L'Audiència de Palma ha condemnat a 20 anys de presó Juan Manuel Gutiérrez com a autor de l'assassinat amb alevosia per mitjà de trenta ganivetades de Marie Sumi, la seva excompanya sentimental molt de temps, i mare de dos fills menors en comú, i devora els quals varen tenir lloc els tràgics fets al carrer palmesà de la Lluna, la vigília de Reis de 2006; i d'un altre delicte d'amenaces contra un veïnat que provà d'intervenir-hi i va ser allunyat de l'agressió precisament a punta de ganivet.
Una vegada pronunciat el veredicte del tribunal del jurat, que considerà Juan Manuel Gutiérrez culpable d'assassinat amb la concurrència de la circumstància agreujant de parentiu, la magistrada presidenta de la sala emeté una sentència condemnatòria per ambdós delictes, consistent en 20 anys de presidi i 20 de prohibició d'acostar-se a menys de 100 metres, i de comunicar-s'hi per qualsevol mitjà, ni als seus fills, ni a la mare ni al padrastre de la difunta.
Els fonaments jurídics de la condemna donen per provat que després de 26 punyalades de diferent abast, la mort de Marie es produí quan el ganivet brandit, que no feia menys de 2'5 centímetres d'amplada i arribava almenys a 15 de llarg, li perforà la melsa, li seccionà un lòbul pulmonar, li tallà la paret dels ventricles del cor i li travessà un ronyó, ferides totes quatre mortals de necessitat.
Així mateix, la sentència estableix una indemnització de 350.000 euros per danys morals per als dos fills comuns del reu i de la víctima. La sentència es refereix també a la petició de retirada de la pàtria potestat dels seus fills al condemnat -que reclamaren els tres acusadors en el judici, i que a la fi fou rebutjada per l'Audiència, perquè considerà que aquesta classe de privació, com a pena accessòria d'un fet dolós d'aquestes característiques, no és competència de la jurisdicció penal sinó de la civil, a la qual s'han de dirigir tant el Ministeri Públic com l'acusació particular que representava els pares de la víctima i l'advocat de l'Estat, per reclamar l'obtenció de «les mesures oportunes en defensa dels interessos dels dos menors».
