell alberg que tot i haver ajudat tanta gent, tothom volia lluny. I el nou centre que el substituirà vindrà marcat, d'antuvi, per aquesta etiqueta maquinada per ments que fan dubtar sobre la condició humana.
El que havia estat l'antic noviciat de les monges de la Trinitat, en els anys setanta, es convertí després en Can Pere Antoni, gestionat primer per la Sapiència abans que l'Ajuntament en derivàs el control al Servei d'assistència i promoció sociolaboral. La delegació diocesana de Serveis Socials, impulsada pel capellà Jaume Santandreu, va empènyer el Consistori a crear aquest servei perquè la Llei d'empara obligava els ajuntaments a tenir centres d'acollida en ciutats de més de 30.000 habitants. Ja llavors, hi hagué pressions en contra d'aquesta ubicació. I és que just devora l'alberg, les monges trinitàries tenien un col·legi i un parvulari. Santandreu recorda el moment en què els pares obligaren aquestes religioses a tapiar totes les finestres i portes de l'escola per por que els seus infants no veiessin «homes despullats».
Tres dècades després, d'una altra manera i en un altre context, res no ha canviat. El món marginal desperta encara el rebuig de la societat. Els transeünts ja han partit al pis d'acollida de Projecte Home, a Can Campaner, per tres mesos. Però sobre ells pesa la sensació de no ser volguts. Sigui on sigui allà on vagin.
