Tots els imputats pel cas del presumpte xalet il·legal de l'exbatle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, defensaren ahir a l'Audiència que s'aturi els procés que ben aviat els podria fer seure a la banqueta dels acusats. El seu principal argument és que tots els presumptes delictes que s'han destapat amb l'operació Voramar haurien de ser jutjats a través d'un macrojudici que els unís. Tant l'acusació particular com la Fiscalia Anticorrupció s'oposaren ahir dematí a les pretensions formulades pels missers dels quatre imputats en aquest cas: Hidalgo; l'exdirector d'Ordenació del Territori, Jaume Massot; l'exzelador municipal, Jaume Gibert; i un exmissser de la localitat, Joaquim Mir.
Aquesta és la primera peça investigada en l'operació Voramar que el jutge instructor, Àlvaro Latorre, ha decidit tancar. És, per tant, el primer cas pel qual els responsables de la presumpta trama de corrupció urbanística d'Andratx podrien sotmetre's a un judici oral. Tanmateix, el cas Andratx està dividit en més de 60 peces. Segons fonts jurídiques implicades en el cas, és normal que els missers dels principals imputats demanin la celebració d'un macrojudici, ja que si es jutgen els presumptes delictes, un per un, la suma de les penes podria ser molt més elevada que si s'estipulen unes determinades acusacions considerant tota la causa en conjunt.
Aquest primer possible judici es centra en els responsables de la construcció presumptament il·legal del xalet d'Eugenio Hidalgo. La Fiscalia Anticorrupció i l'acusació particular demanen penes molt semblants. L'exbatle s'enfronta a deu anys de presó per prevaricació, falsedat documental i per delicte contra l'ordenació del territori; l'exdirector del Govern a dos anys per prevaricació; l'exzelador a nou anys per falsedat documental i prevaricació; i l'exmisser a només un any per prevaricació.
