nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 26°
27°

En cerca d'un futur millor lluny de casa teva

Ibrahim Benamara, immigrant algerià, explica la seva vida a Palma, on resideix des de fa sis anys

Totes les persones tenen una història al darrere. I en el cas de les que han hagut de marxar del seu país per cercar una vida millor, les seves històries acostumen a ser més riques, però a la vegada també més dures. Ho podríem recordar cada vegada que esperam que ens serveixin en un restaurant o quan ens cobren al supermercat. Una d'aquestes persones és Ibrahim Benamara, algerià de 40 anys que en fa sis que viu a Palma. Ciutat és tan sols una parada més en el seu viatge: ja fa més de deu anys que abandonà Algèria per traslladar-se a l'antiga capital colonial, París. França és la destinació més habitual dels immigrants algerians. Molts hi viatgen amb visat de turista, se cerquen una feina i queden al país un cop que el visat ja ha caducat, fonent-se entre els molts immigrants que viuen a les banlieues de les grans ciutats. Potser avergonyit pels excessos comesos contra la població algeriana en la guerra d'independència, fins ara l'Estat francès no hi posava gaire traves.

Ibrahim treballa en un hotel de Platja de Palma. Té estudis universitaris i domina cinc idiomes, però sap que a l'Estat espanyol les possibilitats que té de millorar en la feina són escasses. El pes del seu origen és massa feixuc. Potser per això sembla que té força clar que no s'establirà definitivament a Palma. Hi viu amb la seva dona, també algeriana, però té al cap la idea de tornar algun dia al seu país i començar de nou gràcies als diners estalviats. La vida a Algèria ja no és com la que el va obligar a partir. Tot i que s'hi produeixen alguns atemptats esporàdics, ja no hi ha el clima de violència de principi dels anys noranta. Ibrahim fugí del país per culpa dels nombrosos atacs terroristes, però també perquè en veia molt negre el futur econòmic.

La seva experiència a Mallorca li fa creure que Algèria pot tirar endavant gràcies al turisme. «Les nostres platges són com les mallorquines; si el país s'estabilitza es podran començar a construir hotels i donar feina a la gent», afirma convençut.Ibrahim reconeix que la vida que porta a Palma és molt diferent de la que portaria a Algèria. No només pel context del terrorisme i pel conflicte social, sinó també per la diferència entre les dues cultures. Tanmateix, ha trobat moltes similituts entre els dos països: «Els algerians som gent alegre i sociable, aquí som pocs i sempre ens ajudam entre nosaltres». Com aquí, el punt de reunió allà són els bars, amb la petita diferència de l'abscència d'alcohol. Resulta estrany per un occidental, però als bars d'Algèria no hi trobarem cervesa o vi. Només en aquells on hi ha una mica de clientela estrangera ens en serviran. «A Algèria tampoc no prenem te, això ho fan més els marroquins. A nosaltres ens agrada més el cafè, sol; jo en prenc tres o quatre tasses al dia. Per ventura per això els algerians tenim fama de ser molt nerviosos», explica divertit.

Parlant amb ell es nota que li agrada viure a Palma. Tot i que la seva economia depèn de la temporada turística, entre les feines que pot aconseguir i el subsidi d'atur li arriba per pagar-se el lloguer de l'estudi, que comparteix amb la seva dona, i les despeses diàries. Està content pel tracte rebut a Palma, tan sols reclama més drets per al col·lectiu immigrant. «Pagam igual que una persona d'aquí i en canvi en algunes qüestions ens tracten com estrangers», precisa. «Per exemple, quan vull viatjar al meu país no em poden fer el descompte de resident, tot i que visc a Palma». En canvi, els estrangers comunitaris que resideixen a les Illes sí que tenen dret a aquest descompte. És hora de dinar i Ibrahim s'acomiada. Vol trencar tòpics,«sobretot deixa clar que som gent alegre», i anima a visitar el seu país que, qui ho sap, potser d'aquí a uns anys ens farà la competència dins el sector turístic.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.