L'edifici ubicat al carrer fr Brotad número 6 del Polígon de Llevant quedà ahir buit i els seus accessos tancats, per sempre més. Cort culminà ahir amb «èxit» i de «manera pacífica» el desallotjament de les tres darreres famílies que romanien dins el bloc des que el Consistori decretà, el mes d'agost passat, l'ordre de desallotjament d'aquest infrahabitacle, mancat de totes les condicions higièniques i socials que qualsevol ésser humà mereix tenir.

Cinc agents de la Policia Local, responsables dels Serveis Socials de l'Ajuntament, i el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, es presentaren ahir a les onze del matí al solar de Brotad. No feren falta ni amenaces ni aldarulls. Els darrers inquilins feia hores que esperaven al carrer.

Tenien les maletes a fora i els cotxes carregats de trasts. No partien cap al no-res, es dirigien cap a una destinació «clara», proposada primer per Benestar Social i pactada després amb els afectats. I és que aquest procés, que ha durat devers cinc mesos, ha anat vinculat de manera paral·lela a una tasca de reinserció social.

Segons confirmà Grosske, les famílies han estat reallotjades en habitatges de lloguer, llevat de dues que foren traslladades de manera temporal a hostals, com és el cas de Juana Muñoz i del seu marit Luis Moreno Gabarre, que mostraren certes reticències a aquesta alternativa. «Hauríem m volgut un pis, però ens han dit que ens ajudaran a cercar-ne un», es conformà Muñoz.

El seu marit es queixava de les condicions de l'establiment i manifestà que les famílies que havien ocupat aquest edifici «no es poden» permetre pagar el preu mitjà del lloguer d'un habitatge. Eren només petites mostres «reivindicatives» perquè tots ells, inclosos Luis Moreno i Carmen Moreno, hagueren d'admetre que «no podíem continuar vivint en aquesta situació». «Estarem molt millor ara», reconegué Luis Moreno.

A partir d'ara, la demolició de l'immoble tindrà lloc en els propers dies. Però mentrestant, els accessos al bloc estaran controlats per un guarda jurat amb la idea d'evitar possibles reocupacions. El tinent de batle recordà que les condicions d'aquesta construcció han vulnerat normatives urbanístiques i «criteris mediambientals elementals». Però més que aquests aspectes, Grosske remarcà que acceptar una situació com la que s'ha produït fins ara al carrer de Brotad, «suposava tolerar una situació d'exclusió social molt aberrant».

El regidor destacà que en aquest procés «s'ha posat per davant l'interès de les persones», que han estat reallotjades en condicions «dignes», indicà.

En el moment que s'inicià aquest procés de desallotjament amb l'objectiu d'arribar a la inserció social i laboral d'aquestes persones, algunes famílies decidiren no negociar amb l'Administració local i abandonar l'edifici pel seu compte. El reallotjament de les famílies del carrer de Brotad començà el mes d'agost passat.

L'àrea de Benestar Social de l'Ajuntament, que controla el Bloc, ha aconseguit en cinc mesos posar fi a aquesta història «infrahumana» que ha pesat durant més de 15 anys sobre l'edifici del carrer de Brotad on han malviscut 14 famílies -52 persones en total, de les quals 24 eren infants-, segons el cens de la Policia Local.

Una problemàtica social que no eradicaren els batles populars Joan Fageda i Catalina Cirer durant els seus mandats.